CAUCAS
Internacional02/10/2012

Saakaixvili reconeix la victòria de l'oposició a les legislatives de Geòrgia

La declaració del president tanca les especulacions sobre el resultat. Un escàndol per tortures a presons ha passat factura al govern

Efe
i Efe

TblisiEl president de Geòrgia, Mihail Saakaixvili, ha reconegut aquest dimarts la victòria per majoria de la coalició opositora Somni Georgià a les eleccions legislatives d'aquesta república del Caucas. "Com a líder del Moviment Nacional Unit, declaro que passem a l'oposició. És obvi, segons els resultats preliminars de l'escrutini, que en aquestes eleccions ha guanyat la majoria la coalició Somni Georgià", ha afirmat en una intervenció a la televisió.

La declaració posa fi a les especulacions des de la clausura dels col·legis electorals, on tan la formació de govern com l'opositora s'havien proclamat guanyadors. L'ONG Lliga d'Electors de Geòrgia, va dir dilluns que l'oposició hauria obtingut el 70% dels sufragis, per un 24% del partit al govern.

Cargando
No hay anuncios

L'escàndol de les presons, letal per al president

Segons els experts, el partit del poder hauria pagat molt car l'escàndol internacional provocat amb la divulgació d'un vídeo amb imatges de tortures a presos en centres penitenciaris de la capital, Tblisi.

Cargando
No hay anuncios

El líder de l'oposició, Bidzina Ivanixvili, ha assegurat que en cas de guanyar mantindria el mateix rumb governamental d'integració amb l'OTAN, tot i que també intentaria tenir millor relacions amb Rússia, amb qui Tblisi va trencar relacions el 2008 perquè Moscou va reconèixer la independència de les regions georgianes separatistes d'Abkhàzia i Ossètia del Sud.

El president, principal aliat dels Estats Units a la regió, no pot presentar-se a la reelecció l'any vinent per prohibició constitucional i acusa el líder opositor de defensar els interessos russos.

Cargando
No hay anuncios

Les legislatives són crucials per al futur del país, que el 2014 es convertirà en una república parlamentària en la qual l'home fort ja no serà el president, sinó el primer ministre, que serà escollit per majoria parlamentària i marcarà les directrius en política exterior i interior.