Una nova dictadura a Nicaragua
El president Daniel Ortega reprimeix la premsa i les ONG en una crisi política oberta des de l'abril
BarcelonaCaça i persecució contra el periodisme crític i ONGs dels drets humans. El govern de Nicaragua ha detingut informadors i ha irromput en diferents mitjans de comunicació que denuncien la brutal repressió que des del 18 d’abril passat exerceix contra la dissidència, en un conflicte que ja ha ocasionat entre 235 i 674 morts, segons les fonts -l’executiu en reconeix 200-, 675 presos polítics, centenars de desapareguts i desenes de milers d’exiliats en un país de poc més de 6 milions d’habitants.
En les últimes setmanes, el règim ha assetjat informadors fins al punt que alguns s’han exiliat per por de perdre la vida, i ha assaltat la cadena de televisió 100% Noticias i el diari Confidencial, dirigit per Carlos Fernando Chamorro, fill de l’expresidenta Violeta Chamorro, sota l’acusació d’“incentivar l’odi i la violència i provocar i conspirar per a la comissió d’actes terroristes”.
El president Daniel Ortega va ordenar l’expulsió del país dels membres del Grup Interdisciplinari d’Experts Independents (GIEI) quan intentaven presentar l’informe sobre les violacions de drets humans durant la crisi. El grup, patrocinat per la Comissió Interamericana de Drets Humans i l’Organització dels Estats Americans, va aconseguir fer públiques a Washington les seves conclusions, en què assenyala l’estat com a responsable del gruix de la violència exercida de manera organitzada i orquestrada i d’una “política de repressió impulsada i avalada per la màxima autoritat”.
Nicaragua havia estat fins a aquest any “una mena d’oasi” en una regió com la de Centreamèrica, amb les ciutats i els països amb més violència del món, subratlla Rafael Grasa, professor de Relacions Internacionals de la UAB i bon coneixedor de l’àrea. Però les protestes del 18 d’abril en contra de la reforma de la Seguretat Social i les retallades van ser el catalitzador d’un malestar social latent.
Les protestes han continuat amb jubilats, treballadors i estudiants als carrers i rere les barricades, i s’ha multiplicat la repressió no només de la policia sinó també de l’exèrcit i de grups paramilitars pròxims al sandinista Ortega, de qui ja pocs dubten que s’ha convertit en un “autoritari” en un país “que ja funciona com a dictadura”, en paraules de Matias Bianchi, politòleg i director del think tank Asuntos del Sur.
La crisi ha evidenciat, destaca Bianchi, la doble vara de mesurar amb què la comunitat internacional està jutjant la violència nicaragüenca i la veneçolana i apunta que Nicaragua ha estat tradicionalment “el tap de les maras [bandes criminals], el crim organitzat i els migrants centreamericans”, una funció que explicaria la menor condemna i atenció mediàtica, al seu parer. Per a aquest expert, la crisi oberta també ha posat a prova “el control del territori” del règim orteguista. En aquest sentit, Bianchi diu que “les cèdules territorials fan pressió per tots els racons del país”, vigilen els veïns i exerceixen la violència i fustigació contra els crítics.
A més, les ONG que treballen per la defensa dels drets humans estan també en el punt de mira del règim, fins al punt que es va prohibir la celebració del Dia Internacional dels Drets Humans, el 10 de desembre passat. El govern ha acusat el Centre Nicaragüenc dels Drets Humans, el Cenidh, d’estar al darrere d’un incendi en què van morir calcinats sis membres d’una família en un domicili de Managua, el 16 de juny, en una operació “per eliminar sandinistes”. L’acusació no va acompanyada de proves.
Perpetuar-se al poder
Ortega i la seva dona, Rosario Murillo, han fet de Nicaragua la seva finca particular, a l’estil del que va fer la família del dictador Somoza, que va ser derrotat pels revolucionaris sandinistes dirigits per Ortega. Quatre dècades després, les diferències entre les tres figures s’han difuminat fins a confondre’s. “Són cabdillistes que acumulen càrrecs i volen preservar els seus interessos familiars amb la inequívoca voluntat de perpetuar-se al poder”, assenyala Rafael Grasa.
El director d’Afers del Sud es mostra poc optimista sobre com es pot recuperar la normalitat però assegura que no creu en una “solució interna”. La parella Ortega-Murillo han donat proves que no té intenció de cedir i avançar les eleccions, per por de perdre-les. A l’estiu, el govern es va aixecar de la taula de diàleg en què participaven sindicats, empresariat i la poderosa Església catòlica. Trencats els ponts, continua el politòleg Bianchi, només queda la pressió internacional per aïllar encara més un govern que ha “travessat totes les línies vermelles”.
