‘Gentleman’ o esnob i reaccionari?

LondresFill del veterà editor de The Times William Rees-Mogg, el Jacob, de 50 anys, líder de la Cambra dels Comuns, s’ha guanyat aquests últims dos anys una fama d’arrogant i de classista que ja venia precedida per la de reaccionari des que va entrar al Parlament l’any 2010. Reaccionari -és contrari a l’avortament fins i tot en casos de violació- i també un xic estrambòtic. Perquè només a JRM -com la premsa abreuja el seu nom- se li podia acudir fer campanya electoral -la primera a què es va presentar, el 1997- acompanyat de la seva mainadera de tota la vida. Si ho hagués fet a Mayfair, l’exclusiu barri del centre de Londres on viu, encara. Però la va portar amb ell a un míting a Central Fife, a Escòcia, prop d’Edimburg, on els votants no van saber apreciar l’excentricitat del gest. És catòlic quasi de missa diària, té sis fills -a l’últim, l’ha batejat com a Sixtus- però mai a la vida ha canviat cap bolquer, confessió íntima que ha fet sense recança.

La seva manera d’expressar-se, amb un accent no precisament cokney -el de les classes populars de l’est de Londres- i un domini del llenguatge que només s’aprèn en cases bones i als millors col·legis i universitats del país -Eton i Oxford-, i la manera de vestir -sempre amb americana creuada, una mica ampla-, l’han situat en la galeria dels personatges singulars del Parlament. I en el punt de mira.

Aquesta setmana, per exemple, ha entomat tota mena de crítiques perquè durant el debat en què dimecres es va aprovar la llei que barrava el pas a un Brexit sense acord, se’l va poder veure mig ajaçat en un dels bancs de la Cambra dels Comuns on seu el govern. “Aixeca’t”, li va cridar de seguida un altre parlamentari des de l’altra banda de la sala. La imatge de JRM arrepapat ha servit per a tota mena de gags a les xarxes, i fins i tot per a una projecció als murs del castell d’Edimburg en què un humorista es va referir a ell amb l’expressió “ tory lying ”. La paraula anglesa lying vol dir tant mentir com estar estirat.

Un nen precoç

Amb 11 anys, JRM va prendre la paraula en una junta d’accionistes per retreure la falta de rendibilitat de l’empresa, amb 20 era milionari i als 40 anys multimilionari després d’un breu període treballant en banca d’inversió. Una fortuna completada per via matrimonial amb Helena de Chair, de 47 anys, filla d’un famós poeta, Somerset de Chair, i Lady Juliet Tadgell, amb un patrimoni que es calcula al voltant dels 50 milions de lliures, la meitat del que ha aconseguit l’ara més que famós gendre.

El fervor pel Brexit i l’antieuropeisme que traspua no li va impedir que l’any passat obrís a Dublín una branca del seu fons d’inversions, Somerset Capital Management. El controla amb una mà mentre amb l’altra mira de posar ordre als Comuns presentant les iniciatives legislatives. De moment sense èxit, perquè el govern ha perdut les quatre votacions fetes fins ara des de la represa de les sessions a Westminster.

L’últim motiu de glòria ha sigut l’entrada al govern Johnson, antesala del destí que l’espera als 70 anys, quan, segons ha afirmat reiteradament, hauria d’esdevenir primer ministre de Sa Majestat.