Macron fa del 14 de Juliol una exhibició d'unitat militar europea

BarcelonaEmmanuel Macron mira a Europa. Qüestionat internament, el president francès s’ha envoltat aquest diumenge de diversos dirigents europeus per celebrar el 14 de Juliol, la festa nacional francesa i, de passada, donar una empenta al seu projecte d’exèrcit alternatiu a l’OTAN.

Fins a vuit països –Espanya, els Països Baixos, Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, el Regne Unit, Estònia, Finlàndia i Portugal– han respost a la seva invitació i han desfilat pels Camps Elisis de París amb una tribuna d’honor amb la cancellera Angela Merkel i Jean-Claude Juncker o el secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg. En total, 4.300 militars, 196 vehicles , 237 cavalls, 69 avions i 39 helicòpters, en una exhibició militar europea que ha quedat deslluïda per una protesta dels 'armilles grogues' que ha acabat amb més de 170 detinguts, entre ells dos líders del moviment en contra de Macron.

La jornada de l’orgull francès, en commemoració de la caiguda de la Bastilla del 1789, s’ha convertit en una exhibició europeista. A mitjans de l’any passat el president francès va llançar el projecte del que ha anomenat Iniciativa d’Intervenció Europea, una coalició militar a punt per actuar de manera immediata en una crisi fora de les fronteres de la UE. Dissabte, en un discurs oficial Macron havia subratllat que la unió de forces militars “és un bon símbol de l’Europa de la defensa que estem construint” i, adreçant-se a l’exèrcit francès, va assegurar que, en cap cas, la nova força europea suposarà “rebaixar la sobirania nacional ni renunciar a l’Aliança Atlàntica”, informa Efe.

Així que l’exèrcit de Macron suma i no resta el projecte d’Europa, i més tenint en compte la varietat d’aliats que s’han compromès a estar-hi: des de països de l’Est fins als rebels britànics a punt del Brexit, passant per socis del sud, Escandinàvia i de Centreeuropa.

Macron vol involucrar aquests exèrcits per complementar però no substituir les missions tant de la Unió Europea com de l’OTAN, en un projecte que, segons el president de l’Elisi, ha d’enfortir la credibilitat militar d’Europa i reforçar la seva autonomia estratègica.

La celebració ha quedat deslluïda per la baixa d’última hora de la primera ministra britànica, Theresa May, en els seus últims dies a Downing Street, i la de l’espanyol Pedro Sánchez, que ha preferit enviar a la ministra de Defensa, Margarita Robles. Amb tot, la fotografia de la tribuna d’honor ha quedat ben representada i Macron i Merkel s’han dedicat mostres de complicitat, donant per fet que l’eix franco-alemany es manté ferm.

De fet, tots dos han exhibit sintonia en les dures negociacions per renovar la cúpula de la Unió Europea, malgrat que partien de posicions enfrontades respecte de la fórmula dels 'spitzenkandidaten'. Però les eleccions europees del maig han permès al president francès tornar a recuperar el lideratge perdut els últims mesos en les qüestions de Brussel·les, ocupat i preocupat per les crisis obertes a França i, en especial, les protestes dels ‘armilles grogues’, que avui han tornat a reaparèixer després de setmanes de baix to aprofitant la gran desfilada militar. Un hàbil Macron ha sabut treure rèdits al frenar algun nomenament incòmode de candidat, per a desesperació dels socialistes que esperaven amb els liberals macronistes trencar amb l’hegemonia dels conservadors, i ha donat suport a l’alemanya Ursula von der Leyen, del partit de Merkel, com a màxima aspirant per presidir la Comissió Europea.

L'Elisi ha sorprès públic i autoritats amb l’aparició volant de Franky Zapata, campió del món de la modalitat 'jet ski', a qui s'ha donat un lloc preferent en aquesta exhibició militar perquè el govern francès confia que aviat el sistema podrà tenir un ús militar. La ministra de les Forces Armades, Florence Parly, ha explicat a l’emissora France Inter que el 'flyboard' “podia permetre proves per a diferents usos, com ara una plataforma logística voladora o, de fet, una plataforma d’assalt. Amb un rifle a la mà, Zapata ha sobrevolat el terra dempeus sobre un suport que ell mateix ha patentat i que amb la força de cinc turboreactors permet volar a una velocitat de 190 quilòmetres per hora, de moment, amb una autonomia de vol de 10 minuts, tot i que ben aviat espera poder ser capaç de creuar el canal de la Mànega sense haver de proveir-se de combustible.

La ministra Parly ha avançat també que França crearà el pròxim setembre un "gran comando de l'espai" que quedarà integrat a l'exèrcit de l'aire i, amb base a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, aspira a reforçar els interessos més enllà de l'exosfera per ajudar al coneixement espacial i a la protecció dels satèl·lits.