L’obsessió per sobreviure a la fi del món ha preparat Finlàndia per al coronavirus

The New York TimesMentre els països es barallen per aconseguir equips de protecció per combatre la pandèmia del coronavirus, Finlàndia compta amb unes envejables reserves de material com ara mascaretes quirúrgiques. Les reserves, considerades unes de les millors d’Europa i acumulades durant anys, no només inclouen material mèdic sinó també oli, cereals, eines agrícoles i primeres matèries per fabricar municions. Noruega, Suècia i Dinamarca també havien acumulat grans quantitats d’equips mèdics i militars, combustible i aliments durant l’època de la Guerra Freda, però després van deixar de fer-ho. Però Finlàndia va continuar emmagatzemant i ara que s’ha vist afectada pel covid-19 ha pogut recórrer a aquestes reserves per primer cop des de la Segona Guerra Mundial.

“Finlàndia és un país obsessionat, sempre preparat per a una catàstrofe important o la Tercera Guerra Mundial”, explica Magnus Haakenstad, de l’Institut Noruec d’Estudis de la Defensa. Tot i que, any rere any, Finlàndia s’ha classificat en la llista de països més feliços, la seva ubicació i les lliçons històriques han ensenyat als seus 5,5 milions d’habitants a preparar-se per al pitjor, recorda Tomi Lounema, el conseller delegat de l’Agència Nacional de Subministrament d’Emergències de Finlàndia. “Forma part de l’ADN del poble finlandès”, apunta, assenyalant la invasió russa del 1939.

L’ombra russa

A diferència de Suècia, que té accés directe al mar del Nord, Finlàndia ha de confiar en les condicions de seguretat i en el funcionament del trànsit marítim al Bàltic, dominat per Rússia . Qualsevol crisi pot afectar les cadenes de subministrament.

Fa tres setmanes, quan ja s’havien declarat uns 1.900 casos de covid-19 i 25 morts al país [actualment són més de 2.600 i 42 morts], el ministeri d’Afers Socials i Salut va ordenar enviar les mascaretes emmagatzemades als hospitals de tot el país. “Són velles però encara funcionen”, explica per telèfon Lounema. Tota la informació sobre el contingut i la ubicació dels magatzems -una xarxa d’instal·lacions repartida per tot el país que funciona des dels anys 50- està classificada com a secret d’estat. Això ha situat Finlàndia en una posició més sòlida per afrontar la pandèmia.

Quan l’empresa de dispositius mèdics Mölnlycke Health Care, amb seu a Göteborg (Suècia), va intentar enviar mascaretes i guants de goma fa diverses setmanes a hospitals desesperats d’Itàlia i Espanya des del seu centre d’emmagatzematge central de Lió (França), va quedar bloquejada per la prohibició d’exportació de França. “És molt preocupant. Res del que és a França pot ser enviat fora del país”, va dir Richard Twomey, conseller delegat de Mölnlycke Health Care, a l’emissora pública sueca Sveriges Radio. Un diari francès va descriure el conflicte entre el productor suec i les autoritats franceses com la “guerra de mascaretes entre Suècia i França”. Finalment París va cedir.

En canvi, a Suècia, acusada de reaccionar tard a la pandèmia, els subministraments han disminuït durant les últimes tres dècades a causa d’un canvi de mentalitat després de la Guerra Freda, segons Fredrik Bynander, director del Centre de Seguretat Social de la Universitat Sueca de Defensa. “La pau eterna havia arribat i ja no necessitàvem aquests dipòsits”, diu. I afegeix que el govern va veure l’oportunitat de vendre’ls, inclosos els productes mèdics i sanitaris. L’adhesió de Suècia a la UE el 1995 també hi va contribuir. Des de llavors, el sistema de salut s’ha construït al voltant de lliuraments just in time i els hospitals només tenen subministraments per a dos o tres dies, explica Anders Melander, analista de l’Agència Sueca d’Investigació en Defensa. “Esperàvem que amb el mercat lliure sempre poguéssim adquirir el que necessitéssim”, conclou.

La privatització del monopoli farmacèutic estatal el 2009 també va augmentar la vulnerabilitat de Suècia. Fins aleshores la farmàcia governamental havia mantingut el subministrament de medicaments del país en temps de crisi. Però després cap agència pública se’n va fer càrrec. “De fet no és un gran pla”, va assenyalar Melander. “És com dir: «No cal tenir extintor, quan comença el foc pots anar a comprar-ne un»”.

La televisió pública sueca ha informat que els hospitals s’estaven quedant sense l’anestèsic propofol, un fàrmac utilitzat durant la cirurgia i, en alguns casos, per tractar pacients amb covid-19 que necessiten respirador. Però, tot i que Suècia ha abandonat les seves reserves, no fa gaire animava els seus ciutadans a tenir-ne a casa de privades. Fa gairebé dos anys es va repartir a totes les llars un fulletó titulat “Si arriba la crisi o la guerra”, que instava a guardar aliments, aigua, roba d’abric, espelmes i desinfectants.

Noruega també tenia plans per autosostenir-se en temps de crisi, segons Leif Inge Magnussen, de la Universitat del Sud-est de Noruega. Però una anàlisi de riscos feta l’any passat per la direcció noruega de Protecció Civil va concloure que les pandèmies i l’escassetat de medicaments eren un problema clau.

Copyright The New York Times