Els Estats Units inicien la conquesta privada de l'espai
S'enlaira amb èxit la primera missió des de sòl nord-americà en nou anys
WashingtonPer primera vegada una companyia privada ha posat en òrbita dos astronautes. Per primer cop en nou anys, els Estats Units els han enviat des de sòl nord-americà i en una nau acoblada al país. Al segon intent, després que dimecres la meteorologia ho impedís. A les 21 hores i 22 minuts (hora catalana) la càpsula Crew Dragon, amb els experimentats Douglas Hurley i Robert Behnken a bord, ha sortit de Cap Canaveral, a Florida, camí de l'Estació Espacial Internacional (ISS, en les seves sigles en anglès). És la primera prova amb tripulants de la nau dissenyada per SpaceX, la companyia del multimilionari Elon Musk, fundador de Tesla.
Lluny de l'impacte de les missions a la Lluna, l'èxit del llançament suposa, però, un cop d'alè per a la malmesa moral al país, durament colpejat pel nou coronavirus, amb més de 40 milions de persones sobtadament a l'atur i en tensió per les protestes després de la mort de George Floyd, que divendres van arribar fins a les portes de la Casa Blanca. Tot i això, el president Donald Trump ha viatjat a Florida, on ha assistit in situ al llançament.
Hurley i Behnken iniciaven així un viatge de 19 hores cap a l'ISS, que ha de servir per posar a prova els controls i els propulsors de la nau, així com el sistema autònom d'acoblament amb l'estació. Allà passaran un temps encara indeterminat abans de tornar a la Terra, si bé la Crew Dragon té autonomia per a un màxim de 110 dies. Els astronautes tornaran a la mateixa càpsula i amarraran a la costa de Florida.
El d'aquest vespre és un punt d'inflexió no només per a la NASA, que podria recuperar així autonomia per a l'enviament dels seus astronautes a l'espai, sinó també per al ràpid desenvolupament de serveis de turisme espacial de la mà de companyies privades com la mateixa SpaceX. L'assaig és el definitiu perquè l'empresa, amb seu a Califòrnia, obtingui llum verda i iniciï les sis missions que té signades amb la NASA per transportar astronautes a l'ISS per un valor de 2.600 milions de dòlars. La companyia reté la propietat intel·lectual de l'aparell i s'obre a un mercat privat de viatges a l'espai.
El gir cap a la privatització va començar sota la presidència de George W. Bush, va rebre l'impuls de la Casa Blanca de Barack Obama i es culmina amb el mandat de Donald Trump. L'accident del transbordador espacial Columbia el 2003, que va causar la mort als seus set tripulants, va ser el principi de la fi d'una era. Bush va tancar el programa. La de l'Atlantis, el juliol del 2011, va ser la seva última missió. A partir de llavors, Washington va pagar desenes de milions de dòlars a Rússia per l'ús de la Soiuz.
Amb la "conquesta de Mart" com a objectiu confés d'Elon Musk, el pròxim horitzó de la NASA és el seu retorn a la Lluna el 2024. Barack Obama va cancel·lar un projecte de Bush perquè es produís el 2020. Donald Trump, que ha fundat la branca espacial de l'exèrcit dels EUA, busca culminar un possible segon mandat amb la imatge de la primera dona a trepitjar aquest satèl·lit.