Marcelo Rebelo de Sousa guanya les presidencials de Portugal amb una abstenció rècord

No hi ha hagut sorpresa a Portugal. De fet, ningú l’esperava. El carismàtic president Marcelo Rebelo de Sousa, i candidat a la reelecció, és el guanyador de les presidencials que aquest diumenge s'han celebrat al país europeu. Marcelo –com l’anomenen la majoria de portuguesos– ocuparà el càrrec durant cinc anys més després d’aconseguir prop del 61% dels vots i evitar així una segona volta. Els alts índexs de popularitat que té el mandatari des que va arribar a la presidència el 2016 han sigut tan evidents que tothom donava per fet el seu triomf. 

Amb el guanyador aparentment cantat, doncs, hi havia dues grans incògnites. La primera, si André Ventura, el candidat de Chega! [Prou!], el partit d’extrema dreta portuguès, es convertiria en la segona força més votada. Sense complexos a l’hora d’invocar el discurs polaritzador –també el del racisme, la xenofòbia i, seguint la línia d’altres populismes mundials, el de minimitzar el risc del covid-19–, Ventura s’ha erigit com la gran sorpresa d’aquesta cursa presidencial fins al punt que els sondejos li donaven serioses possibilitats d’aconseguir la segona posició. Finalment, i després d'un intens frec a frec amb l’exeurodiputada socialista Ana Gomes, no ha estat així. Gomes, molt crítica amb la gestió del primer ministre Antonio Costa, aconseguia prop d'un 12,97 % de les paperetes, davant d’un 11,91% per a Ventura. El marge, però, ha sigut tan i tan estret que ningú pot dubtar que l’extrema dreta ha aterrat amb força a Portugal.

Mentrestant, l’altra gran incògnita de la jornada era l’abstenció. Malgrat que històricament els índexs de participació electoral al país no són especialment alts, es temia que la delicada situació pandèmica que viu Portugal deixés xifres històriques. I així va ser: un 60,5%, un registre rècord. El més alt, de fet, des del final de la dictadura militar. El 2011, per exemple, l’abstenció va ser del 53%. En les del 2016, en què precisament va ser elegit el mateix Rebelo de Sousa, va ser del 51%.

La pandèmia, desbordada

I és que la crida a les urnes arribava en el pitjor moment de la pandèmia a Portugal: aquesta setmana es convertia en el país del món amb més morts per milió d’habitants. I justament diumenge se superava un nou rècord de defuncions: 275 en les últimes vint-i-quatre hores. Amb els centres sanitaris col·lapsats, a Lisboa s’han obert dos hospitals de campanya i a les portes de l’hospital central, el de Santa Maria, s’hi podien veure en els últims dies llargues cues d’ambulàncies amb pacients crítics. La variant britànica, el nou maldecap de tot Europa perquè es considera molt més contagiosa, té una prevalença del 20% al país i estaria al darrere del creixement dràstic de contagis en les últimes setmanes. En els últims dies, el nombre de contagis diaris ha superat la barrera dels 15.000. 

Amb un país pràcticament tancat, les restriccions de moviment s’han trencat només per sortir a votar. Els ciutadans havien d’anar als col·legis amb mascareta, respectant la distància de seguretat, amb les mans desinfectades i, si era possible, portant el seu propi bolígraf de casa. Els positius per covid-19 o aquells que estaven fent quarantena no podien votar presencialment.

“Gràcies per ser aquí”, deia ahir als membres d’una mesa electoral de Lisboa el Lourenço, un votant, en referència a la greu situació sanitària. “Gràcies a vostè per participar”, li contestava, segons l’agència Efe, la vicepresidenta de la taula, Cristina Oliveira.

El president de les selfies

A Portugal ningú dubta de la popularitat sense excuses del president Marcelo Rebelo de Sousa. La simpatia que genera entre la població és tan elevada que fins i tot ha estat objecte d'estudi a les facultats de ciència política del país. La professora de la Facultat de Lletres de la Universitat de Porto Sandra Sá Couto va estudiar fa uns mesos el fenomen en la seva tesi doctoral "El president-celebritat". Com a periodista, Sá Couto havia cobert les campanyes electorals des del 2001, però només en la campanya de Rebelo de Sousa per als comicis del 2016 va detectar que hi havia alguna cosa nova. Marcelo mai va voler ser un polític convencional. Ben aviat va renunciar a la maquinària partidista, a les banderes i a les pancartes, fins i tot als mítings, i va optar per sortir al carrer per parlar amb la gent i abraçar-la. Es va convertir en el candidat de les abraçades per, a partir del 2016, convertir-se en el president de les abraçades.

El dia que va ser investit va arribar caminant fins al Parlament. Des d'un principi, va renunciar a viure a la seu presidencial per continuar vivint on ho feia abans d'ocupar el càrrec, a la ciutat de Cascais, a uns 30 quilòmetres de Lisboa. A les platges d'aquesta localitat s'hi banya pràcticament cada dia, faci calor o fred. Sovint, quan surt de l'aigua i s'asseca a la sorra, se li acosten joves i li demanen una selfie. Ell les accepta. A Portugal es fa broma i es diu que tothom deu tenir ja una foto amb el president Marcelo. 

Al maig, en plena pandèmia, hi va haver una foto que va córrer com la pólvora per les xarxes socials. Vestit amb bermudes, sabates esportives i carro de la compra en mà, Marcelo Rebelo de Sousa feia cua esperant que l'atenguessin al caixer d'un supermercat de la ciutat de Cascais. La quotidianitat de la imatge va sobtar a més d'un, acostumats a l'hermetisme i la inaccessibilitat que sovint acompanya el dia a dia dels mandataris. Però a Portugal l'escena no va sorprendre tant.