Malestar a Kènia pel racisme dels inversors xinesos

Ruiru (kènia)Fins fa un any Richard Ochieng, de 26 anys, no havia experimentat el racisme en la pròpia pell. Ni quan es va quedar orfe al seu poble, a prop del llac Victòria, ni mentre estudiava a la universitat. No va ser fins que es va traslladar a Ruiru, un nou assentament als afores de la capital, Nairobi, per treballar en una empresa de motocicletes xinesa que s’ha establert al país. Un dia, en un viatge de feina, es va topar amb un grup de babuins al costat de la carretera: “Mira, els teus germans”, li va dir el seu nou cap, un xinès de la seva edat, abans d’instar-lo a compartir uns plàtans amb els primats.

El xinès va continuar amb els comentaris racistes fins que un dia Ochieng se’n va atipar i el va gravar dient que els “kenians són un poble de micos”. El vídeo es va fer viral i les autoritats kenianes van acabar deportant el cap a la Xina. L’episodi ha ressuscitat el debat al continent sobre si la creixent presència xinesa a l’Àfrica suposa l’entrada d’estrangers molt poderosos, amb actituds racistes, que estan decidint el futur del país. Molts kenians, especialment els joves, només havien conegut el racisme a través de les classes d’història o per notícies de la premsa estrangera.

“Els xinesos tenen el capital. Volem els seus diners, però no volem que ens tractin a casa nostra com si no fóssim persones”, diu David Kinyua, de 30 anys, que gestiona un parc industrial a Ruiru on s’han establert diverses empreses xineses.

Lavabos separats

En l’última dècada, la Xina ha prestat diners i ha construït infraestructures a gran escala a tot Àfrica. Per pagar aquests projectes, molts països africans s’han endeutat amb Pequín o li han venut els seus recursos. Molts també han denunciat l’alt cost del deute o l’explotació laboral de les empreses xineses. Però a Nairobi el que més preocupa és el racisme i la discriminació. Els testimonis d’abusos són comuns entre treballadors joves: un gerent xinès que va pegar la seva companya keniana per haver comès error o lavabos separats per raça als llocs de treball.

Les acusacions de discriminació han sorgit fins i tot en un gran projecte de l’estat: el ferrocarril de 300 quilòmetres entre Nairobi i Mombasa. El tren s’ha convertit en un símbol nacional tant del progrés com de la cooperació entre la Xina i Kènia, tot i que la línia ha estat qüestionada pel seu cost de 4.000 milions de dòlars. El diari kenià The Standard va publicar al juliol un informe que descriu una atmosfera de “neocolonialisme” per als kenians que hi treballen. Alguns denuncien que han estat sotmesos a càstigs degradants, mentre que la constructora xinesa no ha permès als enginyers del país que construeixin els trens, excepte quan hi ha periodistes al davant.

Ochieng diu que ha sentit històries sobre el colonialisme, i admet que li preocupa que els xinesos facin retrocedir Kènia, perquè tampoc confia en els seus líders polítics. “Aquests nois ens volen fer tornar a aquells temps”, diu a la petita estança que comparteix amb la seva dona i el seu fill de 2 anys. I adverteix: “Algun dia li explicaré al meu fill que, quan era petit, em van menysprear pel fet de sernegre”.