L'OSCE no pot constatar la retirada de l'armament pesat a Ucraïna

KíevLa missió especial de l'OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa) a Ucraïna ha afirmat aquest dimarts que no pot constatar la retirada de l'armament pesat de la línia que separa les posicions de Kíev i dels separatistes pror-russos a l'est del país. "Encara que observem la retirada de l'armament, de moment no podem verificar el seu replegament", assenyala un comunicat de la missió internacional.

Els observadors han reiterat que per constatar el compliment del segon punt dels acords signats a Minsk el 12 de febrer necessiten tant l'"accés total i il·limitat" a la zona del conflicte com "dades bàsiques" sobre l'armament dels dos bàndols. "Necessitem dades sobre on s'emplaça l'armament en l'actualitat, quines rutes es faran servir per al seu replegament, i també on es concentrarà l'armament pesat" un cop es retiri del front, ha subratllat l'OSCE.

Les milícies separatistes van anunciar aquest diumenge que havien completat el replegament del seu armament pesat de la línia de separació de forces.Kíev desmenteix les declaracions dels seus enemics i els acusa de reagrupar la seva artilleria en altres punts del front.

El replegament busca crear al llarg de la línia de separació de forces una franja d'almenys 50 quilòmetres d'ample lliure d'armament pesat.Segons l'OSCE, garant del procés de pau i dels acords de Minsk, la gran extensió del territori del qual s'ha de retirar l'artilleria i altre armament pesat dificulta enormement la verificació del replegament.

Més de 6.000 persones han mort a l'est d'Ucraïna des que l'abril de l'any passat va esclatar el conflicte armat, precedit per una revolta pro-russa a les regions ucraïneses de Donetsk i Lugansk.

Descentralització, no federalització

Enfront els dubtes de l'OSCE, el president d'Ucraïna, Petro Poroshenko, ha anunciat aquest dilluns el començament d'un procés de reforma constitucional, un dels altres 13 punts del pla acordat a Minsk. El començament de la reforma constitucional és un "procés llarg, important i imprescindible", ha dit el cap de l'Estat, citat per la seva oficina de premsa, després de decretar la creació d'una comissió constitucional.

Ha explicat que la signatura d'aquest decret suposa una "etapa nova i molt important de la reforma constitucional". "No tinc dubtes que les decisions d'enfortir el poder judicial, de donar passos contra la corrupció, s'han d'acompanyar de la reforma de l'autogovern local i la descentralització de poder", ha dit Poroshenko. La descentralització i el lliurament de competències a les regions, ratificades per una reforma constitucional, formen part dels acord signats el 12 de febrer a Minsk amb l'aprovació dels líders d'Ucraïna, Rússia, França i Alemanya.

Alhora, el president ucraïnès ha subratllat que la reforma constitucional "no ha de deixar cap oportunitat a aquells que volien l'anomenada federalització, amb la qual buscaven en realitat la partició d'Ucraïna". La federalització d'Ucraïna va ser durant mesos una de les principals condicions presentades pels separatistes pro-russos per emprendre un procés d'arranjament pacífic del conflicte, demanda recolzada per Moscou. El setembre de l'any passat, en les primeres negociacions entre representants de Kíev i els separatistes, amb la mediació de Rússia i l'OSCE, l'assumpte de la federalització ja va quedar fora de l'agenda.