Les Filipines es preparaven ahir a contrarellotge per evitar al màxim l’impacte en l’arribada del supertifó Mangkhut, que de moment ja és el més poderós de la temporada i porta associat vents de fins a 255 quilòmetres per hora i pluges monsòniques. Davant la seva força, les autoritats locals han ordenat l’evacuació de comunitats senceres a la costa nord-oriental de l’arxipèlag filipí i han instal·lat més de 2.000 refugis a la meitat nord de l’illa de Luzon. Des del govern de Rodrigo Duterte va assegurar que ja ha destinat 27 milions d’euros extres per fer front a l’emergència. Els meteoròlegs temen que els efectes que deixi el Mangkhut al seu pas s’acostin als que va ocasionar el novembre del 2013 el Haiya, amb multimilionaris danys materials i milers de víctimes mortals a tot el país. El supertifó d’aquest any fa 95 quilòmetres de diàmetre i s’espera que, a través del mar de la Xina, diumenge toqui l’illa de Hong Kong.
El ‘Florence’ sacseja la costa est dels EUA
Almenys cinc morts i milers d’evacuats al pas de l’huracà per les dues Carolines
L’huracà de categoria 1 Florence, un dels més potents dels últims anys, va tocar terra divendres al matí i va provocar inundacions “catastròfiques” en pobles a tocar de la platja i del riu a l’estat de Carolina del Nord, a l’est dels Estats Units. Vuit hores després de la seva arribada les autoritats confirmaven les primeres morts a causa de la tempesta, que al matí de dissabte ja eren cinc.
Les primeres víctimes van ser una mare i el seu nadó, que van morir a Wilmington (Carolina del Nord) quan un arbre va caure sobre casa seva. El pare va ser evacuat amb ferides. Una altra dona va morir d’un atac de cor perquè els serveis sanitaris no van poder-hi arribar a temps per culpa dels arbres caiguts sobre la carretera. I una altra va morir quan endollava un generador.
Tot i haver perdut força poc abans de tocar terra, el fenomen va anar acompanyat de marors ciclòniques, de forts vents -al voltant dels 150 km/h- i de pluges violentes. Desenes de milers de persones van haver de ser evacuades i 400.000 més es van quedar sense llum a la zona afectada. Dissabte al matí ja havia baixat de categoria i era només una tempesta tropical.
Tot i que bona part de les evacuacions ja havien tingut lloc els dies previs -un milió i mig de residents tenien l’ordre d’evacuació-, ahir les autoritats i els equips de salvament van haver de rescatar molts ciutadans. Prop d’un miler de persones, per exemple, van haver de ser auxiliades a la localitat costanera de New Bern, a Carolina del Nord, després que les seves cases quedessin inundades. Molts dels veïns estaven atrapats en automòbils, als sostres dels habitatges o a les plantes més altes. L’alcalde d’aquest municipi, d’uns 150.000 habitants, va assegurar que “New Bern no ha vist una tempesta com aquesta des dels anys cinquanta”. En un altre municipi costaner, Jacksnoville, unes 60 persones van haver de ser evacuades d’un hotel, ja que els forts vents havien deteriorat l’estructura de l’edifici.
Les imatges que arribaven ahir mostraven aquesta devastació: carrers completament inundats, onades gegants, ports engolits, rius desbordats, semàfors volant i sostres caiguts. També veïns desesperats que abandonaven casa seva amb l’ajuda dels equips d’emergència.
Davant aquesta situació, les autoritats dels dos estats de Carolina van obrir diversos llocs de refugi. Carolina del Nord en va habilitar 126 al principi, però a causa de la violència del fenomen va haver d’obrir-ne més. A Carolina del Sud el govern local va assegurar que tenia espai per a més de 34.000 persones en 64 centres. Es calcula que un total de 16.000 persones hi van acudir.
Mentrestant, l’Agència Federal d’Emergències i altres funcionaris del govern van apuntar que l’objectiu principal és salvar vides. Compten amb 1.100 membres de rescat de l’Agència arreu de Carolina del Nord i del Sud, 40 avions, més de 7.100 membres de la Guàrdia Costanera, 500 membres del personal mèdic desplegats en albergs de refugi i una presència especial de la Guàrdia Nacional a la zona.