El papa Francesc: "La corrupció és bruta i la societat corrupta fa pudor"
En un dels discursos més durs del pontífex, aquest dissabte a Nàpols, adverteix als corruptes que "no són cristians"
Roma"Quanta corrupció hi ha al món. […] La corrupció és bruta i la societat corrupta fa pudor. Un ciutadà que deixa que l'envaeixi la corrupció no és cristià, ¡ fa pudor!". El papa Francesc ha carregat amb duresa aquest dissabte contra els corruptes i les societats que els avalen en un dels discursos més durs que ha fet fins ara. El pontífex argentí ha parlat així durant un discurs a Scampia, un dels barris de la perifèria nord de Nàpols, al sud d'Itàlia, tradicionalment vinculada a la màfia local, la Camorra.
El bisbe de Roma ha aprofitat l'ocasió per dirigir-se als milers de napolitans que s'han acostat fins a la plaça de Joan Pau II a escoltar-lo, i els ha animat a lluitar contra el mal i a tenir la valentia i el coratge d'anar pel camí del bé i de la justícia. "Espero que tinguin el coratge d'anar cap endavant amb alegria, de portar endavant l'esperança, d'anar pel camí del bé i no pel del mal. […] D'anar cap endavant netejant la pròpia ànima, l'ànima de la ciutat i de la societat perquè no hi hagi aquesta pudor putrefacte que té la corrupció", ha subratllat amb fermesa.
Envoltat de desenes de nens que corejaven el seu nom i que han interromput en alguna ocasió el seu discurs, Jorge Bergoglio ha descrit Nàpols com una ciutat en què "s'ha intentat crear una 'terra de ningú', un territori en mans de l'anomenada 'microviolència'". A més, ha destacat de la ciutat meridional la seva "llarga història, travessada per desafiaments complexos i dramàtics", i ha reconegut que el dia a dia està ple de dificultats i de "dures proves".
Unes complicacions que, no obstant això, poden contribuir a crear "una cultura de vida que ajuda a aixecar-se després de cada caiguda, que ajuda a aconseguir d'alguna manera que el mal no tingui l'última paraula". Per això, el màxim representant de l'Església catòlica ha insistit en la importància que aquests fidels mantinguin l'esperança per no permetre que "qui voluntàriament" agafi "el camí del mal robi un tros d'esperança a si mateix i als altres".
