L'educació al Pakistan, una assignatura pendent
La corrupció dels governs, la inestabilitat política i els líders tribals impedeixen encara l'accés de 7,3 milions de nens a l'escola
Barcelona"Ara podem dir al món que tenim la Malala". Per molts pakistanesos, com pel mateix Jayed Ilyas, president de l'associació de treballadors pakistanesos a Barcelona, és un honor que la jove originària de la vall del Swat s'hagi convertit en el símbol mundial per la lluita de l'educació universal.
Al Pakistan, però, hi ha moltes Malales. Fins a 7,3 milions de nens que no van a escola. L'educació és una assignatura pendent.
El segon país amb més nens sense escolaritzar
Aquest país de l'Àsia central és el segon del món amb més nens sense escolaritzar, un 34% del total segons l'últim estudi de la Unesco. Només fa un any que l'educació al Pakistan és obligatòria dels cinc als setze anys, encara un de cada quatre nens no va a l'escola primària i la meitat dels que hi van ho deixen a tercer curs, tal com indica Kevin Watkins, principal autor de l'informe sobre l'educació global de la Unesco.
Segons Watkins, el problema és que el sistema educatiu està "infestat de corrupció, burocràcia ineficient i rivalitats polítiques, a més d'una manca de recursos".
Falta de continuïtat política
La inestabilitat política que ha sacsejat el Pakistan des de la seva independència el 1947 ha impedit que es consolidi una xarxa d'escoles públiques. Dictadures i governs civils s'han alternat en el poder, i a ningú li ha interessat invertir en educació. S'hi destina menys del 2% del PIB, mentre que la partida de l'exèrcit pren un 18% del pressupost total, tot i que l'FMI apunta que la xifra real podria augmentar un 34%.
Escola pública vs col·legis privats
L'empitjorament de l'escola pública ha fet que els pares amb recursos optin per portar els fills a la privada. "La gent ja no confia en el govern perquè els mestres són contractats per retornar favors", denuncia la Huma Jadesh, presidenta de l'associació de dones pakistaneses ACESOP. "Cada cop que passa alguna cosa, el primer que es fa és tancar els col·legis", comenta.
La Huma posa com a exemple el cas de la seva germana: professora d'una escola privada, té matriculats els seus dos fills en un col·legi públic però no hi van perquè prefereix ensenyar-los a casa i contractar tres professors més.
La "gratuïtat" de l'educació estatal
La majoria de la població, però, no es pot pagar ni la "gratuïtat" de l'educació pública. Segons dades del Banc Mundial, la taxa de població sota el nivell de pobresa era del 22,3% el 2006. Jatyl assegura que educar els nens no surt a compte perquè després no troben feina. En el cas de les noies, aquest fet encara és més acusat, ja que "està mal vist que una dona treballi amb un home", afegeix.
Així doncs, el repte també passa per conscienciar la població. A les zones rurals, dominades per societats tribals, "els líders no volen que els nens estudiïn perquè aprendrien els seus drets", denuncia Mohammad Farooq, originari de Pakistan i mestre d'anglès durant deu anys a Catalunya. "No és que faltin escoles, sinó que els professors no hi van perquè el cap tribal guarda les vaques a l'edifici i no volen tenir problemes amb el terratinent", ironitza.
En territoris desatesos per les autoritats com la vall del Swat a Panjab, d'on és la Malala, els pares han optat per portar els fills a les escoles religioses o madrasses. Jayed Ilyas lluita des de Barcelona per promoure l'educació secular. "Allà, tot està justificat amb la religió".
La majoria d'experts, a més, relacionen l'accés limitat de les dones –són el 57% del total de nens no escolaritzats– amb qüestions religioses que la subjuguen a casa.
