L’assassí de Texas va amenaçar la seva sogra abans d’atacar l’església

Nova YorkUna disputa familiar hauria desencadenat la massacre a una església de Texas diumenge passat, segons la policia estatal. L’autor del tiroteig massiu, que va deixar 26 morts i una vintena de ferits, havia amenaçat la seva sogra, que assistia al temple que va atacar. Segons les fonts policials, la matança no es va deure a “motius racials o religiosos”.

“Hi havia una sèrie de problemes domèstics a la família”, va explicar Freeman Martin, portaveu del departament de Seguretat Pública de Texas en una roda de premsa. El tirador, identificat com Devin Patrick Kelley, era un exsoldat de 26 anys que va ser expulsat de les forces aèries nord-americanes el 2012 per maltractar la seva dona i el seu fillastre. “Estava enfadat amb la seva sogra”, va dir Martin, que va afegir que la dona havia rebut missatges amenaçadors del seu gendre.

L’escena de l’enèsima tragèdia d’armes als Estats Units era un bany de sang. El tiroteig es va produir en plena missa dominical de l’església baptista de Sutherland Springs, un petit poble texà amb una població de 400 persones i situat prop de San Antonio. “Hi havia morts per tot arreu”, va descriure el xèrif del comtat de la localitat, Joe Tackit. Les víctimes tenien entre 18 mesos i 77 anys d’edat, entre les quals hi havia una dona embarassada.

Un rifle d’assalt d’estil militar

Kelley, vestit de negre i amb un rifle d’assalt d’estil militar, va disparar primer des de fora de la petita església i, un cop a dins, va començar a matar feligresos. Un veí armat, que Tackit va qualificar d’heroi, va ferir l’assassí quan va sortir de la parròquia. Els dos homes van intercanviar diversos trets fins que Kelley -que va tirar el seu rifle a terra- va aconseguir fugir amb la seva furgoneta armat amb dues pistoles.

El mencionat veí va demanar ajuda a un altre home i tots dos van perseguir en cotxe l’homicida. “M’agrada conduir i vaig conduir tan ràpid com vaig poder”, va explicar Johnnie Langendorff, el conductor -amb un barret de vaquer- al canal de televisió ABC. Després d’un quart d’hora de persecució, Kelley va perdre el control del vehicle i es va estavellar.

El tirador va morir una estona més tard, tot i que la causa de la seva mort, segons la policia, no va ser l’accident sinó un tret que es va disparar ell mateix després de parlar per telèfon amb el seu pare. “No em pensava que ho arribaria fer”, va dir Kelley a Tackit, segons va explicar el mateix xèrif.

La massacre de diumenge és la cinquena més gran de la història del país i va succeir un mes després de la d’un concert a Las Vegas, la més mortífera, amb 58 morts. El debat sobre el control d’armes, doncs, es torna obrir, tot i que amb molt poques esperances de canvi.

De fet, el president nord-americà, Donald Trump, de gira per diversos països de l’Àsia, va assegurar ahir des de Tòquio que l’últim tiroteig massiu ha sigut per “un problema de salut mental” i “no un problema d’armes”. En una conferència de premsa juntament amb el primer ministre japonès, va subratllar que els Estats Units “tenen molts problemes de salut mental”. “És una cosa que cal tractar de manera seriosa, però no és un problema d’armes -va dir-. Afortunadament algú més portava una arma que apuntava en la direcció oposada, sinó hauria sigut molt pitjor”.

Així, Trump va fer referència al veí armat que va respondre l’atac de l’agressor per insinuar que no calia fer res per restringir l’accés a les armes. L’oposició demòcrata i el seu predecessor, Barack Obama, no són del mateix parer.

“Que Déu ens concedeixi a tots la saviesa de preguntar-nos quines mesures concretes podem prendre per reduir la violència i les armes entre nosaltres”, va tuitejar Obama, després de lamentar la massacre.

Chris Murphy, el senador demòcrata de Connecticut, on es va produir la matança a l’escola de Sandy Hook, va afirmar que els tirotejos massius no eren “inevitables”. “Ho sé perquè cap altre país suporta aquest ritme de carnisseria massiva com els Estats Units”, va lamentar. Als Estats Units, unes 33.000 persones moren víctimes de les armes de foc cada any (22.000 de les quals, en suïcidis).

Sense llicència d’armes

L’atacant de Texas -que havia sigut empresonat un any després que un jutjat militar el condemnés per l’agressió contra la seva dona i el seu fillastre- no va tenir problemes per aconseguir tot l’arsenal. Kelley va comprar el rifle semiautomàtic Ruger AR-556, el que va fer servir en el tiroteig, l’abril del 2016 en una botiga de San Antonio.

En el moment de completar la informació sobre la verificació dels seus antecedents, l’exsoldat va mentir en indicar que no tenia antecedents penals -que no li haurien permès fer la compra de l’arma-. A més, va donar una adreça falsa, ja que va escriure que vivia a Colorado Springs.

El governador de Texas, el republicà Greg Abbot, va assegurar que a Kelley se li havia denegat la llicència d’armes, però sense explicar per què. Això no va impedir que el pistoler pogués comprar armes i munició.

Kelley havia treballat breument durant l’estiu passat com a guàrdia de seguretat, sense arma de foc, en un parc aquàtic a New Braunfels, Texas, segons va explicar la companyia en un comunicat. I, pocs dies abans del tiroteig massiu, va publicar una foto del rifle al seu mur de Facebook acompanyada del text: “Ella és la meva puta”.