París celebra el 75è aniversari de l’alliberament

BarcelonaParís celebrava dissabte el 75è aniversari de d’alliberament de la ciutat de l’ocupació nazi, que va sotmetre la capital francesa entre juny del 1940 i el 24 d’agost del 1944. L’efemèride ha donat peu a exposicions, desfilades, llibres, pel·lícules, i a la inauguració del Museu de l’Alliberament de París-Leclerc-Jean Moulin, que és hereu del petit museu que es trobava abans a l’estació de Montparnasse. Les celebracions han de culminar avui amb la Desfilada de la llibertat, que es farà amb vestits i vehicles de l’època.

L’alcaldessa Anne Hidalgo, d’origen espanyol, no ha deixat escapar l’oportunitat de fer justícia als republicans espanyols que van combatre el feixisme primer contra Franco i després incorporant-se a la resistència. Dissabte va inaugurar un mural que mostra el camí que van prendre els tancs de la Novena Companyia de Reconeixement de la Segona Divisió Blindada de l’exèrcit de la França Lliure, coneguda com La Nueve, que van estar entre els primers a entrar a la capital francesa. El nou museu acull objectes, documents, fotografies, vídeos i testimonis dels anys en què la capital francesa va viure sota el jou nazi, i també de l’alliberament. Els visitants poden accedir al lloc de comandament subterrani, ubicat en un antic refugi civil de 1938, des del qual es va dirigir la insurrecció de París contra els nazis.

La data s’ha viscut amb polèmica a les xarxes socials d’Espanya per un tuit del ministeri de Justícia en què es referia al “paper crucial d’Espanya en l’alliberament de París fa 75 anys” gràcies als soldats de La Nueve. El president de la Generalitat, Quim Torra, va respondre: “Lamento haver de precisar que el paper espanyol a la II GM fou l’enviament de milers de soldats de la División Azul a lluitar al costat de Hitler (1941-1943). Els soldats republicans de La Nueve continuaven lluitant precisament contra el feixisme i l’Espanya del dictador Franco”. El diputat d’ERC Gabriel Rufián va piular “si aquests soldats espanyols de La Nueve haguessin tornat els haguessin afusellat i enterrat en una cuneta”. Per la seva banda, l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater va denunciar una “manipulació de la història per seguir blanquejant el franquisme i la seva herència viva”.