Mèxic converteix la televisió en escola per no obrir les aules

Ciutat De MèxicTelevisa, la televisió mexicana per excel·lència de telenovel·les com Soy tu dueña, es convertirà en una escola. Bé, Televisa juntament amb tres televisions privades més, les públiques, les estatals, les televisions per cable, les emissores de ràdio i internet. És a dir, tots els mitjans posaran canals al servei del sistema d’educació pública de Mèxic, a partir d’avui, per facilitar la tornada a l’escola a 30 milions d’alumnes del curs 2020-21.

“Avui s’allunya aquella crítica que deia que la televisió competeix a la tarda amb el que l’escola construeix al matí”, afirmava el secretari del ram, Esteban Moctezuma, al presentar el conveni amb les grans privades nacionals per a la retransmissió de les assignatures. La decisió de no reobrir les aules ha sigut de les que més consens han generat al país sobre la qüestionada gestió de la pandèmia. La setmana passada es van arribar a registrar més de 6.700 contagis en un sol dia.

Les classes començaran a dos quarts de vuit del matí i es retransmetran fins a la mitjanit, de dilluns a diumenge. S’alternaran els horaris de les assignatures de parvulari, primària i secundària perquè no hi hagi problemes per seguir les classes en les famílies en què hi hagi menors en diferents cursos. A l’hora de dinar, de les 14 a les 15 hores, s’emetrà l’assignatura Aprenent a estimar Mèxic i, arran de la pandèmia, s’inclourà una nova matèria anomenada Vida saludable.

Professors 24/7

“Ha sigut molt desgastant”, explica per videoconferència Mónica Alvarado, una mestra de parvulari d’una zona rural de l’àrea metropolitana de Ciutat de Mèxic. El sistema d’escola televisada li serà familiar aquest cop, perquè es va començar a posar en marxa a l’abril, després que el país iniciés el confinament, tot i que en una versió més limitada. Alvarado assegura que mai havia treballat tantes hores com ara. “M’arribaven a enviar els deures fets a les vuit de la tarda. Una mare fins i tot em va demanar de fer-ho a les deu, perquè tornava de treballar molt tard i, fins entrada la nit, no podia posar-se a ajudar la seva filla”.

La feina d’aquesta mestra a partir d’avui consistirà en engegar la televisió a l’hora que emetin les seves matèries i seguir els continguts amb el mòbil a la mà per si els pares tenen algun dubte, que li podran consultar per xat. Un cop acaben les teleclasses, comença l’allau de fotografies de les tasques fetes perquè les corregeixi.

El mestre Daniel Serralde va arribar a tenir 400 mails dels seus alumnes. “Em senyava i em deia que no hi havia cap altra opció que posar-m’hi”, explica, també per videoconferència. Aquest capitalí feia classes a dos grups de 40 nens, de tercer i sisè de primària. Diu que es va sorprendre al veure que hi havia alumnes que li enviaven els deures des del compte de correu de cibercafès, familiars, veïns, papereries. “Pensava que tots tenien internet, però no”, diu.

Al país, nou de cada deu famílies tenen televisió; cinc, internet, i quatre, un ordinador de taula. Quan aquesta periodista ensenya la pàgina principal d’un famós buscador en línia a Juana Ambrosio, una mexicana otomí que ven dolços al metro de Ciutat de Mèxic, li respon que mai havia vist una pàgina web. “Sento a parlar d’internet però no sé què és”, diu amb un castellà que es menja alguns articles: “No sé llegir ni escriure”, confessa. Està preocupada, perquè el seu fill de vuit anys no va acabar el curs anterior i no sap com començarà el pròxim. No té telèfon ni televisió i està sola criant-lo. “Em fa vergonya demanar ajuda a les veïnes”, diu a l’entrada de la comunitat on viu, un conjunt d’apartaments connectats per passadissos oberts, on la gent estén la roba a les baranes i a l’entrada venen camises brodades, nines otomís i ara mascaretes decorades amb Frida Khalo de punt de creu.

Segons el govern, uns 2,5 milions de menors van deixar l’escola el curs anterior. Els professors consultats estan satisfets del nivell d’aprenentatge assolit, però tots reconeixen que han perdut alumnes en el camí de l’aula real a la virtual. Com escrivia el sociòleg mexicà Fernando Escalante en un diari de difusió nacional, “l’educació a casa redueix l’escola a l’àmbit privat, és a dir, a l’àmbit de la desigualtat”.