L'OTAN posa per primer cop la Xina en el punt de mira estratègic

LondresA instàncies dels Estats Units, la Xina ha estat inclosa, per primer cop, en la visió estratègica de l’OTAN, que ha admès, segons el comunicat final de la cimera, que "la creixent influència i les polítiques internacionals [d’aquest país] presenten oportunitats i reptes que cal afrontar junts com a Aliança". És un dels resultats més cridaners de la trobada del 70è aniversari, que ha tingut lloc a Londres durant els últims dos dies i que s’ha tancat aquest dimecres a primera hora de la tarda.

A més, l’Aliança també ha posat les bases per "garantir la seguretat de les nostres comunicacions, inclòs el 5G", una altra forma de pressió de Washington cap als socis, especialment cap a Alemanya, perquè no incorporin a la construcció de la xarxa d’aquesta tecnologia els serveis del gegant xinés Huawei. La Casa Blanca considera l’empresa un cavall de Troia de Pequín, extrem sobre el qual Berlín té una aproximació molt més relaxada.

Els líders de l’OTAN també s’han compromès a "augmentar les nostres eines per respondre als atacs cibernètics i estem reforçant la capacitat de preparar-nos, de dissuadir i defensar-nos de les tàctiques híbrides [la guerra política i la guerra convencional, la cibernètica o la propagació de notícies falses], que busquen minar la nostra seguretat i les nostres societats". I, finalment, segons el president nord-americà, Donald Trump, l’Aliança ha establert, igualment, el compromís d’augmentar el pressupost de l’organització fins als 400.000 milions de dòlars en arribar el 2024.

Segons Trump, des que va prendre possessió del càrrec com a president, el gener del 2017, i va començar la seva agressiva política de denúncia sobre la falta de contribució d’alguns socis, aquesta opció ha donat fruit. Així ho ha manifestat en una piulada que ha llançat poc abans de volar de retorn a Washington: "L’OTAN ha fet grans avenços durant els últims tres anys. Altres països a més dels Estats Units han acordat pagar 130.000 milions de dòlars més a l'any i, per a l'any 2024, la quantitat en serà de 400.000. L’OTAN serà més rica i forta que mai".

Desavinences

A la reunió s’havia arribat a un clima de greus desavinences, després que el president francès, Emmanuel Macron, declarés a primers de novembre la "mort cerebral" de l’organització; amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, amenaçant de bloquejar el comunicat final i la defensa de Polònia i les repúbliques bàltiques si no es tenien en compte les seves demandes de declarar grup terrorista els combatents kurds de Síria, i amb les conegudes i ja esmentades queixes del president dels Estats Units, Donald Trump, pels problemes pressupostaris.

Erdogan, però, finalment no ha bloquejat res, encara que els 28 països membres restants no han declarat terroristes els kurds de Síria. Així, les tensions d’aquest dimarts, i dels dies i setmanes previs a la trobada, han deixat pas al que es poden considerar poc més que anècdotes inevitables quan es troben tants egos en un mateix lloc, al complex turístic de luxe The Grove. Els més prominents, sens dubte, Trump, Emmanuel Macron o l’amfitrió, Boris Johnson.

Trump, geni i figura, no ha desaprofitat l’ocasió per marxar carregant contra un dels socis. Si ahir, dimarts, va llançar algunes crítiques molt dures contra Macron, per allò de la "mort cerebral" de l'OTAN, aquest migdia ha mostrat el seu disgust contra el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, al qual ha qualificat de tenir “dues cares”. Una vella amistat, de fet, perquè el nord-americà ja va esclatar contra Trudeau al final de la cimera del G7, que va tenir lloc al Quebec, el juny del 2018.

En aquesta ocasió, Trump s’ha referit en aquests termes després que li preguntessin per un vídeo que ha emergit de la recepció de dimarts al palau de Buckingham, amb la reina Isabel II com a amfitriona.

En la gravació apareixen Johnson, Macron i el mateix Trudeau, aparentment criticant Trump. Johnson li diu a Macron: |És per això que has arribat tard?| Trudeau hi fica cullerada: "Ha arribat tard perquè ha fet una conferència de premsa de 40 minuts…". Encara que en cap moment s’hi refereixen pel nom, el president nord-americà ha estat l’únic a trencar el protocol en les seves compareixences davant dels periodistes. Ahir dimarts, primer amb Jens Stoltenberg, el secretari general de l’Aliança Atlàntica: la roda de premsa es va allargar 50 minuts, bona part dels quals Trump es va dedicar a menystenir Macron. Després, amb Macron, durant els 40 minuts referits, en què el francès es va mostrar contemplatiu, com si no li haguessin arribat els estirabots del nord-americà, i aquest, al seu torn, prou contingut per als seus estàndards.

Trump ha etzibat a Trudeau una de freda i una de calenta. Perquè després de dir-li que té “dues cares”, ha assegurat que "és un bon paio”. I a continuació ha passat al seu tema preferit, la contribució a la despesa de l’OTAN, també amb el canadenc com a epicentre de l’atac. “Li he cridat l’atenció sobre el fet que no està pagant el 2%. No ha estat content per això. Però no paga el 2% i ho hauria de fer”.

Record d'Alexandre Dumas

La reunió ha anat prou bé pel que s’esperava, però les relacions entre els líders necessiten millorar. I han de ser més sincers. Perquè mentre Justin Trudeau, en la seva conferència de premsa final, assegurava que en el polèmic vídeo, Macron, Johnson i ell mateix, en efecte, parlaven de Trump, Boris Johnson ho ha negat en rodó, en la també preceptiva trobada final amb la premsa: "I ara, quin disbarat. No sé d’on pot haver sortit aquesta idea".

Johnson havia obert la trobada amb una idea molt clara. La mateixa amb què l’ha tancada el secretari general, Jens Stoltenberg, que ha emfasitzat la “unitat” mostrada en el comunicat final, així com la validesa, 70 anys després, de l’article 5 de l’Aliança, que indica que un atac contra un dels membres serà considerat un atac contra tots. El noruec Stoltenberg ha fet seves les paraules inicials de Johnson, del matí, que de fet no són del premier sinó d’Alexandre Dumas. Perquè, potser per alleugerir la tensió o la mala maror amb Macron, ha recorregut als Tres Mosqueters per recordar que “si l’OTAN, l’Aliança de més èxit de la història, un escut de protecció per a mil milions de persones, té un lema, aquest és tots per a un i un per a tots”.

Un tots que ben aviat passaran de 29 a 30, amb la incorporació d’un nou soci, la República de Macedònia del Nord, que ha sigut present a la cimera com a convidada. L’OTAN, doncs, als 70 anys, continua amb la política de portes obertes. El que sigui per posar nerviosa la Rússia de Vladímir Putin, però ara també mirant cap a la Xina i, a més a més, cap a l’espai exterior, que és també un altre dels territoris a què s’adreça l’organització per continuar el seu domini sobre la terra. La cimera de Londres, en què es va fundar l’OTAN el 1949, ha resistit als seus propis líders.