Al-Karak, castell llegendari de les croades medievals
L'atracció turística víctima de l'atemptat de Jordània és el castell on manava Reinald de Châtillon
BarcelonaEl castell d'Al-Karak ha entrat als llibres d'història del segle XXI amb l'atemptat d'aquest diumenge. Atracció turística al camí del mar Mort i Petra, Al-Karak vivia amb calma aquest darrers anys, precisament reivindicant el seu passat complicat per atreure visitants.
Situat en una posició privilegiada, Al-Karak ha estat testimoni d'algunes de les batalles més famoses de la zona gràcies a les llegendes nascudes a posteriori. Habitat des de temps immemorials, va ser conquerit pels àrabs entre el 629 i el 635, fins que van arribar els croats cristians. Els croats van reforçar el castell i el van convertir en un punt fort del regne de Jerusalem. El nom del castell, de fet, és especialment conegut gràcies a un dels personatges més fascinants de les croades, Reinald de Châtillon, que va controlar l'anomenada senyoria de Transjordània.
Fill d'una bona família francesa, Reinald de Châtillon es va unir a la Segona Croada el 1147 i va aconseguir gaudir de poder gràcies al seu casament amb Constança d'Antioquia, fet que el va convertir en príncep d'Antioquia malgrat que s'havien casat d'amagat sense demanar permís, ja que Reinald era de classe inferior. Home polèmic i sanguinari, Reinald va treure partit de les lluites entre entre els cristians que buscaven fortuna a les croades, fins que va ser capturat pels musulmans durant una expedició de saqueig. Va acabar empresonat precisament a Alep durant 17 anys, fins que va ser alliberat. En tornar a ser lliure, Reinald va descobrir que la seva dona havia mort i ara manava el seu fillastre, que gràcies a un casament controlava la zona de Transjordània, incloent-hi el castell d'Al-Karak, clau en el comerç amb el mar Roig. Reinald es va fer fort a la ciutadella, on seria famós pel costum de tirar els enemics des de l'alt del castell.
La seva ambició desmesurada, assaltant caravanes àrabs durant una treva, va provocar que Saladí tornés a atacar els regnes cristians. Reinald de Châtillon va començar a actuar sense seguir ordres de ningú i es va fer famós quan va organitzar una esquadra de naus per saquejar les ciutats clau de la costa aràbiga. La seva flota va arribar a saquejar els ports pròxims a la Meca i va amenaçar d'atacar la ciutat santa de l'islam. Saladí va jurar perseguir Reinald fins al final i, amb l'ajuda del seu germà, el governador d'Egipte, va destrossar l'esquadra dels francs. Reinald, però, es va amagar a Al-Karak, on Saladí el va atacar just quan s'estava celebrant al castell el matrimoni del seu fillastre, Humfred IV de Toron, amb Isabel de Jerusalem. El setge va ser aixecat gràcies a la intervenció de Ramon III de Trípoli, i Reinald va poder tornar a estar tranquil fins al 1186, quan va tornar a saltar-se una treva atacant una caravana on hi havia la germana de Saladí. Reinald va defensar Al-Karak de dos atacs musulmans, però va caure el 1172. Ell mateix seria fet presoner en la rendició de Jerusalem el 1187. Saladí no li va perdonar la vida i el va executar ell mateix.
La història d'Al-Karak, però, no es va calmar. Més revoltes, enfrontaments i assetjaments, en aquest cas dins de les guerres internes del món musulmà. El 1517 va ser capturat pels otomans i el 1840, pels egipcis. Els otomans hi van tornar poc després, fins a la revolta beduïna del 1910. A partir del 1920, els britànics van controlar la zona fins que va passar a mans del nou estat de Jordània.
El castell apareix a totes les rutes turístiques del sud de Jordània i els darrers anys havia viscut una revifada gràcies a la recreació de l'atac de Saladí a Al-Karak en el film 'El regne del cel', de Ridley Scott, el 2005.
Els darrers anys, havia estat noticia quan un dels seus veïns, Muath al-Kasasbeh, havia estat capturat per l'Estat Islàmic a Síria. Al-Kasasbeh era pilot de la força aèria jornada i el seu avió havia estat abatut. El 2015 va ser executat i cremat viu dins d'una gàbia per l'Estat Islàmic, cosa que va provocar les manifestacions en aquesta ciutat del sud del mar Mort, considerada des de sempre un dels grans feus de la casa reial jordana.
En un estat, Jordània, en què la major part de les ciutats són plenes d'arrels palestines, iraquianes o sirianes, Al-Karak és una ciutat on la major part de la població és cent per cent jordana amb un percentatge molt alt de cristians. Una vila on les imatges de la casa reial jornada es barregen amb les de Saddam Hussein, considerat un dels grans benefactors perquè va pagar l'autopista que passa per la zona i unia Bagdad amb el mar Roig.