Martin Luther King III: "Hi ha un genoll sobre el coll de la democràcia"

WashingtonEn el 57è aniversari del somni que el reverend Martin Luther King va compartir amb el món, Washington ha tornat a acollir a milers i milers de persones d'arreu país per concentrar-se davant del monument a Lincoln, el mateix punt en què aquell estiu del 1963 es va reclamar "feina i llibertat". Més de mig segle després que King fes una crida a "alçar-se junts per la llibertat, sabent que un dia serem lliures", el seu somni encara sembla incomplert i víctima d'un malson recurrent.

La seva neta, Yolanda Renee King, de 12 anys, ha reivindicat un futur més optimista. No va arribar a coneixe'l en persona, però, amb desimboltura i energia, ha promès: "Complirem el somni del meu avi". El seu pare, Martin Luther King III, que es va quedar orfe quan tenia 10 anys, va advertir: "En la nostra lluita per la justícia no hi ha victòries permanents".

L'assassinat a mans d'un policia de George Floyd el 25 de maig a Minneapolis va ser el detonant d'una onada de protestes com no havien viscut els Estats Units des del 1968, quan Martin Luther King va ser assassinat a Memphis. També llavors era any electoral i, igual que ara fa Donald Trump, el candidat republicà a la presidència, Richard Nixon, prometia "llei i ordre" per aplacar les protestes racials. En aquest context, i a poc més de dos mesos de les eleccions, l'acte d'aquest divendres no ha sigut només una crida a la justícia i a la igualtat, sinó també un clam gairebé desesperat pel vot el 3 de novembre. "Hi ha un genoll sobre el coll de la democràcia", ha advertit King III. A George Floyd li va costar literalment la vida.

Les famílies de George Floyd i d'altres víctimes de la violència policial han parlat en una concentració que ha intentat esquivar la pandèmia amb un nodrit exèrcit de voluntaris amb termòmetres per prendre la temperatura dels assistents i que repartien màscares i gel desinfectant. Han insistit en el respecte a la distància entre persones, però la multitud ho feia gairebé impossible. També a l'estrada, on l'organització en alguns moments ha semblat desbordada. Amb tants oradors, alguns d'ells amb discursos gravats –com la candidata demòcrata a la vicepresidència, Kamala Harris–, i, sobretot, tantíssimes famílies afectades per la violència policial, no hi havia lloc per a tothom.

Philonise Floyd, germà de George Floyd, s'ha quedat sense paraules quan ha intentat dirigir-se als milers de concentrats. "Si no fos per vosaltres, no sé on seria ara", ha confessat sufocat per l'emoció i el dolor. "Estic tan aclaparat", ha pogut dir abans d'enumerar la llarga llista de noms de negres víctimes de la violència policial. Trencat, abraçat per la seva família, ha cedit el micròfon a la seva germana.

Tres mesos després de l'assassinat de Floyd, després de milers de manifestacions per tot el país i d'iniciatives legislatives de reforma policial que no avancen al Congrés, un policia va descarregar 7 bales sobre el cos de Jacob Blake, de 29 anys. Va ser diumenge passat, a Kenosha, Wisconsin. L'home en va sortir viu, però podria perdre la mobilitat de cintura cap avall. En un breu i contundent discurs, la seva germana, Letetra Widman, ha advertit: "Els negres no serem els vostres esclaus dòcils". Igualment, però, ha fet una crida als afroamericans: "Us heu d'alçar, heu de lluitar" i, sobretot, "aprendre a estimar-vos a vosaltres mateixos", els ha arengat. Jacob Blake, pare de la víctima, ha denunciat que hi ha dos sistemes de justícia, "un de blanc i un altre de negre". El segon "no funciona tan bé", ha lamentat, però ha assegurat: "Ens aixecarem, perquè ja n'estem cansats".

La concentració s'ha acabat amb una marxa cap al monument a Martin Luther King. "El seu somni va quedar ajornat", ha dit a l'ARA Keira Egan, una jove negra que ha viatjat fins a Washington des de l'estat de Michigan "per donar suport al moviment Black Lives Matter". Egan, que admet que "és difícil ser optimista ara mateix", denuncia la brutalitat policial, que diu haver patit en pròpia pell, així com el racisme sistèmic que causa que els negres siguin detinguts "de manera desproporcionada". Una mica més optimista, Christina Gatson explica que ha vingut des de Las Vegas per "la continuïtat del llegat de Martin Luther King". Per a Gatson, l'essència de la seva reivindicació i la dels afroamericans és senzilla, almenys en el seu enunciat: "No volem que ens tractin millor ni pitjor. Volem que ens tractin igual".