Com és de letal el coronavirus? El gran misteri de la pandèmia

Després de sis mesos de pandèmia, el coronavirus ha infectat més de 12 milions de persones al món i n’ha matat més de 550.000. Però, malgrat el nombre creixent de morts, els científics encara no tenen una resposta definitiva a una de les qüestions més fonamentals sobre el covid-19. Com és de letal?

La xifra, generalment coneguda com a índex de mortalitat per infecció (IFR, en les sigles en anglès), podria indicar als funcionaris de sanitat el que pot passar a mesura que la pandèmia avança, especialment en països densament poblats com el Brasil, Nigèria i l’Índia.

La qüestió s’ha tornat encara més complexa després que el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties dels EUAadvertís queper cada cas registrat al país n’hi havia uns 10 que no ho estaven, potser perquè eren molt lleus o asimptomàtics. Si hi ha moltes més infeccions asimptomàtiques del que es creu, llavors el virus pot ser menys letal del que fins ara ha semblat.

El 2 de juliol, després que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) es reunís virtualment amb 1.300 especialistes de tot el món, la directora científica de l’agència, Soumya Swaminathan, va dir que el consens per ara era que l’IFR és d’un 0,6%, cosa que significa que el risc de mort pel virus és inferior a l’1%.

I encara que Swaminathan no ho va assenyalar, el 0,6% de la població mundial són 47 milions de persones: el virus segueix sent una gran amenaça.

Diferències entre països

Els països tenen índexs de mortalitat -o IMC-, que mesuren les morts de pacients que s’ha demostrat que han tingut covid-19 després que se’ls hagi fet un test, molt diferents en cada cas. En la majoria de casos, aquest nombre és més alt on fa més temps que estan patint el virus. La Xina ha informat fins ara de 90.294 casos i 4.634 morts, amb un IMC del 5,1%. Els EUA comptabilitzen 3.131.953 casos i 133.420 morts, amb un IMC de l’entorn del 4,2 %.

Però és difícil mesurar els índexs de letalitat durant les pandèmies, especialment a l’inici. Mai està clar quantes persones han sigut víctimes del virus o d’una aturada cardíaca, un vessament cerebral o altres malalties. Normalment, un cop ha passat el caos dels primers mesos de pandèmia, comencen a fer-se més proves i es detecten més casos lleus. Augmenta aleshores el denominador de la fracció i disminueixen els índexs de letalitat. Però els resultats no sempre són constants.

Deu països han fet proves a percentatges grans de la seva població, segons la web Worldometer. Són Islàndia, Dinamarca, Espanya, Portugal, Bèlgica, Irlanda, Itàlia, el Regne Unit, Israel i Nova Zelanda. Però els seus índexs de mortalitat per cas varien molt. El d’Islàndia és de menys de l’1% i els de Nova Zelanda i Israel de menys del 2%. El de Bèlgica, del 16%, i els d’Itàlia i el Regne Unit, del 14%. A Espanya és de l’11%. Així, l’índex de mortalitat per infecció (IFR) i l’índex de mortalitat per cas (IMC) poden diferir força segons el país.

En la majoria dels països, al voltant del 20% de tots els pacients confirmats de covid-19 es posen prou malalts per necessitar oxigen o atencions més avançades, segons l’OMS. Que sobrevisquin depèn d’una sèrie de factors com l’edat, patologies prèvies i el nivell d’atenció mèdica disponible.

En principi, a més, es preveu que els índexs de morts siguin més baixos en països amb poblacions més joves i amb menys obesitat, que solen ser els més pobres. En canvi, es considera que les xifres han de ser més altes en d’altres on no hi ha bombes d’oxigen, respiradors ni màquines de diàlisi, que també són els estats més pobres.

Però noves dades podrien canviar els càlculs de risc i influir en els índexs de mortalitat. Per exemple, n’hi ha que indicarien que les persones amb tipus de sang A emmalaltirien greument. Un tipus poc comú a l’Àfrica occidental i al sud d’Àsia i molt menys comú en els pobles indígenes de Sud-amèrica.

Científics de la Universitat de Wollongong i la Universitat James Cook, a Austràlia, van analitzar 267 estudis en més d’una desena de països i van concloure que l’IFR era del 0,64%. Però els índexs de letalitat encara poden variar en funció de l’evolució del clima, de si afecta a l’estiu o a la tardor i també d’altres factors, com ara el respecte de la distància de seguretat o l’ús de mascaretes.