El Papa aprova una llei que obliga a denunciar abusos sexuals per part d'un religiós

Ciutat del VaticàEl Papa ha firmat aquest dijous una nova llei que obliga a denunciar qualsevol presumpte abús sexual o de poder per part d'un religiós, i exigeix celeritat en les investigacions preliminars. Francesc ha publicat el document 'Vos estis lux mundi' (Vosaltres sou la llum del món), en què exigeix a totes les diòcesis del món la creació abans del juny de l'any vinent d'un sistema accessible a qualsevol que vulgui presentar denúncia, així com la total protecció i assistència als denunciants.

Aquesta nova norma és una de les "propostes concretes" promeses pel Papa per erradicar la plaga dels abusos en el si de l'Església, després de la històrica reunió sobre el tema que es va celebrar al febrer amb els representants de totes les conferències episcopals, i s'aplicarà, com diu l'article 1, a tots els delictes en els quals "s'obligui a algú, amb violència o amenaça o mitjançant abús d'autoritat, a realitzar o patir actes sexuals; es facin actes sexuals amb un menor o amb una persona vulnerable; produir". També afecta els casos en què les acusacions siguin "exhibir, posseir o distribuir, fins i tot per via telemàtica, material pornogràfic infantil".

Violència contra les monges, seminaristes i novicis

També inclou qualsevol cas de violència contra les religioses per part de clergues, així com el supòsit d'assetjament a seminaristes i novicis. També els delictes d'encobriment, les "accions o omissions dirigides a interferir o eludir investigacions civils o investigacions canòniques, administratives o penals".

La nova llei no inclou, però, nous delictes o penes, perquè per a això ja hi ha les normatives canòniques, apunten fonts vaticanes, però s'estableixen els procediments a seguir en aquests casos. La principal novetat és que els religiosos tenen l'"obligació d'informar el bisbe o el superior religiós" i això no "interfereix ni modifica cap altra obligació d'informar les autoritats civils competents".

Un altre punt rellevant és la protecció dels denunciants i de les víctimes, que, segons estableix la nova norma, no poden ser objecte de "prejudicis, represàlies o discriminació", així com ningú pot imposar l'obligació de silenci pel que fa al contingut, de manera que poden parlar-ne amb qui vulguin, inclosa la premsa.

A més, "les autoritats eclesiàstiques s'han de comprometre amb els que afirmen haver estat afectats, juntament amb les seves famílies, perquè siguin tractats amb dignitat i respecte, i han d'oferir, en particular, acollida, escolta i seguiment, fins i tot mitjançant serveis específics, o atenció espiritual i assistència mèdica, terapèutica i psicològica, segons sigui el cas".

Obligació d'informar el bisbe

D'altra banda –una demanda dels bisbes de tots els països–, estableix regles clares sobre el procediment a seguir en cas de denúncia, que ha de ser immediatament transmesa al bisbe o superior de la congregació o orde de la diòcesi on s'han produït els fets. Si la persona assenyalada és un bisbe o un cardenal, l'informe s'enviarà al bisbe metropolità o al més antic del país, i s'haurà d'informar urgentment el dicasteri, el ministeri corresponent de la Santa Seu. Així mateix s'informarà la Secretaria d'Estat. Excepte que el "primer informe sigui manifestament infundat", el bisbe metropolità sol·licitarà al dicasteri competent l'encàrrec d'iniciar la investigació.

En el cas que el bisbe consideri que l'informe és "manifestament infundat", haurà d'informar-ne el representant pontifici al país perquè ho comuniqui a la Santa Seu, que decidirà si realment els fets mereixen ser considerats o no.

Un altre dels punts destacables és que es dona un temps determinat per gestionar les denúncies. Des de l'inici fins al tancament de les investigacions preliminars a la diòcesi no podran passar més de 90 dies, tot i que es podrà augmentar aquest termini per motius justificats.