El Líban, desbordat: sense llits en hospitals públics i privats

BeirutSi hagués d'escriure un relat postapocalíptic no m’inspiraria en el guió adaptat per a una sèrie televisiva d'una obra d'Isaac Asimov, sinó que en tindria prou amb retratar la situació que es viu aquests dies a Beirut. Hordes de zombis arrasant amb totes les prestatgeries dels supermercats, malalts de covid-19 rebent assistència mecànica respiratòria als cotxes, estacionats a l'aparcament dels serveis d'urgència, per falta de llits hospitalaris, i viatgers escortats per l'exèrcit per complir la quarantena obligatòria de tres nits o una setmana en un hotel. A les autoritats libaneses se'ls hi ha anat de les mans la gestió de la pandèmia després de permetre reunions i celebracions, i ara els libanesos estan pagant els excessos del Nadal i els contagis s'han incrementat en l'última setmana en un 70%.

El doctor Fires Abiad, director de l'Hospital Rafiq Hariri, l'únic públic de Beirut, al qual s'han desviat la majoria de casos de coronavirus, ja va pronosticar el mes passat l'hecatombe que vindria després de les festes nadalenques, però les autoritats el van mirar amb cara d'"aquí arriba l’esgarriacries". Ara, com un professor que renya els seus alumnes, Abiad els ha dit: "Us ho vaig advertir". Més de 40.000 nous casos entre el 3 i el 13 de gener, i 151 morts en les mateixes dates, segons el departament de comunicació de l'Hospital Rafiq Hariri.

La situació ha desbordat el ja precari sistema sanitari i no hi ha llits ni en hospitals públics ni en privats. L'Hospital Saint George, al barri cristià de Geitawi, greument afectat per l'explosió del 4 d'agost, està "al 97% d'ocupació", adverteix a l’ARA el doctor. "La situació que vivim ara és la mateixa que quan va passar la tragèdia del port", lamenta. "Hem passat de no tenir disponibilitat de llits a no poder atendre els pacients als hospitals. Hem hagut d'habilitar una zona que estava buida i posar-hi lliteres amb ampolles d'oxigen per atendre els pacients. El que està passant és inaudit", es queixa el metge abans d'afegir: "Ens ha agafat desprotegits ", reconeix.

Davant la nova emergència sanitària, amb una mitjana de 4.500 casos de contagis diaris, les autoritats libaneses han pres mesures draconianes i han imposat un confinament total i toc de queda de 24 hores fins al 25 de gener, que podria prolongar-se si no es controlen els contagis.

Plou sobre mullat

Al Líban plou sobre mullat, o més aviat diluvia, ja que el confinament va arribar amb fortes pluges. Els carrers desèrtics donen a les ciutats un aspecte fantasmagòric. La crisi sanitària ve de bracet de la crisi econòmica que està ofegant centenars de milers de famílies libaneses. De fet, en l'última setmana hi ha hagut tres intents de suïcidi. L'últim, un taxista que es va cremar a si mateix i va ser traslladat a un hospital, mentre que un refugiat sirià desesperat que també es va calar foc va morir per les cremades.

Amb més del 50% de la població sota el llindar de la pobresa, segons les Nacions Unides, el tancament durant 11 dies de supermercats i botigues afectarà moltes famílies que viuen del que guanyen en el dia a dia. Organitzacions humanitàries com Save the Children han alertat que més de la meitat de la població libanesa podria passar gana durant el confinament perquè no tenen prou diners per fer provisió d'aliments per als pròxims 11 dies.

El Banc Mundial ha aprovat un préstec de 246 milions de dòlars per a l'assistència en efectiu als ciutadans libanesos que actualment pateixen la crisi financera. No obstant això, els diners que es transferiran als bancs i que els beneficiaris retiraran seran en lliures libaneses, a un canvi de 3.900 per 1 dòlar, mentre que al mercat negre 1 dòlar es canvia a 9.000 lliures libaneses. Això significa que els principals beneficiaris seran els bancs, mentre que les llars més necessitades rebran una compensació de 300.000 lliures libaneses, que a un canvi real és la misèria de 33 dòlars al mes.