AMÈRICA LLATINA

Les mexicanes es revolten contra els segrestos i l’assetjament al metro

Els segrestadors fan veure que són la parella de la noia per endur-se-la

Una andana Al metro de Ciutat de Mèxic. Una tanca separa la zona reservada per a les dones i els menors de la dels homes.
Eloisa Farrera
17/02/2019
3 min

Ciutat De MèxicZúe Valenzuela sortia del metro a Coyoacán, al sud de Ciutat de Mèxic, quan un home la va agafar per la cintura i li va preguntar l’hora. Eren les 10 de la nit d’un dia de gener. Ella el va intentar evitar continuant el seu camí però ell hi va insistir: “No siguis tonta. Dona’m el mòbil”, va dir. Van començar a forcejar i finalment l’home va intentar fer-la pujar en un cotxe on hi havia dos individus més. La noia, de 29 anys, s’hi va resistir i va començar a cridar i a demanar auxili. Un vianant s’hi va acostar i va preguntar a la noia si coneixia aquells homes. Ella va dir que no, però un dels seus agressors la va rebatre contestant que evidentment que es coneixien, i que a ella sempre li agradava fer espectacles davant la gent. Aleshores el vianant es va mostrar confós sense saber a qui creure’s. “Queda’t aquí, boja! Ja ens veurem a casa!”, va cridar finalment l’agressor, i va deixar la noia a terra, segons ha relatat ella mateixa a l’ARA.

La Zúe va tenir sort: no la van segrestar ni violar. A Mèxic, 9,5 dones són assassinades de mitjana cada dia, dues més que fa dos anys, segons l’ONU. Algunes apareixen mortes en rius, d’altres esquarterades a dins de maletes i n’hi ha que simplement desapareixen. La violència feminicida ja es considera una epidèmia al país. Però ara hi ha una nova tendència: els segrestos a l’exterior del metro. Les víctimes acostumen a ser noies d’entre 20 i 25 anys, estudiants, de constitució prima, de pell morena, amb cabells llargs i negres i que solen caminar soles i abstretes consultant el telèfon mòbil.

La impunitat a Mèxic és tan generalitzada que més del 93% de la població no denuncia els delictes perquè desconfia de la justícia, per la dilació dels processos o per la por de venjances. La Zúe, que és advocada, no va voler callar. Va denunciar els agressors, però la fiscalia va valorar que havia sigut un simple “intent de robatori” i que no es va materialitzar perquè els suposats lladres no van aconseguir endur-se la motxilla de la noia.

Indignada amb aquesta resposta, i amb la intenció de prevenir altres dones, la Zúe va difondre un escrit al seu compte de Facebook que es va fer viral i va animar la resta de víctimes de situacions semblants a fer pública la seva experiència. Així es van multiplicar els testimonis de dones assetjades a la sortida del metro. En tots els casos els agressors simulaven ser la parella de la dona assaltada.

Arran d’això, activistes feministes s’han autoorganitzat i han començat a documentar i a fer un mapa dels casos registrats a la capital mexicana. Les autoritats judicials, amb tot, asseguren que no tenen dades d’aquesta mena de delictes masclistes. En pocs dies el problema va arribar fins a la cap de govern de Ciutat de Mèxic, Claudia Sheinbaum, que va ordenar reforçar la seguretat a la xarxa de metro, destinar personal capacitat per atendre les víctimes de violència masclista, reclassificar el cas de la Zúe per investigar-lo com un intent de segrest i revisar casos semblants. Sheinbaum és una feminista reconeguda que va arribar a l’alcaldia al desembre amb la idea d’implementar un protocol d’alerta de gènere i evitar que els investigadors criminalitzin les víctimes.

El canvi de política comença a tenir efecte. Durant la primera setmana del mes de febrer la fiscalia general de Ciutat de Mèxic ha registrat més denúncies d’assetjament, agressió sexual i tocaments a l’interior de les instal·lacions del metro que les que es van presentar els últims 24 mesos. En dos anys hi havia hagut onze denúncies d’aquesta mena. En només set dies se n’han registrat vint-i-tres per assetjament sexual, segons va informar el diari El Universal.

Reivindicació i protesta

“Almenys s’està fent visible el que no volia reconèixer la fiscalia de la Ciutat de Mèxic. Crec que les autoritats no dimensionaven què passava. No es creien les dones”, es queixa la Zúe, que ara forma part de la Xarxa Tots els Drets per a Tots i Totes. “Per aquesta raó ens costa tant confiar en les autoritats i anar-hi. En el meu cas, i malgrat conèixer les lleis, em feia por denunciar i fins i tot tenia vergonya. És difícil però ho hem de visualitzar”, insisteix.

“Senyor, senyora: no sigui indiferent! Maten les dones davant la gent!”, va ser un dels eslògans d’una manifestació que es va fer dies enrere al centre de la capital mexicana per donar a conèixer les denúncies d’assetjament sexual a les dones. Elles confien que la marea feminista arribarà molt més lluny.

stats