Desallotgen dos campaments a París després del paquet antiimigració de Macron

ParísEmmanuel Macron ja prepara el terreny de cara a les pròximes eleccions presidencials del 2022. Després de l'aprovació dimecres al Parlament d'un paquet de mesures antiimigració, aquest dijous la policia ha començat el desallotjament de dos campaments al nord-est de París on vivien un total de 1.800 immigrants. Des de les sis de la matinada uns 600 agents estan obligant els migrants a pujar a autobusos que els portaran a centres d'acollida o poliesportius. El ministre de l'Interior, Christopeh Castaner, ja va advertir ahir dimecres en la presentació del paquet que tots els campaments de la zona serien evacuats abans que s'acabés l'any.

L’executiu francès va presentar dimecres un paquet de mesures en matèria d’immigració per abordar un dels temes predilectes de Marine Le Pen, la líder del partit d’extrema dreta Reagrupament Nacional, a qui Macron es va enfrontar en segona volta en els últims comicis presidencials. Si aquest escenari es repetís d’aquí dos anys i mig, Macron no voldria deixar el monopoli del debat de la immigració a Le Pen, encara que fos en detriment dels drets dels estrangers. De fet, el timó de la política migratòria del govern francès gira cada vegada més cap a la dreta. “Volem reprendre el control de la nostra política migratòria”, va dir marcant posicions el primer ministre, Édouard Philippe, que va presentar una vintena de mesures acompanyat del ministre de l’Interior, Christophe Castaner; la ministra d’Ocupació, Muriel Pénicaud, i la ministra de Salut, Agnès Buzyn.

Quotes d'immigrants

Un dels anuncis més polèmics és la instauració de quotes d’immigrants econòmics en funció de la necessitat de mà d’obra que es tingui en cada sector d’activitat. La idea és fixar per decret “objectius quantitatius”, és a dir, un nombre de persones de països extracomunitaris que poden treballar a França en els sectors en què falta mà d’obra. El govern actualitzarà la llista de professions amb dificultats per contractar treballadors juntament amb les autoritats regionals i els actors socials, i a partir d’aquí establirà les quotes, que es revisaran anualment.

Aquesta llista de professions oberta als estrangers de fora de la Unió Europea ja es va crear el 2008, però no especificava quants immigrants es necessitaven per a cada ofici ni s’ha actualitzat des de llavors. Aquesta llista permet als empresaris contractar estrangers sense haver de demostrar que no troben ningú adequat a França per a la vacant. En definitiva, una immigració selectiva que ja va voler implantar, sense èxit, l’expresident conservador Nicolas Sarkozy fa dotze anys.

Permisos de residència

L’immigrant professional tindrà “un visat de treball d’una durada determinada i per a una feina concreta”, va detallar ahir la ministra d’Ocupació. Per contra, no hi haurà quotes “en funció de la nacionalitat”, va remarcar Pénicaud. L’any passat es van concedir 33.502 permisos de residència vinculats a la immigració professional, una xifra que representa només el 13% del total dels permisos que es van donar: més de 250.000, segons xifres del govern.

Una altra de les mesures, molt criticada per les associacions, és la d’augmentar el període de carència abans que els sol·licitants d’asil puguin accedir a la sanitat pública. Si bé fins ara hi tenien accés des del moment en què sol·licitaven l’asil, l’executiu va anunciar ahir que aquest període passarà a ser de tres mesos amb només una excepció: els menors. El govern va justificar que vol evitar així el “turisme mèdic” per part d’alguns immigrants, atrets per la gratuïtat de la protecció sanitària universal (PUMa, per l’acrònim en francès) a la qual pot accedir qualsevol persona que treballa o resideix de manera legal a França.

En aquesta línia, els estrangers als quals els ha caducat el permís de residència i les persones a les quals se’ls hagi refusat la sol·licitud d’asil només podran beneficiar-se de la sanitat pública durant sis mesos, mentre que fins ara hi tenien accés durant un any.

El govern també va anunciar que s’obriran tres nous centres de retenció administrativa, que estaran situats a les localitats de Lió, Bordeus i Olivet -a tocar d’Orleans-. La retenció administrativa permet mantenir reclús un estranger mentre espera ser deportat. Per acabar, el ministre de l’Interior francès va anunciar que per obtenir la nacionalitat francesa no només s’haurà de demostrar el nivell B1 de francès en un examen oral, com s’exigia fins ara, sinó que també s’haurà de superar un test escrit d’aquest mateix nivell.

De la vintena de mesures que es van anunciar ahir, algunes ja s’havien fet públiques anteriorment i d’altres fins i tot ja havien entrat en vigor. És el cas del nou funcionament de la targeta que tenen alguns sol·licitants d’asil per beneficiar-se d’un petit subsidi de 190 euros al mes. Fins ara, amb aquesta targeta podien retirar diners o fer pagaments. Ara només podran fer pagaments i no per internet. “La política de Macron s’endureix encara més. Amb la llei d’asil i immigració pensàvem que havíem tocat fons, però ara encara volen anar més enllà. Fan un gir total a la dreta”, va lamentar ahir la Cimade, una de les associacions més destacades i reputades de defensa dels refugiats i immigrants a França.