La lluita contra el virus uneix una Bòsnia trencada

Banja LukaA Banja Luka, la capital de la República Sèrbia de Bòsnia, costa molt trobar la bandera estrellada de l’estat bosnià. Davant el Parlament de l’entitat autonòma onegen una vintena d’ensenyes, totes tricolor, exactament iguals a l’oficial a Sèrbia, l’estat veí. Sembla com si a Bòsnia Herzegovina el temps s’hagués congelat fa un quart de segle, al final de la cruenta guerra que va dessagnar el país. Les elits han continuat embrancant-se en disputes i bloquejant les institucions... fins que ha arribat un enemic extern inesperat: la pandèmia del covid-19.

Miroslav Dodik, el representant serbi a la presidència tripartita de Bòsnia -cada 8 mesos van rotant un serbi, un croat i un bosníac-, ha instat “tots els ciutadans i polítics [de Bòsnia] a unir-se al voltant del mateix objectiu: salvar la vida de les persones”. Aquest és el mateix polític que un mes abans havia amenaçat amb convocar un referèndum de secessió si no es canviava la composició del Tribunal Constitucional, cosa que va enfonsar el país en la seva pitjor crisi constitucional.

“Aquesta pandèmia és una oportunitat per a la unió i perquè hi hagi consciència de fins a quin punt la gent de Bòsnia depenen els uns dels altres. La resposta inicial al brot mostra fins a quin punt fins i tot els més ardents detractors de la unitat de Bòsnia són capaços de treballar a les institucions prioritzant l’interès mutu”, sosté un informe del think tank Atlantic Council.

Ara bé, el document explicava que és possible que la pandèmia representi només una treva en uns conflictes polítics enquistats durant dècades. De moment al país s’han registrat 464 contagis i 13 morts.

“Nosaltres creiem en Bònsia, la independència és només l’última opció si es continuen violant els acords de pau de Dayton, que establien una confederació”, afirma Radovan Kovacevic, un assessor de Dodik. Els nacionalistes serbobosnians creuen que la comunitat internacional està donant suport a un procés de centralització engegat pels bosníacs, de religió musulmana, i que constitueixen poc més del 50% de la població.

Després de la guerra no hi va haver una reconciliació, i ara es viu més aviat una situació de pau freda. “A les escoles de cada grup ètnic s’ofereix una visió diferent del que va passar en el conflicte. No hi ha una narrativa conjunta”, lamenta Jovan Divjak, un militar jubilat director d’una ONG de l’àmbit educatiu. Per exemple, els llibres de text serbobosnians expliquen que tots els bàndols van cometre massacres i obvien que les tropes serbobosnianes són responsables d’un genocidi a Srebrenica.

Només una petita part dels refugiats van poder tornar a casa seva un cop acabat el conflicte. Per exemple, molts supervivents de Srebrenica, que ara s’ha convertit en un poble de majoria sèrbia, continuen vivint en camps de refugiats a la ciutat de Tuzla. Més de dues dècades després, la neteja ètnica s’ha consolidat. “Més del 90% dels habitants de Sarajevo són ara bosníacs, mentre que abans els serbis eren quasi un terç”, lamenta Divjiak, un serbobosnià venerat pels habitants de Sarajevo pel seu paper de general fidel en la defensa de la ciutat davant les tropes sèrbies.

Minories a l’altre costat

Tanmateix, a tot arreu és possible trobar minories de l’altre bàndol. “La meva família va decidir tornar a Banja Luka. Quan vam reobrir la mesquita va haver-hi moltes tensions, i la policia ens va haver de protegir. Però ara ja fem vida normal. Molts dels meus amics de l’escola són serbis”, explica Tarek, un jove bosníac amb una barba llarga, amb un toc més hipster que salafista.

“Dayton va ser útil per frenar la guerra, però no ho ha sigut per construir un estat”, es queixa Halid Genjac, secretari del conservador Partit d’Acció Democràtica (SDA), la principal formació política bosníaca. “Totes les decisions importants requereixen el consens dels representants dels tres grans grups. Funcionaria si hi hagués bona fe, però els serbis i els croats utilitzen el dret a veto per bloquejar l’administració. Volen que sigui disfuncional, debilitar l’estat, per poder escindir-se”, sosté Genjac, un veterà polític que va formar part de l’equip negociador bosnià per a l’acord de Dayton, que va posar fi a la guerra el 1995.

L’entitat autònoma croato-musulmana no està exempta de disfuncions. Per exemple, la ciutat de Mostar, la tercera del país, no celebra eleccions municipals des del 2008 per falta d’acord entre croats i bosníacs sobre la llei electoral. “No és cert que els croats ens vulguem escindir. El que volem és poder triar els nostres representants. Per exemple, el membre croat de la presidència rotatòria, Zeljko Komsic, va ser elegit amb els vots de la majoria bosníaca. Fins i tot hi ha alguns càrrecs electes pretesament croats que no ho són!”, exclama Damir Dzeba, diputat de la ciutat de Mostar pel partit nacionalista croat HDZ. Frustrats per les contínues disputes partidistes i la corrupció política, un creixent nombre de ciutadans de les diverses ètnies es mostren al marge de la política i pessimistes sobre el futur del país. Cada any emigren milers de joves, i des del final de la guerra el país ha perdut mig milió d’habitants. “La participació a les eleccions ja no arriba ni al 50%. La gent no creu possible canviar l’elit política del país perquè el sistema electoral afavoreix els partits nacionalistes, que, a més, s’han blindat amb una densa xarxa clientelar”, sosté Tania Topic, una analista resident a Banja Luka.

Sovint s’ha presentat l’entrada a la UE com la fórmula ideal per superar els conflictes de sobirania a Bòsnia. Tanmateix, el recent veto de França a una ampliació als Balcans amenaça amb allargar la situació d’estancament que viu el país balcànic. Ja fa quinze mesos de les últimes eleccions generals, i encara no s’ha pogut formar govern. “No crec que esclati una nova guerra. Ningú no la vol, però tampoc es pot descartar del tot. El futur de Bòsnia és una incògnita”, apunta Topic.

Els últims anys, en ple procés independentista a Catalunya, els nacionalistes serbobosnians han establert paral·lelismes entre la situació dels dos territoris. Davant aquestes reiterades referències, l’Assemblea Nacional Catalana va arribar a fer un comunicat desmarcant-se de Dodik i recordant que el projecte català està basat “en la tolerància i els drets de les minories”.