Els nigerians van a les urnes entre atacs, fallades tecnològiques i denúncies de compra de vots

BarcelonaEls nigerians han pogut votar, una setmana més tard del previst, a les eleccions presidencials i legislatives que se celebren aquest dissabte, enmig d'atacs de Boko Haram al nord del país, problemes tecnològics i informacions sobre compra de vots en algunes regions. Nigèria és el país més poblat de l'Àfrica i la primera economia del continent.

Alguns electors fan cua des de les tres de la matinada per assegurar-se que poden votar. L'actual president, Muhammadu Buhari, és el favorit davant del candidat rival, el vicepresident Atiku Abubakar. Buhari ha votat a primera hora: "Em felicitaré a mi mateix. Seré jo, el guanyador", ha respost quan els periodistes li han preguntat si felicitaria el seu rival en cas que perdés.

A l'estat de Yobe, al nord-est del país, de matinada hi ha hagut un atac d'Iswap, el grup escindit de Boko Haram que es va afiliar a l'Estat Islàmic. A Maiduguri s'han sentit trets, però les autoritats han cridat a la gent a tornar als col·legis al·legant que es tractava d'exercicis.

També hi ha hagut problemes amb els lectors de targetes 'smartcard' del sistema de votació, que es va establir el 2015 per identificar els electors. A banda, s'han denunciat intents de compra de vots en alguns col·legis.

El cens total és de 84 milions d'electors i es presenten fins a 73 candidats a la presidència. Buhari, de 76 anys, és el líder del governant Congrés de Tots els Progressistes (APC) i té com a principal adversari l'exvicepresident i empresari Atiku Abubakar, de 72 anys, que dirigeix el Partit Democràtic Popular (PDP). També es renoven el Congrés i el Senat.

Les eleccions s'havien d'haver celebrat el 16 de febrer, però la comissió electoral les va suspendre només cinc hores abans de l'obertura dels col·legis, la qual cosa va provocar una onada de descontentament. L'amenaça més seriosa la representa Boko Haram, el grup que aspira, des del 2009, a constituir un estat islàmic a Nigèria, que està dividida entre el nord predominantment musulmà i el sud de majoria cristiana. Des d'aleshores han mort més de 20.000 persones i hi ha gairebé dos milions de desplaçats.