Kim Jong-un ordena al seu exèrcit situar-se en "posició de combat" després que els EUA li hagin confiscat un vaixell

BarcelonaDesprés d'un any i cinc mesos de pau, torna l'amenaça de guerra a la península coreana. La incertesa i la calma tensa que s'havien generat després del fracàs de la segona cimera entre Kim Jong-un i Donald Trump es va trencar ahir dijous quan es va saber que Corea del Nord havia tornat a llançar dos míssils de prova i, poques hores després, els Estats Units van confiscar un vaixell nord-coreà, al qual acusen de saltar-se les sancions internacionals transportant il·legalment carbó cap al país.

Aquest divendres el líder de Corea del Nord encara va fer un pas més en l'escalada i va ordenar al seu exèrcit que se situés en "posició total de combat", segons van informar mitjans estatals nord-coreans. Kim Jong-un va demanar als militars que treballin de nou per incrementar les capacitats d'atac dels seus míssils, cosa que sembla posar fi a la voluntat de desnuclearització expressada en el diàleg amb els EUA i Corea del Sud que es va iniciar l'any passat.

"Kim ha remarcat la necessitat d'incrementar la capacitat total de defensa de les unitats de la zona d'avantguarda, i, en el front occidental, de dur a terme maniobres de combat i mantenir una posició total de combat per fer front a qualsevol emergència", va dir l'agència de notícies nord-coreana KCNA.

Fracassa la cimera de Trump i Kim Jong-un a Hanoi

Corea del Nord no havia llançat cap projectil des de novembre del 2017, quan va fer una última prova per demostrar que havia aconseguit desenvolupar míssils intercontinentals de llarg abast, capaços d'arribar a territori nord-americà. Dissabte passat, una sèrie de proves balístiques van posar fi a un any i mig de silenci al cel nord-coreà, i ahir dijous encara se'n van fer dues més per testar projectils de curt abast, cosa que referma la intenció del règim de reprendre el desenvolupament del seu sistema de míssils.

Hores després es va fer públic que els Estats Units havien confiscat un vaixell nord-coreà, el 'Wise honest', i l'estaven traslladant en aquell moment cap a aigües territorials nord-americanes a la illa de Samoa, al Pacífic. El departament de Justícia dels EUA va explicar que l'ordre de decomís del vaixell, al qual acusen de transportar carbó il·legalment cap a Corea del Nord, es va emetre el juliol del 2018, però asseguraven que la captura, tot i fer-se pública just ahir, no tenia res a veure amb les noves proves de míssils de Pyongyang.

L'arsenal de Corea del Nord

Tant Trump com el president de Corea del Sud, Moon Jae-in, van sortir de seguida a defensar la via del diàleg i a no donar la porta per tancada. "Sé que volen negociar, parlen de negociar", va dir Trump, i va treure ferro a les proves de dijous: "Eren míssils petits, de curt abast; ningú està content amb això, però ens ho estem mirant bé i ja veurem...".

Moon, per la seva banda, va interpretar els llançaments de dijous com una reacció de Kim Jong-un a la fallida cimera de Hanoi amb Donald Trump, però es va manifestar encara esperançat amb el procès de diàleg obert amb el règim l'any passat. En canvi, el Japó, un altre veí pròxim i encara enemic del règim nord-coreà, va sortir a denunciar el llançament dels projectils de Kim, que considera una violació de les resolucions de l'ONU.

Des de la Xina, aliada principal de Corea del Nord, van apostar també per mantenir obert el diàleg i van apuntar que no tenien informació ferma i detallada sobre els llançaments de míssils.