CRISI A IRLANDA DEL NORD

L’Ulster, a un pas del ‘155 britànic’

La manca d’acord entre el DUP i el Sinn Féin per formar govern pot obligar Londres a intervenir l’autonomia

L’Ulster, a un pas del ‘155 britànic’
Quim Aranda
15/02/2018
3 min

LondresMes i mig abans que es compleixi el vintè aniversari dels Acords de Pau de Divendres Sant, la situació d’incertesa política que travessa Irlanda del Nord és una de les més greus i més properes al col·lapse en les últimes dues dècades.

La província és a pràcticament un pas de tornar a ser governada directament des de Londres, amb una mena de 155 a la britànica, davant la manca d’acord per formar govern entre el Partit Democràtic Unionista (DUP) i els republicans del Sinn Féin (SF).

L’última vegada que Londres va governar directament Irlanda del Nord va ser l’octubre del 2002. Ho va fer durant un període de gairebé cinc anys, fins al maig del 2007.

Malgrat això, tots els actors implicats, inclòs l’executiu de la República d’Irlanda, intenten evitar la intervenció, tot i que des del novembre passat Londres ja ha hagut de prendre decisions polítiques que en teoria pertocarien a Belfast per poder tirar endavant amb el funcionament diari de l’administració. Amb la imminència de l’entrada en vigor dels nous pressupostos, en teoria a partir de l’1 d’abril, ho vulgui o no, Downing Street haurà d’aprofundir el seu dictat sobre el dia a dia d’Irlanda del Nord.

La manca d’acord entre Sinn Féin i DUP fa pràcticament tretze mesos que s’allarga. La dimissió a finals de gener del 2017 com a vicepresident del govern de l’Ulster del número 2 dels republicans, Martin McGuinness, va provocar la convocatòria d’eleccions a l’assemblea de Stormont. Des del març de l’any passat, i amb un resultat molt semblant al que hi havia prèviament, els dos partits han sigut incapaços de segellar res. McGuinness, que va morir el 21 de març de l’any passat, havia renunciat al càrrec com a protesta per la forma en què la cap de l’executiu, Arlene Foster, del DUP, gestionava un presumpte cas de corrupció que l’afectava personalment.

Dilluns d’aquesta mateixa setmana, però, i després de molts ultimàtums vençuts de Londres, tant la primera ministra britànica, Theresa May, com el primer ministre irlandès, Leo Varadkar, es van desplaçar a Belfast per beneir el que podia ser l’establiment d’un pacte.

A última hora de dimecres, però, Arlene Foster va anunciar que les converses no havien donat cap fruit. La raó bàsica, segons la líder unionista, era la insistència del Sinn Féin d’incloure en el nou programa de govern la tramitació d’una llei específica de protecció del gaèlic, reivindicació tradicional dels republicans.

Versions diferents

Ahir a la tarda, però, des de Belfast, la màxima responsable del Sinn Féin al nord de la frontera, Mary Lou McDonald, va exposar els trets bàsics del contingut de l’acord a què havien arribat inicialment el seu partit i els unionistes, i que finalment va ser desestimat.

Segons McDonald, incloïa una llei específica per al gaèlic, llengua que s’identifica amb la comunitat republicana catòlica i que coneix i fa servir un 10% de la població; una altra llei específica per a l’escocès de l’Ulster, la llengua del 0,2% dels protestants, i una tercera peça legislativa general de respecte a la llengua i a la diversitat dels sis comtats que formen la província.

McDonald va desmentir, com s’havia insinuat per la banda unionista per justificar el trencament de les converses, que s’hagués suggerit la tramitació en el nou període de sessions d’una llei que regulés el matrimoni entre persones del mateix sexe. El DUP, un partit extremadament conservador en matèria econòmica però encara molt més en matèria de costums socials, no està disposat a empassar-se un gripau d’aquesta mida, com tampoc està disposat a acceptar cap concessió que tendeixi o afavoreixi la despenalització de l’avortament.

Quines són les opcions actuals? En la conferència de premsa de Mary Lou McDonald, la dirigent republicana va assegurar que en les pròximes hores parlarien telefònicament amb Londres i Dublín per instar la celebració d’una conferència conjunta i la posada en marxa d’accions que permetin la implantació d’aquests acords. Però la declaració era, fet i fet, un acte de pressió i propaganda. Perquè el govern britànic no farà cap moviment que incomodi el DUP, que li dona ara deu vots clau al Parlament de Westminster per mantenir la molt feble majoria que té Theresa May.

El trencaclosques nord-irlandès es complica encara més a causa del Brexit. El Sinn Féin vol un estatus especial per a la regió que permeti que no hi hagi cap frontera física, extrem recollit als acords de pau. El DUP, però, no vol acceptar res que apunti cap diferència de l’Ulster amb la resta del Regne Unit. Si fa no fa, és la quadratura del cercle.

stats