L’‘star system’ de la música colombiana se suma a la protesta

BogotàHi ha un càntic popular a Colòmbia present a totes les mobilitzacions: “ ¡El pueblo no se rinde, carajo! ¡Resistencia, carajo! ” Ahir el càntic va sonar a ritme de cúmbia, rock i reggaeton. El repicar de les cassoles no va ser l’únic a acompanyar-lo, sinó que desenes de veus i instruments es van sumar a la protesta per fer-se sentir a Bogotà.

Colòmbia fa dues setmanes que acumula jornades inèdites des que van començar les protestes del “ paro nacional ”, com en diuen aquí de la vaga general del 21 de novembre i les mobilitzacions posteriors. Aquesta vegada ha sigut el torn dels músics: més de seixanta artistes van omplir els carrers de Bogotà per donar suport a les protestes i demanar al president, Iván Duque, que escolti les demandes dels manifestants.

Un dels impulsors de la iniciativa, el pianista César López, explicava en una roda de premsa fa uns dies els motius per sumar-se a les mobilitzacions: “Els artistes tenim una funció social que va més allà d’entretenir”. Van ser músics de projecció nacional els que van posar la idea del concert sobre la taula, fins a aconseguir arrossegar artistes de talla internacional, com Totó la Momposina, Bomba Estéreo, Systema Solar i Monsieur Periné. Tot i no participar-hi, Juanes i J Balvin també van donar suport a les mobilitzacions. En canvi, Shakira o Maluma van mantenir el silenci.

“Jo no havia vist mai una cosa així, una convocatòria tan massiva. Normalment els artistes es queden callats, no donen suport a les protestes socials públicament”, diu la Tania Cortés, una estudiant que coreja les cançons de Catalina García, veu de Monsieur Periné i guanyadora d’un Grammy Llatí. “Ara no només es pronuncien, sinó que fan que la gent es mobilitzi”, celebra la Tania.

I és que no ha estat un concert normal, sinó una manifestació musicada. Una carrossa que transportava les bandes ha recorregut un dels carrers principals de Bogotà envoltada de milers de persones. “Mentre la gent surt a manifestar-se al carrer, ¿nosaltres pujarem a una tarima per sobre de la gent? La idea no entrava en sintonia amb el moment, i per això vam decidir treure el concert al carrer”, justificava López.

Des de la carrossa, Catalina García no només canta: “La vaga és de la gent. No som una generació perduda!”, crida. I els manifestants, majoritàriament joves i estudiants, aplaudeixen. Les manifestacions de les dues últimes setmanes s’han impulsat principalment per la gent jove, una generació que es gradua en un país que busca la pau després de l’acord amb la guerrilla de les FARC, però que encara recorda clarament el conflicte armat. “Sento que hem perdut la por, que no volem callar com els nostres pares, sinó que hem de lluitar pels nostres drets”, subratlla la Tania. “Suposo que els artistes s’han contagiat, ho han escoltat. No com Duque!”, afegeix.

Falta de resposta del president

El que va fer sortir la gent als carrers l’últim dia de vaga general, el 4 de desembre, va ser precisament la falta de resposta del president a les protestes. També és aquest el motiu que ha convocat els artistes. “Fora Duque!”, cantaven els Systema Solar a ritme de champeta. Fins ara el govern no ha tingut cap gest per mostrar predisposició a acceptar les demandes de les manifestacions. De fet, l’executiu i el Comitè Nacional de Vaga, la plataforma que reuneix les entitats socials que han convocat les protestes, ni tan sols s’han posat d’acord amb el mètode d’interlocució. El Comitè vol un diàleg directe amb el govern, i Duque vol una “conversa nacional” que aglutini organitzacions socials amb gremis empresarials. No només això: la setmana passada el Congrés va fer el primer pas per aprovar la llei de reforma tributària, que és un dels motius de les protestes, ja que, segons els sindicats, empitjorarà la desigualtat a Colòmbia.

El Comitè ha entregat 18 reivindicacions al govern. Reclamen millorar el sistema de pensions, reformar la salut i l’educació -majoritàriament privatitzades-, protegir el medi ambient i implementar l’acord de pau, entre d’altres. També volen desarticular el cos antiavalots que va disparar contra Dilan Cruz, un jove assassinat durant les protestes. Duque ja va anunciar que aquest debat no estava sobre la taula, però la música dels seixanta concerts que han donat suport a les protestes serà difícil de no escoltar.

Les dones reclamen participar en les negociacions amb el govern

La música de la jornada de protesta Un cant per Colòmbia s’atura un moment: un grup de dones entonen la cançó que ha donat la volta al món. Un violador en tu camino, creada pel col·lectiu xilè Las Tesis, pren el protagonisme. A Colòmbia s’ha convertit en l’himne feminista indiscutible de les protestes. Lina Morales, advocada, va ser una de les organitzadores de la primera intervenció el 28 de novembre. “Va començar com una conversa espontània amb les amigues i vam acabar sent 200 dones”, explica. Dies després, Morales i les seves companyes van decidir reunir dones i col·lectius feministes per debatre sobre les demandes del Comitè Nacional de Vaga, que representa les organitzacions socials convocants de les mobilitzacions. “Vam veure que, dins les reivindicacions, nosaltres no érem enlloc”, es queixa Morales.

Al comitè, encarregat de negociar amb el govern, només hi ha dues dones i cap representació d’organitzacions feministes. Colòmbia és un país en què han assassinat 159 dones durant els primers set mesos del 2019: 22 per mes, segons l’Observatori de Feminicidis del país. Les denúncies per violència sexual contra noies menors d’edat van arribar a 22.304 l’any passat. Moltes dones a Colòmbia senten la urgència d’incloure la defensa dels seus drets en les protestes històriques que travessen el país. Per això representants del moviment feminista s’han reunit durant l’última setmana per “parlar de la perspectiva de gènere que han de tenir les reformes econòmiques i la implementació de la pau”, dues de les demandes més fortes a les mobilitzacions, explica Morales. L’objectiu és fer arribar aquests comentaris al comitè, tot i que la jove advocada no hi confia: “No ens fan gaire cas”.

Però més enllà dels espais institucionals, l’impuls que ha agafat el moviment feminista arran de les protestes portarà cua. “Les exigències potser quedaran en el paper, però les dones ens estem articulant molt més”, subratlla Morales. Per a ella, el fet que “moltes més dones s’adonen que tenen espais per participar-hi, que no estan soles”, deixa marge per a l’optimisme.