Israel rep mascaretes i bates fabricades a la franja de Gaza, que intenta esquivar el desastre

BarcelonaMés de 500 treballadors mantenen a ple rendiment la fàbrica tèxtil Unipal de la franja de Gaza, una instal·lació que feia una dècada que estava pràcticament aturada a causa del bloqueig a què Israel i Egipte sotmeten la franja palestina. Fa unes setmanes l’empresa va abandonar la producció de roba per posar-se a fabricar mascaretes davant el boom de la demanda mundial d’equips de protecció per la pandèmia de covid-19.

La producció s’exporta a Israel –que fa poc més d’un any enviava els seus soldats a disparar contra els manifestants pacífics que es plantaven a la frontera reclamant el dret al retorn– mentre Gaza, per l’amuntegament de la gent (és un dels llocs amb més densitat de població del planeta) i el seu feble sistema de salut, és una bomba de rellotgeria epidemiològica. Però només fins a cert punt, perquè precisament l’aïllament a què està sotmesa aquesta població –uns dos milions de persones viuen pràcticament confinades des del 2007 en un territori més petit que el Maresme– ha fet que, almenys fins ara, s’hagi pogut contenir el virus. Es confirma que el Pròxim Orient és una terra de paradoxes. A la franja s’han diagnosticat 12 casos, tots asimptomàtics i que s’han posat en quarantena, relacionats amb un grup que havia retornat del Pakistan a través d’Egipte. Però els metges alerten que si el virus s’escampa a la franja res no el podrà aturar.

L’amo de la fàbrica Unipal, Baixir al-Bawab, assegura que primer s’han abastit les farmàcies i els hospitals privats de Gaza, però ara la majoria de comandes van a parar a Israel (que ha confirmat més de vuit mil casos i 46 morts) i a Cisjordània (on l’Autoritat Palestina ha informat de 228 infeccions, incloent-hi les de Gaza, i una víctima mortal). Lògicament, el govern de Benjamin Netanyahu no posa cap impediment a la importació de mascaretes de Gaza, malgrat el setge absolut que manté sobre l’economia de la franja, vulnerant el dret internacional. Segons ha explicat l’industrial palestí a la cadena Al-Jazeera, ja han produit 150.000 mascaretes (entre les convencionals i les de triple filtre tipus N95) i 5.000 bates. Assegura que ja té encàrrecs per fabricar un milió de mascaretes i 50.000 vestits de protecció. El problema és si continuarà rebent el material per fabricar-los i com l’afectaran els continus talls de llum.

Mentrestant, les autoritats sanitàries de la franja, governada pels islamistes de Hamàs, recorden que només tenen uns 60 respiradors per a una població de dos milions de persones. “Mireu què ha passat a Itàlia: tenen un 10% de morts! I no és perquè no tinguin un bon sistema sanitari, és perquè no han pogut absorbir tots els casos greus que han tingut de cop. No em vull ni imaginar què passaria si el virus entrés a Gaza”, alerta Yehia Abed, epidemiòleg de la Universitat Al-Quds de Gaza. “Tenim professionals molt ben preparats i acostumats a situacions d'emergència, però també ens falta material per culpa d'un bloqueig que fa 13 anys que dura”. El ministeri de Sanitat de la franja ha fet una crida internacional per obtenir 21 milions d'euros per preparar-se per a l'emergència.

Les autoritats de la franja van posar en quarantena tothom que arribava de fora ja el 15 de març, per a la qual cosa es van habilitat els edificis de les escoles, que estan tancades. Ara hi ha 1.700 persones sospitoses d'haver contret el virus en aquests centres d'aïllament improvisats, i la resta de la població s'està a casa tant com pot. L'escriptora Sarah Algherbawi ha reflexionat al portal Electronic Intifada sobre l'impacte del confinament en una població que ja ha patit setmanes de bombardejos continuats de l'aviació israeliana: “Durant els atacs del 2014 vaig quedar-me a casa 51 dies mentre les bombes i els míssils queien sobre nostre sembrant la mort i la destrucció. Hi va haver un moment que no vaig poder més i li vaig demanar al meu pare que em portés a fer una volta. Necessitava respirar aire fresc, però només vaig sentir olor de pólvora. Ara és diferent. Estic confinada amb els meus dos fills i no surto per protegir-los”.

Algherbawi diu que el confinament permet a gent d'arreu del món fer-se una lleugera idea de com es viu a Gaza: “No pots viatjar ni agafar un avió? No pots anar gaire lluny de casa sense que t'aturi la policia? No pots anar a l'hospital perquè està saturat amb l'emergència? T'amoïna tenir medicines, menjar, aigua i electricitat? Benvingut a Gaza”.

El problema més greu serà l'econòmic, en un lloc on la taxa d'atur ja superava el 50% abans de la pandèmia. I encara cal veure què passarà amb el subministrament d'aigua, que és clau per mantenir les mesures higièniques, i que l'ocupació israeliana fa molts anys que ha escanyat. L'ONU havia augurat fa temps que la franja de Gaza seria un lloc inhabitable el 2020. I això només ha empitjorat amb el coronavirus.