ParísLa cua arribava fins a un carrer adjacent. Un centenar de persones, moltes d’elles joves d’entre 20 i 30 anys, esperaven torn pacientment. L’expectació no era per un actor o una actriu de Hollywood, sinó per Jean-Marie Le Pen, el fundador del Front Nacional (FN). El pare del partit d’extrema dreta francès va signar ahir a París el seu llibre de memòries Fils de la nation [Fill de la nació] durant quatre hores seguides. Però abans s’havia de passar per la caixa de La Librairie Française per adquirir-ne un exemplar. En aquesta petita llibreria del districte 15 de la capital francesa és on Le Pen es va dedicar a signar les seves memòries. L’accés de periodistes també es va restringir.
Precisament la presència dels mitjans de comunicació no va agradar gens als assistents. “Ningú vol ser filmat”, va lamentar una periodista. Els admiradors de Le Pen pare prefereixen restar en l’anonimat. Mentrestant, el protagonista anava signant llibres metòdicament sense badar boca, però amb una rialla d’orella a orella. “Aquest és per al meu cunyat”, va precisar un noi. “Tinc moltes ganes de llegir el seu llibre”, va assegurar una altra lectora entusiasmada, abans de fer-se una fotografia amb el fundador del Front Nacional. Le Pen pare es va mostrar satisfet amb tanta afluència de públic. “És un senyal optimista”, va dir. De fet, Fils de la nation es va exhaurir fins i tot abans que sortís a la venda, l’1 de març. Els compradors van reservar el seu exemplar abans que arribés a les llibreries.
Però no tothom va alabar Le Pen ahir. “Marxem, quina tristesa!”, va exclamar un home que anava amb les seves filles petites i que es va atansar a la llibreria veient tanta expectació. “Quina decepció que hi hagi tants joves”, van lamentar uns veïns.
La primera signatura de llibres va coincidir ahir -voluntàriament- amb l’obertura del congrés del FN, presidit per Marine Le Pen, la filla. Si bé en el seu primer volum de memòries -té previst publicar-ne un altre- Le Pen pare no parla essencialment d’ella, no s’està de dedicar-li unes línies. “La Marine ha participat en unes presidencials i unes legislatives decebedores. El Philippot [l’ex mà dreta de Marine] i els seus l’han abandonat i el pròxim congrés del FN s’anuncia turbulent”, considera l’octogenari. “Ja ha sigut prou castigada [...], un sentiment em domina quan hi penso: tinc pietat d’ella”, escriu Le Pen. La relació entre pare i filla s’ha degradat els últims temps fins al punt que no es parlen des de fa almenys tres anys. De fet, només interactuen a través de les seves declaracions als mitjans de comunicació.
“Amb la seva obstinació de convertir-me en antiquat, ella mateixa s’ha enfonsat en el fracàs, i sens dubte també ha enfonsat el FN, i això és més greu”, li retreu al llibre. El fundador del FN es refereix així a l’estratègia de rentat de cara de la formació que Le Pen filla va intentar dur a terme quan va ocupar la presidència del partit el 2011. És el que es coneix com “la desdemonització” del FN, un partit que ha representat el nacionalisme ultradretà xenòfob a França durant els últims trenta anys.
Al llibre tampoc hi falta un apartat sobre la identitat francesa. “En la política i en la química, tot és una qüestió de xifres, de concentració”, compara el polític. “No és per odi als algerians, marroquins o senegalesos que he batallat contra la política d’immigració de la V República a partir dels anys 70, sinó per amor a França”, s’explica. “No soc xenòfob, soc francòfil”, aclareix.
En aquesta línia, Le Pen escriu a les memòries que “el món blanc s’està morint”. I precisa que mentre “l’Àfrica continua sent negra i la Xina groga, Europa ha esdevingut un lloc mestís”. La immigració és una de les causes, segons Le Pen, però també la baixa natalitat dels francesos de soca-rel i la de “totes les poblacions europees”. I conclou: “Actualment el 35% dels naixements en territori nacional són d’origen immigrant”. És per aquesta mena d’afirmacions que Marine Le Pen va allunyar el seu pare del FN, un partit que cada cop té més aspiracions presidencials.
“Un moviment mundial que va més enllà de França”
Steve Bannon, el polèmic exassessor del president nord-americà Donald Trump, va ser l’estrella ahir en l’obertura del setzè congrés de l’ultradretà Front Nacional, que es fa aquest cap de setmana a Lille, al nord de França. Bannon, que sempre ha mostrat la simpatia per la formació que lidera Marine Le Pen, va declarar que el Front Nacional s’inscrivia dins “un moviment mundial que va més enllà de França, Itàlia, Hongria i Polònia”, en referència als països on la ultradreta ha obtingut recentment èxits electorals.
“La història està de part nostra i anirem de victòria en victòria”, va afegir. I va concloure: “Deixeu que us diguin racistes o xenòfobs, porteu-ho com si fos una placa d’honor. Cada dia ens farem més forts i ells més febles”. Marine Le Pen proposarà avui al congrés del partit modificar el nom de la formació. Probablement hi desapareixerà la paraula “front”. Molts consideren que té una connotació bèl·lica, massa agressiva.
