Mitt Romney, l'únic republicà que ha desafiat Trump
L'excandidat a la presidència afronta l'atac del seu partit després de votar per destituir el president
WashingtonEl senador Mitt Romney de Utah no va ser mai president, però aquest dimecres va assolir una nova fita: serà recordat com el primer senador de la història nord-americana que va votar per destituir un president del seu propi partit. El que va ser candidat republicà a la presidència el 2012 ja deia ahir que esperava els retrets immediats i intensos del seu partit pel seu acte aïllat de desafiament. No s'equivocava.
El fill gran del president, Donald Trump Jr., va tuitejar de seguida que Romney "està sempre amargat" per haver perdut la presidència (en la seva batalla contra Barack Obama, que va ser reelegit) i va demanar fins i tot que fos "expulsat" del Partit Republicà. Ronna McDaniel, neboda de Romney i presidenta del Comitè Nacional Republicà, va dir que el president no havia fet res dolent, el partit estava "més unit que mai darrere seu", i que aquesta no era la primera vegada que no estava d'acord amb el seu oncle. I el mateix president Trump va tuitejar un vídeo que atacava Romney com a “actiu secret demòcrata”.
impeachment
Al segon article de l'impeachment, en què s'acusava Trump d'obstrucció al Congrés, Romney sí que va votar al costat del seu partit per absoldre el president, argumentant que els demòcrates no havien aconseguit exhaurir les seves opcions legals per obtenir testimonis i altres proves que havien buscat.
Tot i que l'absolució de Trump en la votació final del Senat no s'havia posat mai en qüestió, el vot de Romney ha estat una sorpresa final que priva el president del suport unànime que desitjava en un procés d'impeachment que ha qualificat d'"engany" dels demòcrates. Amb tot, el seu vot va alleugerir també la ràpida evolució del Partit Republicà cap a una entitat que ha sucumbit de forma monolítica als dictats de Trump.
En la seva intervenció davant del Senat dimecres, Romney es va escudar en la seva fe, la seva família i la forma en què ho recordaria la història. "Només seré un nom entre molts, ni més ni menys, per a les futures generacions de nord-americans que consultin el registre d'aquest judici", va dir Romney. "Només veuran que vaig estar entre els senadors que van determinar que el que va fer el president no està bé, que está profundament malament".
En una entrevista anterior, Romney, que ha estat crític amb Trump en diverses ocasions des del 2016, va dir que era conscient que patirà greus repercussions polítiques per la seva decisió, sobretot a causa de la fidelitat estricta al president dels càrrecs electes del seu partit. Cap republicà de la Cambra de Representants va votar a favor de l'impeachment a la cambra baixa. "Reconec que hi haurà conseqüències enormes", va admetre Romney, i fins i tot "inimaginables", per haver votat així.
Romney va ser governador de Massachusetts abans de la seva candidatura sense èxit contra el president Barack Obama el 2012. Després es va traslladar a Utah i finalment es va presentar al Senat. Va dir que havia estat sotmès a una enorme pressió les últimes setmanes per part de membres de rang d'un partit dins del qual el suport a Trump ha esdevingut gairebé unànime.
Ja ha aguantat molt, en gran part del mateix Trump, que recentment va titllar Romney de "cul pompós", i d'algun espontani que en actes polítics pel carrer li havia cridat "traïdor", després que hagués votat ja a favor de cridar testimonis al Senat, una petició rebutjada per la majoria republicana.
Romney no va avisar del seu vot contrari a Trump en la votació de dimecres fins poques hores abans de produir-se, tot i que havia pres una decisió ja la setmana passada. La magnitud de la qüestió pesava molt sobre ell, diu. "No m'he llevat ni un dia més tard de les 4 de la matinada, òbviament només pensant com era d'important i les conseqüències que tindria", explica Romney.
Quan finalment va arribar la votació, Romney es va aixecar i va dir "culpable", per tornar a seure ràpidament. En acabar la sessió, va donar la mà al senador del seu costat, va somriure i es va precipitar a la porta per ser el primer senador a sortir de la cambra.