Una llei discriminatòria amb els musulmans inflama l'Índia

BarcelonaLa llarga història d'explosions de violència religiosa a l'Índia viu aquests dies un nou episodi. Una onada de protestes recorre diversos estats del país d'ençà que dimecres el Parlament va aprovar una polèmica reforma de la llei de ciutadania. El govern de Narendra Modi pretén facilitar l'obtenció de la nacionalitat índia a refugiats provinents dels països veïns (l'Afganistan, el Pakistan o Bangladesh)... sempre que no siguin musulmans. Sí que se'n podran beneficiar els hindús, sikhs, jainistes i cristians. Els crítics amb la llei argumenten que va en contra dels principis seculars de la Constitució índia del 1950, perquè converteix la religió en una condició per obtenir la ciutadania. La llei ja ha superat les dues cambres del Parlament i ara només depèn de la firma del president.

Les protestes ja han deixat un balanç d'almenys sis morts i ahir van arribar a la capital, Nova Delhi, on un centenar d'estudiants universitaris que es manifestaven en dos campus van resultar ferits pels cops de porra i els gasos lacrimògens de la policia. Les protestes han estat importants al nord-est i, com havia fet abans al Caixmir, el govern ha imposat talls en l'accés a internet i a les carreteres, així com tocs de queda.

"Tot i que la llei va dirigida a minories provinents d'altres països, ha augmentat la por que els musulmans de l'Índia es converteixin en ciutadans de segona", explica Teresa Segura-Garcia, professora de la Universitat Pompeu Fabra. I és que, d'ençà que el Partit Popular Indi (BJP) de Modi va arribar al poder el 2014, la violència contra els musulmans en aquest país de majoria hindú s'ha intensificat. L'Índia és el segon país amb més musulmans del món, uns 230 milions, després d'Indonèsia: agrupa el 10% dels creients de l'islam.

La nova llei de ciutadania respon a l'agenda nacionalista de Modi i del BJP. "Respon a la ideologia que hi ha al darrere, la hinduïtat, que busca convertir l'Índia en un estat hindú, en què algunes minories religioses són benvingudes, però els musulmans hi tenen un encaix difícil", afegeix la professora.

Els defensors de la hinduïtat són nostàlgics del passat gloriós de la civilització hindú a l'Índia, "un passat que es va perdre per una llarga sèrie d'humiliacions, primer a mans d'invasors musulmans com els mogols i després a mans de l'Imperi Britànic". "Volen reinstaurar aquest passat gloriós esborrant no només aquestes invasions sinó les dècades de secularisme de l'Índia des de la seva independència de l'Imperi Britànic el 1947", explica Segura-Garcia.

És en aquesta lògica que s'inscriuen altres decisions polítiques recents, com la revocació de l'autonomia del Caixmir, a l'agost, o la decisió del Tribunal Suprem de permetre la construcció d'un temple dedicat a Ram a l'espai on abans hi havia una mesquita, la Babri Masjid, enderrocada per nacionalistes hindús el 1992. També s'han substituït noms musulmans històrics de ciutats per termes hindús, s'han reeditat els llibres de text de les escoles per esborrar el passat musulmà i fins i tot s'ha tret el Taj Majal de les guies turístiques oficials. "Es tracta d'esborrar el passat musulmà de l'Índia i reescriure'l en termes hindús", conclou la professora.

Protestes a Assam

A Assam, un estat del nord amb una població formada per unes 50 ètnies diferents, les mobilitzacions que van començar fa dies no afluixen. La gent tem que la llei porti a una arribada massiva de migrants hindús que modifiqui la demografia i obri una competència pels llocs de treball. La cultura del nord-est és en general més liberal que a la resta de l'Índia: les dones tenen més llibertat i més contacte social amb homes; i els codis de vestit, sobretot entre els joves, no són estrictes.