Mória, la ciutat sense llei dels refugiats

LesbosL’Asif era flequer i va haver de fugir de l’Afganistan amb la seva família. “Si fos per mi, tornaria a casa. Però vull un futur per als meus fills”, explica. Descriu un clima de violència extrema al país d’on prové, però assegura que no ha pogut fugir-ne del tot: “Vaig marxar perquè va esclatar un explosiu a l’escola de la meva filla, però ara la veig en aquest camp i tampoc crec que pugui tenir un futur lluny de la violència”.

Al centre de detenció de Mória, on viuen prop de 20.000 persones, segons l’ACNUR, la violència i les baralles són constants. Al camp, que per la magnitud de la seva població podria ser una ciutat, no hi falten botigues, barbers o flequers. De fet, l’Asif segueix exercint el seu ofici, en un lloc on falten els serveis bàsics d’aigua corrent o d’electricitat, però se les ha enginyat per construir un forn excavat sobre una roca. Al seu carrer n’hi ha dos més i no els falten clients: el pa complementa la precària alimentació que reben. “Per esmorzar ens donen un petit croissant i per dinar arròs amb carn”, comenta un refugiat mentre s’emporta la seva ració a una improvisada tenda de campanya.

L’alimentació, un dels punts crítics, ha provocat l’aparició d’un mercat controlat pels mateixos refugiats de Mória, on poden comprar fruita i verdura. Sense possibilitats de menjar en condicions saludables i una ajuda de 90 euros mensuals que els entrega la UE, el mercat és un punt clau. La fusta també és un material preuat: per suportar les baixes temperatures o per reforçar els precaris habitatges on malviuen. Les fogueres han provocat diversos incendis i el fum fa de Mória un indret irrespirable. Segons Metges Sense Fronteres (MSF), les malalties més recurrents són respiratòries.

La bandera del nou govern

El govern conservador de Kyriakos Mitsotakis abanderava -amb el permís dels neonazis d’Alba Daurada- el discurs antirefugiats mitjançant promeses de “descongestionar” el territori insular grec. Després de guanyar les eleccions del juliol, aprovava una nova llei migratòria, mentre les arribades a les illes gregues des de Turquia tornaven a augmentar: en els últims quatre mesos del 2019 van arribar-hi 34.136 refugiats. “Tinc carta oberta, puc sortir quan vulgui”, és una màxima que es repeteix entre molts refugiats. Però el desenllaç indica tot el contrari: “Les autoritats no em donen cap passatge cap a la Grècia continental, per tant, m’he de quedar”. Actualment, l’acumulació és notòria i la paciència dels habitants del camp de Mória comença a esgotar-se. Dilluns prop de 2.000 refugiats es van manifestar a les portes de Mitilene, la principal ciutat de l’illa, i la policia els va reprimir amb gas pebre.

Lorraine Lette, advocada al Legal Centre Lesvos, assenyala que hi ha un pla orquestrat des del govern que és “il·legal” i que nega l’accés al procediment d’asil. Segons afirma, es donen casos de gent rebutjada sense haver fet, ni tan sols, l’entrevista per rebre l’asil: “L’any passat van rebutjar diverses persones perquè deien que no trobaven un intèrpret, la majoria de l’Àfrica subsahariana. Però van veure que allò era totalment il·legal i ara els fan l’entrevista en anglès o francès, depenent de la metròpoli que va conquerir el seu territori”.

I encara hi ha més paranys. En cas que la demanda d’asil sigui denegada, l’apel·lació és pràcticament impossible tal com està prevista en la nova llei migratòria, vigent des del gener. “Per fer l’apel·lació has d’escriure un document en grec i l’estat t’ha de proporcionar un advocat, cosa que no fan des de fa dos anys i mig”, denuncia. Això també passava amb l’anterior govern de Syriza, però, segons afirma l’advocada, “amb la nova llei els terminis s’acceleren”. “Molts casos seran rebutjats i molts refugiats seran deportables”, adverteix l’advocada. D’altra banda, Lette deixa clar que “la nova llei ja no fa excepcions amb els casos vulnerables”, com les criatures o els malalts.

Atenes envia un missatge clar: qui arribi a les illes no en podrà sortir. L’objectiu del govern grec per al 2020 és deportar prop de 10.000 refugiats. Però les arribades no s’aturen i la reacció d’Atenes, segons va anunciar al gener, passa per construir una barrera de 2,5 quilòmetres al mar. Lesbos, la tercera illa més gran, té 321 quilòmetres de costa.

Violència sense precedents

La saturació, segons MSF, és l’arrel dels problemes a Mória. Però el perill s’accentua els primers deu dies de cada mes, quan els refugiats cobren la petita manutenció. Amb diners a la butxaca, l’alcohol, les drogues i la prostitució es disparen, fet que també provoca baralles i apunyalaments: al gener han mort dues persones fruit de la violència.

Les disputes entre afganesos i africans, d’altra banda, són diàries. Cada comunitat compta amb un líder, però no es posen d’acord per solucionar els problemes, segons indiquen membres de les dues comunitats. Aquest fet deixa entreveure l’inexistent paper de la policia a la petita ciutat de Mória, que desapareix quan les fogueres són l’única llum que tenen els seus habitants.

Quan arriba la nit, les cremalleres de les tendes s’abaixen i la Husna, mare soltera, fa les maletes. “Cada nit em preparo per fugir corrents”, declara. A partir de les set de la tarda, Mória es converteix en una zona de guerra. Comença una altra batalla per sobreviure, però l’Asif, el flequer afganès, n’està fart de lliurar-la: “Al vespre em tanco a la tenda i m’encomano a Déu, si és que encara hi és”.