L'Haia jutja l'expresident de la Costa d'Ivori, en mig dels retrets africans

BarcelonaEl Tribunal Penal Internacional de l'Haia jutja des d'aquest dijous l'ivorià Laurent Gbagbo, en el què és el primer judici contra un expresident. Vestit amb jaqueta blava, seriós i tranquil, Gbagbo s'ha declarat "no culpable" de tots els crims que la fiscalia l'imputa: assassinats, violacions i persecucions que es van produir dies després de la seva derrota electoral, el novembre del 2010 al país africà. Charles Blé Goudé, qui va ser exministre de Justícia, comparteix banqueta i com el seu excap també s'ha exculpat en no reconèixer les acusacions. La pena, en cas de ser condemnats, pot arribar a ser de cadena perpètua.

Segons la fiscalia, Gbagbo va voler guanyar per les armes el què havia perdut en les urnes a favor de l'actual president, Alassane Outtara, dissenyant i ordenant "un pla comú" utilitzant "tots els mitjans" contra els qui considerava els seus opostiors. En els cinc mesos posteriors -en un període entre el 16 de desembre del 2010 i el 12 d'abril del 2011- les matances i violacions massives es van succeir per la Costa d'Ivori en un enfrontament avivat ja des de la campanya electoral prèvia per Gbagbo, que encara controlava els comandaments policials i militars. La guerra civil es va cobrar la vida de 3.000 persones, segons els càlculs de l'ONU.

El judici a Gbagbo és una prova de foc per al TPI, qüestionat pels dirigents africans perquè en la seva història bàsicament s'ha limitat a perseguir els crims comesos al continent. Però a més, suposa curar-se les ferides del dur cop del desembre del 2014, quan la cort de l'Haia va fracassar en l'intent d'encausar el president de Kènia, Uhuru Kennyatta, per la violència que va sacsejar el país després de les eleccions del 2007.

En el cas kenià, la fiscal Fatou Bensouda admetia que les dificultats per aconseguir proves contra Kennyatta feien impossible continuar amb el procés però en aquesta ocasió, ha assegurat en l'arrencada del judici que compta amb prou indicis per armar les acusacions contra l'expresident de la Costa d'Ivori, detingut per l'exèrcit francès l'abril del 2011. Bensouda ha relatat que durant les vistes declararà una dona que va ser arrestada en una manifestació a favor d'Outtara i que durant tres dies va patir violacions i vexacions per part de gendarmes armats, en el què és un exemple del "caos i inexplicable violència" en què va caure la Costa d'Ivori

Per a l'organització Human Watch Rights, el judici a Gbagbo suposa un "advertiment" per als dirigents que es volen mantenir al poder sense importar-lis els mitjans, afirma Param-Preet Singh, advocat especialista en justícia internacional. "Avui dia, les víctimes que van patir crims indicibles a mans de les forces pro-Gbagbo són un pas més a prop de veure la justícia", afirma.

La crítica d'aquesta institució, però, se centra en què ara per ara només s'ha engegat investigació pels crims contra Gbagbo però no n'hi ha hagut cap pels crims que hauria comès Outtara i els seus simpatitzants durant els cinc mesos de guerra. És el mateix retret, per exemple, que se li va fera la justícia internacional en el llarg procés per perseguir i condemnar els responsables del genocidi de Ruanda del 1994: tots els 61 condemnats són hutus, els perdedors de la guerra, mentre que els abusos comesos per les forces tutsis de l'actual president Paul Kagame han quedat impunes.

L'actual president, que va renovar la victòria l'any passat, ja va advertir que no esperava transferir cap sospitós per ser jutjat a l'Haia, insistint que seran processats, en qualsevol cas, a tribunals locals. La dona de Gbagbo ja va ser condemnada a la Costa d'Ivori a 20 anys de presó. Els crítics d'Outtara asseguren que el president ha aprofitat tot el procés judicial per silenciar els seus opositors.

Tot i que la situació político-social a la Costa d'Ivori s'ha calmat des del brot violent d'ara fa sis anys, Nacions Unides manté la seva missió de pau des de fa més d'una dècada. En qualsevol cas, el país es considerat un punt segur i pròsper, que ha passat d'un PIB del 2,5% a principis de la dècada a l'actual 6%, gràcies a la tendència a l'alça de les exportacions del producte estrella, el cacau, i les grans infraestructures que s'han plantejat, encara que es mantenen les enormes desigualtats socials i econòmiques.