Mor de leucèmia el 'pacient de Berlín', el primer cas de curació del VIH

BarcelonaEl pacient de Berlín, l'home que passarà a la història com el primer cas de curació total del VIH al món, ha mort a casa seva, a Palm Springs (Califòrnia), a causa d'una recaiguda en la leucèmia que patia des de fa sis mesos, segons ha informat aquest dimecres la Societat Internacional de la Sida (IAS, International AIDS Society, en anglès). Timothy Ray Brown, nord-americà de 54 anys, va fer públic fa només tres dies que rebia cures pal·liatives al seu domicili i que lluitaria "fins que no pogués més".

Brown va voler deixar clar en tot moment que la seva mort no tenia res a veure amb la sida. "No s'ha detectat el virus [al seu organisme] des que es va curar. Va desaparèixer. Ara és la leucèmia. Déu meu, odio el càncer", va dir la seva parella, Tim Hoeffgen, en representació seva en una entrevista a l'agència AFP.

La "prova viva" de la cura

Brown treballava a Berlín com a traductor quan l'any 1995 va descobrir que havia contret el VIH. Una dècada després també se li va diagnosticar leucèmia mieloide i va ser justament per tractar aquest càncer de la sang que el seu oncòleg i hematòleg, Gero Hütter, va curar-lo de la malaltia i va esborrar tota la càrrega viral del seu cos. El facultatiu va recórrer a dos trasplantaments de cèl·lules mare adultes –progenitors hematopoètics– perquè el donant patia una mutació genètica rara al gen CCR35 que li atorgava una resistència natural al VIH.

Eren dues intervencions d'alt risc, però que van funcionar: durant deu anys Brown no va necessitar cap tractament contra la sida i tots els controls de VIH que li feien freqüentment donaven resultats negatius. "Soc la prova viva que pot haver-hi una cura per al VIH", va afirmar després de fer pública la seva identitat, l'any 2012.

El març de l'any passat va transcendir un segon cas de curació, aquest cop a Londres. Després de més de 30 mesos sense tractament antiretroviral, el VIH continua sent indetectable en la sang, el líquid cefalorraquidi, el teixit intestinal i el semen d'Adam Castillejo –el pacient de Londres–, segons un estudi coordinat per la Universitat d'Utrecht, a Holanda, i l'IrsiCaixa des de Badalona.