París es torna a confinar: "Fa cosa veure-la tan buida"

ParísTres treballadors de l’equip de neteja de l’Ajuntament de París baden davant una bastida instal·lada en un edifici amb vistes al parc Buttes-Chaumont, al nord-est de la capital francesa. Amb una corda robusta, diversos operaris pugen una plataforma de metall fins a l’últim pis. La maniobra sembla perillosa, principalment per als vianants que passen just per sota: “Atenció que no us caigui al cap!”, els adverteix, mig rient, una veïna, que s’allunya per evitar el seu propi auguri. Són dos quarts d’onze del matí d’un divendres i l’escena, ben rudimentària abans de la crisi sanitària, és extraordinària en aquest segon confinament decretat a França des d’aquest divendres i que ha de durar, almenys, fins a l’1 de desembre.

A diferència del confinament del març, les empreses de construcció poden continuar treballant aquesta vegada. I, de retruc, els seus proveïdors també. Això inclou els comerciants de ferreteria, subministraments industrials i bricolatge. De fet, el president Emmanuel Macron ha instaurat un confinament més permissiu per a aquesta tardor, que es preveu llarga i espessa, amb l’amenaça terrorista in crescendo planant sobre el país.

Lluny de les grans avingudes de la capital, en aquest barri hi ha força moviment malgrat el tancament de restaurants. “Hauré de tornar a fer-me el dinar a casa”, es lamenta un parroquià de Les Mésanges, un establiment molt freqüentat pels veïns del districte 20. La placeta on es troba “fa cosa de veure-la tan buida de gent”, diu. Aquest tancament també es nota a la Rue Belleville, on es concentren bona part dels restauradors asiàtics. Ara només s’hi veuen els grafitis de les persianes, com si es tractés d’una ruta d’art urbà. Els que volen, poden i els surt a compte, comencen a preparar-se per oferir menjar per emportar-se.

Altrament, aquesta periodista es creua amb tots els casos permesos pel govern francès per poder sortir al carrer amb la pertinent autorització: hi ha qui va a fer la compra, qui fa esport, qui passeja el gos o bé qui es passeja essencialment a si mateix. En aquesta ocasió, l’ús de la mascareta ja està totalment inculcat en la societat. De fet, molts es prenen aquest semiconfinament amb resignació i filosofia, tot i que reconeixen que els ha minvat la moral, principalment als sectors més afectats.

Botigues tancades, escoles obertes

És el cas de les llibreries, que durant quatre setmanes només podran oferir el servei de recollida. “Entre setembre i desembre és quan tenim més vendes”, deplora la Léa, de Le Genre Urbain. “Ens hem hagut d’organitzar en 24 hores”, afegeix, tot i que reconeix que tenien l’experiència del primer confinament. Han instal·lat una taula a l’entrada de la botiga. Des d’allà els clients poden recollir les seves comandes que han fet a través d’internet. En solidaritat amb el gremi, una allau de lectors van arrasar bona apart de l’estoc de la llibreria dijous, en vistes del tancament.

Un altre punt diferencial d’aquest reconfinament, molt apreciat pels pares i mares, és que els nens podran anar a l’escola dilluns, quan tornin de les vacances de Tots Sants. Aquesta és una de les altres novetats d’aquest segon confinament a França. “Em facilitarà la meva jornada, estaré més tranquil·la i em podré quedar més estona a la llibreria”, admet la Léa. Aquesta vegada no tanquen ni les guarderies, ni les escoles ni els instituts. Els universitaris, en canvi, hauran de continuar els cursos en línia.

Més malament ho tenen els floristes. Aprofiten aquests dies per vendre tant com poden. El govern els ha permès obrir, excepcionalment, fins diumenge, dia de Tots Sants, una celebració important per a la seva salut econòmica. Algunes floristeries, com Madame Juliette, a tocar del metro Jourdain, han rebaixat el preu de les plantes per no haver de quedar-se-les en estoc, ja que es tracta d’un producte més aviat fràgil i al qual s’ha de dedicar temps. Considerat com un comerç no essencial, les floristeries no podran obrir dilluns. La propietària explica, però, que els clients podran encomanar les flors per telèfon i anar-les a buscar als matins. Tot i que ella mateixa reconeix que “no és el mateix”. París serà, sens dubte, una mica més gris. I no només per les flors.