Jerusalem planifica la “ciutat Trump” per a les ambaixades

JerusalemEl ministre de la Construcció d’Israel, Yoav Gallant, té experiència en mudances. Fa uns anys, com a general, va supervisar el tancament de les bases militars del centre del país per reubicar-les al desert del Neguev, al sud el país. Ara té un desafiament semblant, o potser una mica més complicat políticament: el trasllat de les ambaixades estrangeres de Tel-Aviv a Jerusalem.

Gallant ja ha donat instruccions als responsables del seu ministeri perquè planifiquin un nou barri a Jerusalem que acollirà les ambaixades. Hi ha un parell de barris de la ciutat santa que poden acollir-les, i també uns quants pobles de la rodalia, com Mevaseret Zion. Per començar, l’ambaixada dels Estats Units serà provisionalment al barri d’Arnona, fins que es construeixi el nou edifici. Gallant creu que el nou barri de les ambaixades significarà un canvi substancial per a Jerusalem.

Naturalment, una de les conseqüències d’aquest pas serà el trasllat de centenars d’empleats de Tel-Aviv a Jerusalem, una població flotant que aportarà diners a la ciutat. Però també implicarà, entre altres coses, un augment dels preus de lloguer. Jerusalem és una ciutat hostil per als joves israelians perquè el lloguer no està al seu abast, i el trasllat de les ambaixades no contribuirà a solucionar el problema.

“Possiblement haurem de construir desenes d’ambaixades a Jerusalem i ens faran falta terrenys. He ordenat al meu ministeri que afronti aquesta qüestió com més aviat millor”, ha dit Gallant aquesta setmana. El ministre, com la resta de membres del govern, està exultant amb el previsible reconeixement internacional de Jerusalem com a capital de l’estat jueu.

Gallant és partidari que el barri de les ambaixades es digui Ciutat Trump. Si es confirma aquest nom, no serà el primer senyal d’aquest tipus, perquè un altre ministre, Israel Katz, també vol batejar la futura estació de trens, prop del mur de les lamentacions, amb el nom del president nord-americà.

La policia ha començat a patrullar contínuament pel barri d’Arnona. Les mesures de seguretat s’estan intensificant a tota la ciutat, i particularment als carrers pròxims. No es descarta que alguns grups palestins, o potser individus aïllats, intentin donar una benvinguda especial a l’ambaixador David Friedman, un reputat amic dels colons jueus que hi ha als territoris ocupats.

La mudança està prevista per a dilluns, i l’endemà, el 15 de maig, els palestins recordaran la Nakba o “catàstrofe” del 1948, quan els jueus van expulsar de Palestina més de 700.000 palestins. Aquesta coincidència no és fortuïta. El president Trump vol que l’ambaixada arribi a Jerusalem coincidint amb el 70è aniversari de l’establiment d’Israel, tot i que això coincideix amb el 70è aniversari de la Nakba.

Els palestins estan protestant cada divendres contra l’ocupació; és el que han anomenat Marxa del Retorn. Les protestes van començar el 30 de març i des de llavors han mort prop de mig centenar de palestins i uns quants milers han resultat ferits, molts d’ells per foc real dels franctiradors de l’exèrcit, quan estaven protestant pacíficament prop de la frontera de la franja de Gaza.

Aquests dies desenes de milers de jueus s'han manifestat a Jerusalem per celebrar la “reunificació” de la ciutat santa l’any 1967, quan Israel va ocupar Cisjordània i la franja de Gaza. Grups de joves israelians han entrat a l'Esplanada de les Mesquites amb banderes israelianes amb la protecció de la policia. Al matí el govern de Netanyahu ha aprovat una partida de quasii 500 milions d'euros per reforçar la presència israeliana a Jerusalem est.

La premsa àrab ha revelat que Trump vol presentar aviat un pla de pau a israelians i palestins. Segons el diari Al Hayat, proposarà que quatre barris apartats de Jerusalem -Shuafat, Isawia, Jabal Muqabbar i Abu Dis- passin a control palestí. Naturalment, el president Mahmud Abbas dirà que no, i així Trump i els israelians tindran una altra excusa per dir que són els palestins els que no volen la pau.