Macron arrasa en les legislatives

Els francesos castiguen els partits tradicionals en una primera volta marcada pel rècord d’abstenció

El president francès, Emmanuel Macron, ahir després de votar al seu col·legi electoral a Le Touquet.
Alícia Sans
12/06/2017
3 min

ParísVa construir un partit a contrarellotge i se n’ha sortit. La formació d’Emmanuel Macron, La República en Marxa (LRM), rebatejada per a aquests comicis, va arrasar ahir en la primera volta de les eleccions legislatives. I tot indica que diumenge que ve, a la segona volta, les portes de l’Assemblea Nacional s’obriran per al president francès amb la majoria absoluta. “Els francesos han demostrat per tercer cop que donen suport a Macron”, deia ahir el primer ministre francès, Édouard Philippe, en la seva compareixença després de conèixer-se els resultats preliminars.

Juntament amb els centristes del MoDem, l’LRM va obtenir ahir el 32% dels vots; seguit per Els Republicans, amb un 21,6%, i França Insubmisa, de Jean-Luc Mélenchon, amb un 13,7%, lluny dels bons resultats que va obtenir a les eleccions presidencials. El Front Nacional de Marine Le Pen va quedar quart, amb el 13,6% dels suports. I una última dada: el Partit Socialista (PS) va acabar de confirmar ahir, amb el 13,6% dels vots, la seva trencadissa. Uns resultats històrics.

El partit de Macron lidera la primera volta de les legislatives, segons les primeres projeccions

Traduït en nombre de diputats, la majoria presidencial de Macron podria obtenir diumenge que ve entre 415 i 455 escons, i superar a bastament el límit de la majoria absoluta, fixat en 289 escons. Els Republicans n’obtindrien entre 70 i 110, França Insubmisa de Mélenchon -juntament amb el Partit Comunista- n’aconseguirien entre 8 i 18 i el Front Nacional entre 1 i 5. La gran desfeta del PS, amb els pitjors resultats de la seva història -entre 20 i 30 diputats-, implica que potser no pot tenir grup propi, perquè necessites 25 escons com mínim, i que s’haurà d’ajuntar amb altres aliats de l’esquerra com Europa Ecologia - Els Verds.

Abstenció del 51,2%

Però la sorpresa d’ahir va ser la participació, o més aviat la seva absència. La mobilització va ser del 49,5%, la més baixa de la Cinquena República en aquestes eleccions. Històricament l’abstenció sempre ha sigut més alta en les legislatives que en les presidencials. De fet, des de fa dos decennis la participació en aquestes eleccions va a la baixa i fa cinc anys, quan el Partit Socialista va aconseguir la majoria a l’Assemblea Nacional, la mobilització va tocar fons, i va batre el rècord de la Cinquena República. Llavors, a la primera volta, l’abstenció va arribar fins al 42,77%. Els comicis d’ahir, però, van firmar una nova marca amb el 51,2%.

Les enquestes ja havien pronosticat una àmplia victòria de l’LRM, i els resultats de la primera volta de les 11 circumscripcions que representen els francesos a l’estranger -que es van celebrar fa una setmana- havien confirmat el resultat: Macron va guanyar en deu d’aquestes circumscripcions, però l’abstenció va ser colossal, amb només un 19,1% de participació.

De fet, la participació era clau en aquests comicis -més que en les eleccions presidencials precedents-, ja que determinava el nombre de candidats que s’enfrontarien a cada circumscripció a la segona volta (dos, tres o quatre). Amb una abstenció considerable com la que hi va haver ahir, molts candidats van quedar directament descartats i això es deu al particular escrutini que s’aplica en aquests comicis.

Si un candidat volia sortir ahir elegit directament des de la primera volta, havia d’obtenir la majoria absoluta (més del 50% dels vots) amb la representació d’almenys un 25% dels electors inscrits a les llistes en la seva circumscripció. El 2012, 36 candidats van obtenir la majoria absoluta. Amb la taxa d’abstenció d’ahir la tendència anirà, sens dubte, a la baixa.

Ahir un de cada dos francesos no va anar a votar. És una dada significativa que indica el nivell de desafecció dels ciutadans del país cap a les urnes i cap als partits polítics. Ahir van quedar clares dues coses: que el càstig als partits tradicionals és manté i s’estira en el temps, i que Emmanuel Macron convenç, però no tant, perquè no ha sigut capaç de trencar la barrera de l’abstencionisme.

Nova llei

Amb tot, la transformació (amb noves cares i nous partits) de l’Assemblea Nacional ja és una realitat fins i tot abans de saber els resultats de diumenge que ve. Amb l’entrada en vigor, ara fa tres mesos, de la llei que prohibeix acumular càrrecs, més d’un terç dels diputats que acaben el seu mandat han renunciat a tornar-se a presentar. El text de llei obliga els diputats -i senadors- a haver d’elegir entre l’escó al Palau Bourbon i al Palau de Luxemburg o l’alcaldia del seu municipi, per exemple. En total, almenys 216 circumscripcions, de les 577 que hi ha a França, tindran un nou representant al capdavant. Només 361 diputats han optat a la reelecció segons el diari Le Monde, 111 menys que ara fa cinc anys.

stats