Mor Mike 'Mad' Hoare, el mercenari que va inspirar 'Els ànecs salvatges'

BarcelonaLa de Michael Hoare és la història de la guerra del segle XX. Nascut a la Calcuta de domini britànic de pares irlandesos, Hoare va fer l’habitual viatge que el va portar de lluir els galons de l’exèrcit formal a donar ordres a forces de mercenaris que van portar la Guerra Freda a l’Àfrica. Hoare ha mort en un hospital de Sud-àfrica a punt de fer 101 anys, allunyat de la seva filosofia de viure perillosament per treure el màxim partit de la vida. La seva mort acaba amb el mercenari més famós i emblemàtic d’una època, fins al punt que la seva biografia va inspirar llibres i pel·lícules, com Els ànecs salvatges, que el 1978 van protagonitzar Richard Burton i Roger Moore.

Els ànecs salvatges va ser el nom de la companyia amb què l’exgeneral Hoare va aterrar al continent africà amb l’objectiu de vendre les habilitats dels seus homes al millor postor sempre que combregués amb el seu anticomunisme. Hoare hi va entrar amb el congolès Moïse Tshombe, un empresari que aspirava a guanyar per les armes la independència de la regió de Katanga tot just mesos després que la República Democràtica del Congo es proclamés independent i formés un govern comunista.

El negoci entre ells dos va tenir fruits: Tshombe va poder estar dos anys al capdavant del govern sobirà, fins que l’ONU va prendre el control de la regió i el president va haver de fugir a l’exili de la Rhodèsia de l’apartheid (l’actual Zimbàbue). A Hoare l’operació li va servir per guanyar renom i fama internacional entre els que rebutjaven qualsevol govern filocomunista i socialista. Tant és així que una ràdio de l’Alemanya de l’Est el va batejar amb el sobrenom de Mad [Boig en anglès] que l’ha acompanyat sempre més gairebé com a cognom.

Tot i que Hoare ja era un mercenari retirat i instal·lat còmodament a Sud-àfrica, on regentava empreses de turisme i safaris, el 1981 va sorprendre tothom encapçalant un cop d’estat contra el govern socialista de les Seychelles, auspiciat i finançat pel règim supremacista de Pretòria.

Malgrat l’ajuda, l’operació va ser un fracàs en tota regla i va fer que el fins llavors temut mercenari passés a ser objecte de befa en el sector, que va arribar a ridiculitzar l’intent titllant-lo de “cop d’estat de vacances”. Hoare havia reclutat mig centenar d’homes amb qui va intentar entrar al país camuflats com un equip de veterans de rugbi. Però els nervis o la inexperiència li van jugar una mala passada quan un grup dels mercenaris es van situar erròniament a la cua d'objectes per declarar i els funcionaris van descobrir que a l’equipatge de mà hi duien amagades armes per a la sublevació.

Alertat, Horare va voler salvar els seus homes i, enmig del batibull, va aconseguir segrestar un Boeing de la companyia Air India. L’aventura va acabar amb alguns dels mercenaris condemnats, entre els quals Hoare mateix, que va ser sentenciat a 10 anys, tot i que només en va complir tres. “Vaig complir amb el meu deure. Quan em vaig adonar del que passava vaig portar els meus homes sans i estalvis a casa, i me’n sento orgullós”, va dir al tribunal.