Míriam Correa: “Grups de civils entren per la força a casa dels cooperants”

TarragonaMíriam Correa és una cooperant catalana que fa un any i mig que treballa a Lesbos per l’ONG Better Days. Dilluns passat va haver d’agafar un vaixell i marxar a Atenes juntament amb personal internacional de gairebé totes les organitzacions humanitàries que operen a l’illa grega. Declara que la persecució contra activistes i voluntaris ha escalat des de fa unes setmanes, quan el govern conservador de Kyriakos Mitsotakis va decidir edificar noves construccions per a refugiats.

Per què heu marxat de Lesbos?

Fa dues setmanes habitants de Lesbos van començar a armar-se amb cadenes, bastons i bats per atacar cooperants, trencant els seus cotxes i perseguint-los. Fins i tot han entrat casa per casa per inspeccionar si hi havia voluntaris. Ara mateix hi ha barricades i checkpoints muntats per civils en diferents punts de l’illa i ens obliguen a mostrar el passaport. Tot per evitar que fem la nostra feina. Els civils han aconseguit el poder i la policia no està fent res. Per ser Europa, és inadmissible aquesta corrupció policial i la violació de drets humans que s’està vivint allà.

¿I com estan vivint aquesta situació els refugiats, molts dels quals fa mesos que esperen poder sortir de l’illa?

Ara mateix hi ha uns 20.000 refugiats a Lesbos, més 600 que van arribar ahir i que estan dormint al port, a la intempèrie. En aquest cas, la violència s’està centrant més contra les ONG, ja que els refugiats no poden abandonar l’illa i nosaltres sí.

Qui hi ha al darrere dels atacs?

La revolta d’ara està organitzada per grups d’extrema dreta de l’illa de Lesbos i també per militants que han arribat des d’Atenes.

Llavors, són els mateixos veïns amb els quals us relacionàveu fins fa poc. Per què han canviat?

Totalment. Últimament, entraves en un bar o restaurant i ja no tenies la mateixa relació d’abans. Les tensions amb els veïns són molt òbvies. Els cooperants que vivíem allà vam deixar de socialitzar-nos i cada cop s’ha fet més insegur anar pels carrers o anar a comprar. Fins que un dia, anar a treballar podia significar patir una agressió. Ara mateix totes les nostres operacions com a ONG han quedat suspeses i s’han enviat els voluntaris cap a casa.