L'OTAN busca com afrontar la fi del control d'armes nuclears

Brussel·lesQueda mig any perquè l'acord que impedia construir míssils de curt i mitjà abast als Estats Units i Rússia quedi del tot anul·lat. L'administració Obama ja havia denunciat els continus incompliments de Putin a aquest pacte que data del 1987, però l'arribada de Trump a Washington ha precipitat el final d'una treva que cap de les dues potències està interessada en respectar. "Ens estem preparant per a un món sense tractat nuclear", ha repetit diverses vegades aquest dimecres el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg. Aquesta setmana, els ministres de Defensa dels aliats estan reunits a Brussel·les per analitzar les conseqüències del trencament del tractat nuclear (INF per les seves sigles en anglès). Els aliats insisteixen que volen evitar una cursa armamentística –per això descarten desplegar míssils en terreny europeu–, però la situació ha arribat al punt en què ja s'estan estudiant opcions com ara l'ús d'armes convencionals.

"La resposta serà defensiva, coordinada i mesurada", ha dit Stoltenberg sense voler detallar cap més de les opcions que estudien els aliats i sempre insistint que "no és per provocar sinó per prevenir". Fonts diplomàtiques ja anticipaven abans de la trobada entre els ministres de Defensa que seria difícil concretar mesures aquesta setmana perquè, de moment, encara es manté oficialment la mà estesa a Rússia perquè rectifiqui i, sobretot, perquè el futur després del trencament d'un dels acords que ha sostingut l'odre mundial posterior a la Guerra Freda és totalment incert. L'Aliança Atlàntica no té intenció de desplegar míssils a Europa en resposta a l'anunci de Moscou de crear nous míssils els pròxims dos anys. Les mateixes fonts, però, constataven que el món està canviant i que les esperances en la supervivència de l'INF són inexistents.

Els Estats Units tenen un pes específic clau entre els 29 aliats de l'OTAN, que s'han vist arrossegats per la política més agressiva de l'administració Trump. Si bé els seus integrants i el seu secretari general insisteixen en recordar que l'expresident Obama ja havia denunciat reiteradament els incompliments de Rússia,l'actual inquilí de la Casa Blanca ha obligat tots els aliats a elevar el to i posicionar-se al seu costat. És aquí on cal emmarcar el to del comunicat emès a principis de febrer després de l'anunci de Rússia, en què es denunciava l'incompliment i el "fracàs" de mantenir el tractat i es justificava així l'anunci de retirada dels EUA. "Si no és que Rússia fa honor a les obligacions del tractat INF amb la destrucció verificable de tots els sistemes 9M729, i compleix així amb l'acord abans de la retirada dels EUA, Rússia serà l'única responsable de la fi del tractat", deia amb contundència.

Consensuar el text entre els vint-i-nou no va ser senzill, però els estats més escèptics van acceptar-ho perquè el text reafirmava la voluntat de l'OTAN de continuar promovent el control d'armes, el desarmament i la no proliferació. Aquest continua sent el discurs dels aliats, i el secretari general de l'OTAN encara assegura confiar en "la finestra oberta" que suposa que Rússia tingui encara sis mesos per rectificar. Per això, es reunirà amb el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, aquest cap de setmana a la Conferència de Seguretat de Munic, on tornarà a intentar salvar el tractat. També ha avançat que hi ha altres estats aliats que estan intentant mantenir converses bilaterals amb Moscou en la mateixa direcció.

I com es preparen els aliats per a un món amb "més míssils russos", com ha dit el mateix Stoltenberg? A més d'estudiar opcions com l'ús d'armes convencionals, el secretari general ha recordat que s'ha augmentat el pressupost de l'Aliança els últims anys i que espera arribar als 100.000 milions de dòlars de pressupost l'any que ve, gràcies al compromís dels seus integrants d'acostar-se cap al 2% de despesa del seu PIB el 2024 (també per insistència nord-americana). També ha recordat que s'ha impulsat un pla de preparació per tenir llestos en un període de 30 dies o menys, 30 esquadrons d'avions de combat, 30 batallons mecanitzats i 30 naus de guerra. Per això, s'anomena aquest pla Els Quatre 30. D'altra banda, el 'Financial Times' publicava aquest dimecres que els EUA estudien augmentar la presència militar a Polònia. Preguntat per aquest anunci, el secretari general de l'OTAN ha insistit que "no és nou que els EUA i l'OTAN incrementin la presència a Polònia".

Malgrat que oficialment l'OTAN insisteixi que Rússia encara pot rectificar, l'INF ja gairebé es dona per mort i, de fet, es tem que suposi el primer pas per a una escalada armamentística nuclear perquè hi ha d'altres acords que anaven en la mateixa línia per renovar. Per això i també perquè hi ha altres països com la Xina que tradicionalment quedaven fora d'aquests pactes de no proliferació, l'OTAN també té l'esperança de promoure acords mundials més amplis que evitin retornar a la tensió de la dècada dels 70.