Nicola Sturgeon marca el 2020 com l'any del segon referèndum d'independència d'Escòcia

LondresEscòcia podria celebrar el segon referèndum d’independència l’any vinent si es compleixen les expectatives de la primera ministra del país, Nicola Sturgeon, i Londres ho autoritza. Una condició, de moment, que sembla molt difícil que s’acompleixi. En tot cas, és la intenció expressada ahir per Sturgeon en la cloenda del congrés del Partit Nacional Escocès (SNP), celebrat a Aberdeen, on va assegurar: “Estic decidida a aconseguir que l’any que ve hi hagi un referèndum. Ho estem preparant”. I va afegir: “Avui puc confirmar que abans del final d’aquest any exigiré [al govern britànic] la transferència dels poders perquè la legalitat d’un referèndum estigui fora de qualsevol dubte”.

Es tracta del mateix tipus de poders que el 2012, després de l’anomenat Acord d’Edimburg del 15 d’octubre d’aquell any, firmat pels llavors primer ministre britànic, David Cameron, i el seu homòleg escocès, Alex Salmond, va permetre la celebració del plebiscit del 18 de setembre del 2014, legal i vinculant. La consulta es va acabar saldant amb la derrota de l’independentisme per deu punts de diferència.

Davant de qualsevol temptació unilateral, en aquest cas agafar dreceres propiciades per hipotètiques victòries en eleccions generals o nacionals, com li demana un sector del seu partit, Nicola Sturgeon va deixar molt clar davant dels congressistes quina ha de ser la ruta a seguir en els pròxims mesos. “El procés pel qual escollim [quin ha de ser] el futur d’Escòcia ha de ser capaç d’aconseguir la independència. Ha de permetre que el suport de la majoria s’expressi de manera clara i inequívoca. Ha de ser legal. I ha de tenir el reconeixement de la comunitat internacional”.

D’acord amb el full de ruta de l’SNP, una hipotètica Escòcia independent hauria de formar part de la Unió Europea (UE), si és que finalment el Regne Unit acaba per sortir-ne, i Sturgeon sap que per integrar-s’hi de nou tot el procés hauria de ser consensuat amb Londres. En cas contrari, Brussel·les -molt probablement amb el veto espanyol- l’hi posaria molt difícil. Però la disposició de Londres de tornar a cedir la facultat per celebrar el plebiscit és, ara per ara, nul·la. L’any passat Sturgeon ja va demanar a Theresa May, l’anterior primera ministra del Regne Unit, aquesta possibilitat. May s’hi va negar. I des que és premier, totes les declaracions en què s’hi ha referit Boris Johnson des de la tribuna del Parlament han estat per indicar que no és el moment i que “el 2014 ja va tenir lloc un referèndum” que aleshores es va interpretar com a únic en una generació.

El Brexit, però, ha alterat tot el tauler polític britànic. Escòcia, a més, va votar majoritàriament (62%) a favor de continuar a la UE, fet a què Sturgeon també es va referir en el seu discurs. “El Brexit és un desastre. Però és un símptoma d’un problema més profund. Aquest problema és la unió política de Westminster. Per a Escòcia, el Brexit demostra que el sistema de Westminster està trencat. I s’ha trencat tant que no es pot reparar. Ens van dir que votéssim no [al referèndum] per quedar-nos a la Unió Europea. Van dir que gaudiríem dels beneficis de continuar, també, al Regne Unit. En canvi, hem patit anys d’austeritat conservadora, afrontem pèrdues laborals i una recessió provocada pel Brexit”.

Durant la seva intervenció, Sturgeon també es va referir a la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra el Procés: “El Partit Nacional Escocès parlarà sempre sense por en favor de la democràcia i els drets humans. Com a primera ministra d’Escòcia entenc molt bé la importància de l’imperi de la llei, i sempre la defensarem en aquests temps turbulents. Però qualsevol llei que envia polítics a la presó per organitzar una votació és una llei que segur que cal ser canviada. Els polítics i activistes de Catalunya condemnats a presó ahir per un tribunal espanyol són activistes pacífics pel dret a l’autodeterminació. Com ho som nosaltres. No puc imaginar què estan passant ells i les seves famílies. Però us demano que us uniu a mi avui per enviar-los el nostre suport i solidaritat”, va demanar.