Malala visita entre fortes mesures de seguretat la ciutat on un talibà li va disparar
La jove ha pogut tornar a casa durant unes hores, en un viatge que ha polaritzat el Pakistan
BarcelonaLa jove activista pakistanesa i premi Nobel de la pau, Malala Yousafzai, ha visitat avui entre fortes mesures de seguretat la seva ciutat natal, Mingora, on el 2012 un talibà li va disparar al cap per silenciar la seva veu en defensa del dret a l'educació de les noies. D'entrada, s'havia descartat que en el seu primer viatge al país des de l'atemptat pogués acostar-se a aquesta zona, la vall de Swat, on encara hi ha activitat de grups armats, però a última hora ho ha pogut fer.
"El meu somni s'ha fet realitat. La pau ha tornat a Swat gràcies als incalculables sacrificis dels meus germans i germanes", ha declarat a la BBC.
Amb els seus pares i el seu germà, la noia ha pogut visitar casa seva. Ha arribat en un helicòpter militar enmig d'un fort desplegament de l'exèrcit. Després, aquesta jove de 20 anys, acompanyada de la ministra d'Informació pakistanesa, Marriyum Aurangzeb, s'ha dirigit a l'Institut de Cadets Gali Bagh, una escola militar per a nois a 30 quilòmetres de Mingora, on s'ha reunit amb estudiants i alguns dels seus antics amics.També es preveu que visiti una escola construïda pel seu fons de solidaritat, en un districte a la vora de Shangla.
Malala va tornar dijous al Pakistan, on va ser rebuda pel govern i les institucions. En un discurs televisat, no va poder reprimir les llàgrimes, en presència del primer ministre, Shahid Khaqan Abbasi. La jove sempre ha dit que quan hagi acabat els estudis de ciència política a Oxford vol tornar a la seva terra. Tot i que compta amb un gran suport al país, continua sent objecte de polèmica per l'oposició dels sectors més conservadors.
Els seus detractors titllen la jove d'agent d'Occident que s'oposa als valors tradicionals de l'islam i el Pakistan, com la principal associació d'escoles privades del país, que l'ha rebuda amb el lema "Jo no soc Malala", i ha declarat a través d'un portaveu que no comparteix "la seva ideologia antiislam i antipakistanesa". També ha tingut fortes crítiques a les xarxes socials dels qui defensen que a les zones rurals del país el lloc de la dona és a casa i no a l'escola.
"No ho entenc. Per què em rebutgen? Què hi ha al darrere d'aquesta oposició?", s'ha preguntat la jove en una entrevista a la BBC. "Ni tan sols em llegeixo els comentaris a les xarxes. Només puc dir que m'estimo el Pakistan, que soc pakistanesa i que vull un futur millor per al meu país".
Atacada de nena
Yousafzai tenia només 11 anys quan va començar a escriure un diari anònim sobre la vida sota els talibans al canal en urdú de la BBC. Els seus textos van captivar l'audiència i van convertir-se en un altaveu del dret a l'educació de les nenes al Pakistan. La jove i la seva família van començar a rebre amenaces de mort, fins que la tarda del 9 d'octubre del 2012 quan sortia de l'escola i pujava al bus escolar dos milicians es van enfilar al vehicle, van demanar qui era la Malala i li van disparar al cap. En l'atac també van resultar ferides dues amigues seves. L'atemptat va sacsejar el país perquè era el primer cop que els talibans atemptaven expressament contra una criatura: en la reivindicació la van acusar de "promoure la cultura occidental a les zones paixtus". El nom de la Malala va sonar arreu del món.
Reconeixement internacional
Després d'unes setmanes entre la vida i la mort, i d'una intervenció en què li van haver de treure una part del crani, la noia i la seva família van viatjar al Regne Unit per continuar la recuperació. Ella i el seu pare, Ziauddin, van impulsar el 2013 el Fons Malala, que té com a objectiu "treballar per un món en què totes les noies puguin estudiar i liderar sense por".
El 2014, Yousafzai es va convertir en la persona més jove a guanyar el Nobel del la pau després de ser guardonada amb aquest premi, juntament amb l'activista indi Kailash Satyarthi, que lluita contra el treball infantil.