L''Open Arms' torna al Mediterrani Central

BarcelonaL''Open Arms' el vaixell de rescat de l'ONG badalonina, ha salpat aquest dimarts del port de Barcelona en direcció al Mediterrani Central, on torna després de tres mesos. L'últim rescat que va fer va ser a mitjans d'agost, quan van desembarcar 87 nàufrags a Algesires. Després el govern espanyol va oferir a l'ONG que se sumés al dispositiu de rescat a la frontera sud, però Madrid no va concretar el conveni de col·laboració i, passats dos mesos d'espera al port de Motril, Proactiva Open Arms va decidir marxar i tornar a rescatar els nàufrags que fugen de Líbia. En les últimes setmanes el vaixell ha estat al port de Barcelona preparant-se per a una nova missió i compartint exercicis d'entrenament amb Mediterranea, la plataforma italiana que ha contractat un altre vaixell de rescat a les aigües entre Itàlia i Líbia. Actualment no hi ha cap vaixell humanitari operatiu a la zona, quan fa dos anys n'hi havia una dotzena.

"Hi ha un silenci total sobre el que està passant al Mediterrani Central. Ara mateix no hi ha cap ONG documentant el que passa a la ruta migratòria més mortal del món, mentre veiem que continuen arribant barques a Lampedusa, de manera que hi deu haver naufragis però ningú els veu", alerta Laura Lanuza, portaveu de Proactiva. L'objectiu de la missió és el que l'ONG anomena "protecció per presència": "La nostra presència allà fa que els vaixells que hi ha a la zona hagin de rescatar les pasteres, perquè estem al mig del mar i sentim les converses per ràdio. Hi anem per vetllar perquè es compleixi la llei del mar", afegeix.

Des de fa mesos, el centre de coordinació de rescats de Roma, que depèn del govern italià, emet els avisos generals d'embarcacions en perill "amb hores de retard", asseguren des de l'ONG. Això fa que les embarcacions humanitàries no tinguin informació fiable d'on són les pasteres i només puguin fer rescats quan se'n troben una. "Si nosaltres contactem amb Roma ens deriven als guardacostes libis, però nosaltres tenim clar que no retornarem cap persona que rescatem a Líbia, perquè allà la seva vida corre perill".

L''Open Arms', amb una tripulació de 19 persones, arribarà a la zona de rescat divendres. L'equip té previst treballar-hi fins al 5 de desembre. El vaixell ja no disposa de cap port base al Mediterrani Central, des que les autoritats d'Itàlia i de Malta els van tancar els ports, de manera que manté el seu centre d'operacions al port de Barcelona.

L''Aquarius', requisat

El bloqueig contra les ONG de rescat al Mediterrani per part dels estats europeus no afluixa. Avui s'ha sabut que les autoritats italianes han requisat l''Aquarius', operat per Metges Sense Fronteres i SOS Mediterranée per suposades anomalies en la gestió de residus. L'ordre internacional, dictada pel fiscal en cap de Catània, Carmelo Zuccaro, suposa també la investigació d'una vintena de persones i el bloqueig de dos comptes bancaris amb uns 400.000 euros. "Després de dos anys d'acusacions difamatòries infundades de connivència amb els traficants de persones, investigacions judicials i obstacles burocràtics per la nostra tasca humanitària, ara en acusen de formar part d'una organització criminal que té com a objectiu el tràfic il·lícit de residus. L'últim intent de les autoritats italianes de posar fi a qualsevol preu a les operacions humanitàries de rescat és pervers", diu Karline Kleijer, coordinadora d'Emergències de Metges Sense Fronteres. L''Aquarius' porta setmanes aturat a Marsella per la impossibilitat de trobar un país que li doni bandera. Segons van denunciar les ONG, les pressions del govern italià van forçar que tant Panamà com Libèria els neguessin el seu pavelló.

Mentre les ONG són bloquejades amb diferents argúcies legals per Itàlia i Malta, aquest any s'ha documentat la mort de dues mil persones al Mediterrani, però la xifra real ha de de ser molt superior, tenint en compte que no hi ha testimonis independents del que passa en alta mar. La política europea d'externalització de fronteres es concreta a la zona amb el finançament, armament i entrenament dels autoanomenats guardacostes de Trípoli, que cada cop tenen més mitjans per interceptar persones en aigües internacionals i retornar-les a Líbia –on s'enfronten a abusos, segrestos i tortures– contra la seva voluntat.