Macron farà una llei contra les 'fake news'
El govern francès combatrà les noticies falses exigint més control i transparència a internet
ParísEl president de França, Emmanuel Macron, va anunciar dimecres una futura llei per lluitar contra la proliferació de notícies falses durant el període electoral, un fenomen del qual ell mateix va ser víctima durant la campanya de les presidencials de l'any 2017.
En un discurs sobre informació i comunicació a París al qual van ser convidats representants de la comunitat periodística, Macron ha detallat que "en les pròximes setmanes" es presentarà un text perquè "els continguts a internet no tinguin, durant el període electoral, les mateixes regles".
Augmentaran les obligacions de transparència sobre tots els continguts patrocinats, perquè es faci pública la identitat dels anunciants i dels que els controlen", va assenyalar el president francès.
Per això, serà possible denunciar d'urgència davant el jutge la propagació de notícies falses i aquest podrà ordenar la supressió del contingut, l'eliminació del compte de l'usuari o, fins i tot, bloquejar el web difusora d'aquestes informacions.
Per Macron, "totes les veus no valen igual", i menys en un moment en què "mai ha estat tan fàcil pretendre fer-se passar per periodista" i en què "hem deixat que la confusió s'instal·li gràcies als que exploten el relativisme absolut", va assenyalar.
A més, va anunciar que donarà poders al Consell Superior de l'Audiovisual per intervenir contra "qualsevol intent de desestabilització per televisions controlades o influïdes per estats estrangers".
Els mateixos periodistes, al seu parer, han d'obrir un debat sobre els contorns de la seva professió i com combatre la profusió d'aquestes notícies, que en molts casos "estan finançades per democràcies il·liberals", va dir el president en una velada al·lusió a Rússia.
En carn pròpia
Macron va ser víctima durant la campanya presidencial de diverses d'aquestes informacions falses, com ara rumors sobre la seva presumpta homosexualitat o un suposat compte bancari en un paradís fiscal. Aquestes noticies es van propagar sobretot des de l'òrbita de mitjans progovernamentals russos com la televisió "Russia Today" o l'agència de notícies "Sputnik". Al maig, poc després d'assumir el càrrec, Macron va criticar davant del president rus –Vladímir Putin– a tots dos mitjans, assenyalant que "no es van comportar com a òrgans de premsa, sinó de propaganda mentidera".
"Hi ha una fascinació nacionalista que torna. Molts països a les fronteres d'Europa i dins de la mateixa Europa es veuen temptats per la democràcia il·liberal, i la primera víctima és sempre la premsa", va subratllar dimecres Macron.
D'altra banda, el mandatari va assegurar en la seva al·locució que el consell de ministres aprovarà abans de finals d'any un projecte de llei sobre els canals de radiotelevisió públics, tot i que ja en el primer trimestre de l'any caldrà que hi hagi un informe en mans de la ministra de cultura, Françoisse Nyssen, present a l'acte.
Aquest text legislatiu elaborat per un grup d'experts se sotmetrà posteriorment a un ampli debat en el conjunt de la professió en el qual també "es compararan els diferents models europeus i internacionals que ens puguin inspirar" perquè l'audiovisual públic "estigui al servei de la cohesió nacional" i compleixi "la seva missió d'interès general".
A més, Macron va prometre treure divendres que ve a col·lació l'assumpte dels periodistes detinguts a Turquia quan rebi la visita del president d'aquest país, Recep Tayyip Erdogan. "Ho faré amb respecte, però en defensa dels nostres valors i els nostres interessos", ha dit, després de recordar que ja va aconseguir amb la seva mediació l'alliberament de dos periodistes francesos detinguts a Turquia quan treballaven en aquest país.