Joe Biden, l’hereu d’Obama per unir el país

Enviada Especial als Estats Units"Ell no ha oblidat mai els seus orígens”, assegura a l’ARA Chris Kearns, que es va criar a la mateixa casa on Joe Biden va viure fins que tenia 10 anys. Davant d’aquesta petita llar de fusta blanca amb teulada acabada en punxa, al número 2446 de l’avinguda North Washington, a Scranton, al nord-est de Pennsilvània, un petit cartell convida a fer fotografies a “la casa d’infantesa del pròxim president Joe Biden”, i una petita pancarta clavada a la gespa amb orgull diu: “Scranton estima en Joe”. “Abans i tot de ser vicepresident d’Obama va passar per aquí per anar a un enterrament i es va trobar amb la meva mare, i des de llavors van reprendre el contacte i ha passat a visitar-la diverses vegades”, explica Chris Kearns. La seva mare, Anne Kearns, és qui viu encara a la casa. L’última visita que va rebre del candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units va ser aquest juliol mateix, però pel covid no va poder convidar-lo a entrar. Ella es va quedar al porxo i ell la va saludar del carrer estant, envoltat d’un núvol de periodistes.

Biden pregona amb orgull els seus orígens humils, que el poden ajudar a recuperar molts votants demòcrates de classe treballadora que el 2016 van votar per Trump. “El 2016 amb Hillary Clinton molts demòcrates d’aquí no es van sentir motivats, però Biden arriba molt més als pennsilvanians, als treballadors de zones industrials”, diu Crhis Kearns, que va ajudar a organitzar a Scranton un acte de suport a Biden en què van parlar diverses persones de la ciutat que coneixien la família del candidat.

La història familiar de Biden ressona en molts votants del cinturó postindustrual nord-americà. Nascut el 20 de novembre del 1942 en aquesta antiga ciutat minera, quan tenia només 10 anys va haver de deixar la petita casa de fusta blanca, on s’havia criat amb els seus avis, perquè el seu pare, venedor de cotxes de segona mà, va perdre la feina. Es van traslladar a Delaware, un estat que ara Biden sent com a propi. No va destacar com a estudiant, i fins i tot se li coneix algun suspens dels anys universitaris, cosa que Trump ha aprofitat per fer-ne escarni més d’una vegada durant la campanya.

Però si hi ha alguna cosa que ha marcat la seva vida és la tragèdia. L’any 1972, quan feia poques setmanes que havia estat escollit per primer cop senador per Delaware, la seva dona i la seva filla petita van morir en un accident de trànsit. En alguns dels seus anuncis de campanya apareixen les imatges de la seva presa de possessió com a senador, des de l’habitació d’hospital on els seus dos fills es recuperaven de les ferides d’aquell mateix accident. I fa només cinc anys, la mort per càncer cerebral del seu fill gran, Beau Biden, també va ser un moment de commoció nacional, quan encara era vicepresident dels Estats Units.

El president més vell

Després de més de tres dècades al Senat i dos intents fallits de presentar candidatura a la Casa Blanca, Barack Obama el va escollir com a vicepresident el 2008 i des de llavors el seu perfil polític ha estat lligat al llegat d’Obama, un dels seus principals actius durant la campanya. L’altre és el diàleg. En els seus 47 anys com a senador, Biden ha destacat pels seus esforços bipartidistes, un tarannà moderat i la cerca de consensos, unes qualitats que el poden ajudar a tornar a unir el país en el moment de més polarització política que es recorda.

Les acusacions de diverses dones, a les quals hauria abraçat o petonejat de manera “inapropiada”, i fins i tot una acusació d’abús sexual que ha sortit més recentment, han tingut poc ressò. Igual que els intents de la caverna mediàtica conservadora de vincular-lo amb una trama de corrupció lligada a la Xina que hauria beneficiat durant anys la seva família. Unes informacions que Twitter i Facebook van decidir suprimir per falta de veracitat. Les seves ficades de pota oratòries, que sempre havien aixecat somriures, en aquesta campanya també han sigut una arma llancívola de la dreta per posar en qüestió la salut mental de qui seria el president més vell de la història a prendre possessió. Si és que les urnes li donen la victòria.