#JewsAndArabsRefuseToBeEnemies: la campanya 'soft' que sacseja consciències sobre el dur conflicte de Palestina
Una periodista nord-americana d'origen libanès i el seu xicot israelià han propulsat una crida a la xarxa iniciada dies abans per un estudiant israelià i una amiga siriana
Nova YorkUn simple petó ha estat l'espurna que ha permès a una modesta campanya per defensar la pau entre àrabs i jueus convertir-se en els últims dies en tot un èxit a les xarxes socials.
Sulome Anderson, una periodista americana d'origen libanès, va publicar el dia 13 a Twitter una foto en la qual apareixia besant el seu xicot israelià i subjectant un full en què es podia llegir el lema "Jews and arabs refuse to be enemies" [Jueus i àrabs es neguen a ser enemics].
Sota la imatge, la jove assenyalava en anglès: "Ell em diu 'neshama' ['carinyo', en hebreu], jo li dic 'habibi' ['estimat', en àrab]. L'amor no parla l'idioma de l'ocupació", i llançava el 'hashtag' #JewsAndArabsRefuseToBeEnemies, que s'ha viralitzat.
La piulada tenia aquest dilluns al matí gairebé 4.500 retuits i ha propulsat de forma espectacular aquesta campanya, iniciada l'11 de juliol per un estudiant israelià del Hunters College de Nova York i una amiga siriana.
El lema compta amb una pàgina a Facebook que en tot just dues setmanes ha aconseguit més de 41.000 seguidors i s'ha estès com la pólvora a les xarxes socials.
El 'hashtag' ha estat il·lustrat amb centenars de fotografies de parelles d'àrabs i jueus, famílies mixtes, amics de les dues comunitats i persones que defensen la pau des de tots els racons del món.
Una de les imatges més repetides és la de dos nens petits, un de palestí i un altre d'israelià, que apareixen abraçats o agafant-se les mans en diverses fotos.
Les fotos de la campanya van acompanyades de missatges, com ara "per què no podem avenir-nos?", "Podem treballar junts" o "aturem l'odi", que han inundat les xarxes socials aquesta setmana, mentre que des de Gaza i Israel no deixaven d'arribar imatges i informacions sobre combats entre israelians i palestins i esgarrifoses xifres de baixes civils.
L'efecte viral del petó protagonitzat per Anderson i el seu xicot, criat en una família ortodoxa i que ha preferit no donar a conèixer el seu nom complet, ha catapultat a més la parella als mitjans de comunicació de tot el món.
Tant, que la periodista de 29 anys avisa ja al seu perfil a Twitter que no donarà més entrevistes i subratlla que la campanya #JewsAndArabsRefuseToBeEnemies va molt més enllà de la seva relació sentimental.
La mateixa Anderson, però, ha relatat l'experiència en primera persona en un article per a la revista 'New York Magazine', en què assegura que va publicar la fotografia sense pensar gaire.
"Érem de vacances i, a suggeriment d'una amiga periodista, vam penjar una foto de tots dos junts en suport del que llavors era una iniciativa poc coneguda", explica.
La imatge, que ràpidament es va fer molt popular i es va propagar per internet, ha rebut multitud d'elogis, però també crítiques.
"Hi ha gent que ens han criticat per trivialitzar el que està passant a Gaza. Diuen que aquest conflicte no és sobre l'odi entre jueus i àrabs, sinó un país poderós oprimint persones més febles", explica Anderson, que personalment assegura que està d'acord amb aquesta posició, però defensa que la campanya pot servir per portar canvis positius.
La periodista –filla d'un corresponsal nord-americà que als anys 80 va estar set anys segrestat al Líban per una milícia precursora de Hezbol·là– assegura que encara que ella i la seva parella no comparteixen sempre tots els punts de vista sobre el Pròxim Orient, sí que estan d'acord que l'important del conflicte és la gent corrent.
"Ens agrada que el moviment posi èmfasi en les connexions humanes entre persones a qui s'ha ensenyat a odiar-se", subratlla Anderson, que destaca el suport que ha rebut de persones que no comparteixen en absolut les seves visions polítiques.
"Malgrat les nostres diferències, van veure alguna cosa en aquest missatge amb el qual podien connectar, i això em dóna esperança", conclou.