Mamphela Ramphele: “El Black Lives Matter ha de passar de l’acció a la transformació”

MartorellAls 72 anys, la sud-africana Mamphela Ramphele continua repensant el món des de la presidència del Club de Roma, liderat per primer cop per dues dones. Però més enllà de ser viuda de, la doctora Ramphele s’ha guanyat el respecte que genera amb un impressionant currículum acadèmic i professional: doctora en medicina, exdirectora del Banc Mundial, empresària, membre de diverses fundacions pel desenvolupament... El 2013 va intentar tornar a la política de Sud-àfrica amb Agang, trencant els motllos racials a l’intentar formar tàndem amb la líder del partit tradicional de la minoria blanca. El simbòlic petó que van protagonitzar en precampanya les dues dones -blanca i negra- li va reportar crítiques dels que li recriminaven prestar-se al joc dels vells repressors. La pressió li va fer abandonar la política abans de les eleccions. La Casa Seat la va convidar fa poc al seu cicle de debats Cuidem el Planeta i, com en aquesta entrevista, va haver de respondre des de Ciutat del Cap.

Sud-àfrica és l’epicentre africà de la pandèmia i mostra com impacta el confinament en una societat desigual. Què en treu, de la crisi?

El coronavirus ens ha posat davant d’un mirall, no només als països pobres sinó a tot el món, i ens ensenya els problemes econòmics i socials que es deriven del model.

Un model que dicta el Banc Mundial, un ens que coneix molt bé.

Quan dic que s’ha de replantejar el món, inclou el Banc Mundial, la seva OMGI, l’agència de garanties d’inversions, i l’FMI. El model de desenvolupament de després de la Segona Guerra Mundial no és adequat per al món tal com el coneixem actualment. Mai no es va pretendre promoure la igualtat, però ara ens adonem que és ineficaç. No ens hem centrat en el benestar de les persones ni en el medi ambient sinó que hem perseguit el PIB, els diners i hem tolerat les desigualtats entre regions i països rics i pobres. Tanta pobresa, tanta desocupació, tanta desigualtat no és sostenible.

Fa 50 anys el Club de Roma apel·lava a posar límits al creixement.

És veritat, però tenien raó i les dades demostren que si seguim amb el mateix model l’existència del nostre planeta, tal com el coneixem, està amenaçada. Hi ha una cosa més que tampoc no hem escoltat aquests anys: els científics. El coronavirus, però abans el desgel dels pols o la destrucció del medi, avisa que hem de canviar la manera de desenvolupar-nos, perquè no podem fer servir recursos naturals a perpetuïtat.

L’esgotament de la natura.

La natura ha demostrat que quan la deixem de contaminar és increïblement eficient per regenerar-se. Hem d’aprendre de la natura i deixar el desig insaciable de guanyar i acumular. Què fan amb tants diners els multimilionaris? Hem d’anar a un desenvolupament socioeconòmic que produeixi béns i serveis reals, que aporten valor al benestar de les persones i del planeta, dels quals depenem.

¿Veu prou lideratge per al canvi?

No, però les dones han demostrat un bon lideratge en la pandèmia i són dirigents que han canviat les seves economies, que han passat de perseguir el creixement del PIB a perseguir el benestar de la ciutadania. Al Club de Roma valorem que la UE deixi de subvencionar l’economia del petroli però sobretot creiem que com a éssers humans hem de reimaginar la civilització. I com a ciutadans hem de deixar clar als nostres polítics que no volem que ens segueixin robant el futur.

El feminisme, l’ecologisme i el Black Lives Matter advoquen pels canvis. ¿Veu paral·lelismes entre els antiracistes i la lluita contra l’apartheid?

I tant! Sens dubte. Em vaig iniciar en política amb el Consciència Negra i protestàvem perquè el règim ens anomenava no europeus als africans. Imagina gent que arriba al teu continent i que t’anomena negant-te la identitat!

¿La identitat els va mobilitzar?

La prepotència dels europeus, crec, ens va fer obrir els ulls i adonar-nos que havíem d’alliberar les nostres ments del que pensava l’opressor de nosaltres. Ens vam alliberar de l’estàndard del blanc bonic i el negre lleig i ens vam estimar com som.

¿Creu que el seu país ha passat pàgina?

Al meu país van heretar aquesta llibertat per la qual va lluitar la meva generació, però no van fer el següent pas per alliberar la ment dels danys dels complexos d’inferioritat de créixer en un país on se’ls va negar tot i on encara pateixen pitjor educació, sanitat, transport o habitatges.

30 anys després de la democràcia, hi troba explicació?

L’educació. El sistema educatiu ha de transformar l’educació colonial. Malauradament, gairebé tots els governs postcolonials han fallat i perpetuen el sentit que els negres són inferiors.

¿Creu que les protestes del Black Lives Matter són un punt d’inflexió?

Són protestes molt emocionants per a mi. Veure tants joves volent destruir les estructures que van destrossar les vides de milions d’africans i reclamant dignitat! Però també crec que el moviment ha de passar de l’acció al següent nivell, que no és cap altra cosa que fer créixer el grau de la consciència per avançar en la transformació i, a través d’un bon sistema educatiu, donar-nos el futur que volem com a societat.