“No els expulsem, ens limitem a complir la llei”

Enviada Especial a KabulLa delegació de la Unió Europea a Kabul és en un carrer on el trànsit està restringit. Hi ha un control de policia a l’inici del carrer que hi impedeix l’accés de vehicles i els agents escorcollen tothom que vulgui circular-hi a peu. El recinte de la delegació és una fortalesa. Cal superar fins a tres grans comportes d’acer, a més dels preceptius controls, arcs i escàners de seguretat, per arribar a l’interior.

“Hem reduït el nostre personal estranger arran de l’atemptat del 31 de maig”, reconeixen fonts de la Unió Europea a Kabul, en referència al brutal atac amb camió bomba que va marcar un abans i un després a la capital afganesa. Fins a 150 persones van morir i 460 més van resultar ferides. Va ser l’atemptat més sagnant a la ciutat des del 2001. “Ara tenim algun treballador europeu més, però estem en mínims i dubto que puguem tornar a la situació d’abans”, continua explicant el diplomàtic europeu, que prefereix mantenir l’anonimat per no tenir problemes amb Brussel·les per haver fet declaracions a la premsa, segons justifica.

Si la seguretat és tan dolenta, ¿per què la Unió Europea continua deportant afganesos al país? El diplomàtic es queda mut un instant i després respon amb l’argumentació següent: “No estem deportant. És bo utilitzar les paraules correctes. Aquests individus han entrat de manera irregular a Europa, no hi han obtingut l’asil perquè no han pogut demostrar que la seva vida corria perill a l’Afganistan, i nosaltres ens estem limitant a complir la llei”. I afegeix: “No deixem aquests afganesos a l’aeroport de Kabul de qualsevol manera. Ens assegurem que els ofereixin unes opcions adequades. Per exemple, diners per poder trucar per telèfon, un allotjament si no en tenen o fins i tot cursos de formació”, assegura. “A més, hi ha 30 milions de persones que intenten viure i treballar a l’Afganistan. No és que sigui impossible sobreviure en aquest país!”, subratlla.

Lliçó per a altres refugiats

El diplomàtic europeu, però, admet que no s’ha entrevistat mai amb cap deportat, ni ha vist en quines condicions tornen, i encara menys com viuen un cop són a la capital afganesa. L’any passat uns 7.000 afganesos i afganeses van tornar al país des de la Unió Europea, segons dades de l’Organització Internacional per les Migracions. Els 28 estats membres de la UE, que sumen en total més de 500 milions d’habitants, ¿no tenen capacitat per acollir 7.000 persones més?

“Crec que la Unió Europea ja ha sigut molt generosa acollint més d’un milió de refugiats. Això suposa un gran cost social i reptes polítics”, comença dient el representant europeu per contestar la pregunta. “Si donem la sensació que hi ha una política de portes obertes, estem enviant un missatge erroni i posem la gent en perill perquè aleshores intentaran arribar a Europa amb traficants de persones”. I insisteix: “No es tracta d’una actitud egoista. Volem evitar el tràfic de persones i reforçar la llei de l’ordre. Si algú intenta entrar a Europa de manera irregular, automàticament haurà de tornar al seu país. Així contribuïm a sensibilitzar altres persones perquè no vinguin”.

La Unió Europea va firmar un acord l’octubre de l’any passat amb el govern afganès segons el qual Brussel·les es comprometia a mantenir l’ajuda econòmica a Kabul els pròxims anys si el país asiàtic acceptava la tornada d’almenys 80.000 afganesos que no haguessin aconseguit l’asil a Europa.