"Seguirà havent-hi contagis, però almenys no diran que és culpa nostra"

ParísLa cara del gerent del Café La Grisette, a tocar del canal Sant-Martin de París, denota mal humor i abatiment. Treu les primeres cadires a la terrassa pels volts de quarts d’onze, més tard que de costum. No porta mascareta i refusa parlar amb aquesta periodista. Una clienta habitual li pregunta si pot prendre un cafetó, però tampoc podrà ser. En aquest bar-restaurant, que en francès es coneix com a brasserie, aquest dimarts només ofereixen el servei de restaurant. “És un merder, alguns fan bar, d’altres no, així que ja veurem què farem demà”, li explica exasperat.

“És molt trist”, diu a l’ARA la dona, que s’haurà de buscar un altre recer per al seu plaer del dia. És nord-americana, però fa més de quaranta anys que viu a la capital francesa. Està jubilada i no hi ha dia que no baixi a fer el cafè a La Grisette. “Visc aquí mateix. No t’ha volgut respondre, oi? Se’l nota molt empipat”, comenta. “Em sap molt greu per ells. D’altra banda, si els hospitals comencen a estar saturats, ho puc entendre. Ara bé, els metros van plens cada dia”, divaga en els seus arguments. “No sé fins a quin punt és rendible per a ells obrir en aquestes circumstàncies”, assegura. La Grisette és un lloc de passada –entre la plaça de la República i el canal– i molta de la seva clientela hi va als matins o bé directament al vespre. Els cafès, les cerveses i les copes de vi van i venen aquí.

L'escena que s'ha viscut a les portes d'aquesta brasserie és conseqüència de les noves mesures que han entrat en vigor aquest dimarts a París i als tres departaments limítrofs per aturar l'increment de contagis de covid-19.

Les limitacions són clares per als bars sense servei de restauració: tots aquells "que tenen com a activitat principal la venda d’alcohol” han de tancar fins al 19 d’octubre. Per contra, hi ha força confusió entre els restauradors de les brasseries. Oficialment, els restaurants que tenen com a activitat principal “la venda d’àpats” poden obrir. Però, ¿on comença el bar i acaba el restaurant –i viceversa– en aquest tipus d’establiments? La frontera és confusa.

D’altres, com Les Marronniers al cèntric barri del Marais, han obert a les set del matí i no pas a mig gas. La sorpresa l’han tingut amb els més matiners, aquells clients que només passen per prendre un cafè i se’n van. “Alguns no volien donar-nos les dades personals”, explica el gerent. El nou protocol sanitari que han d’aplicar els restaurants si volen obrir consta d’una sèrie de mesures com ara la d’inscriure les dades personals dels clients en un quadern especial que ha de tenir cada restaurant. D’aquesta manera es podrà fer el seguiment de contactes més fàcilment en cas de contagis.

Reacció dels clients

“Estic alleujat perquè podem obrir, però també preocupat per veure com reaccionarà la clientela amb tantes mesures”, confessa l’home. La restricció de només sis comensals per taula també sembla problemàtica. “Ahir em va trucar un grup que volia celebrar un aniversari. Eren deu persones, així que els vaig dir que s’haurien d’instal·lar sis en una taula i quatre en una altra”. Al final no va haver-hi reserva. “Ja sabem com acaba aquesta història, aniran a comprar ampolles d’alcohol i ho celebraran tancats en un pis on no hi haurà ni cap repressió ni cap control”, s’enfada. Assegura que les xifres de contagis continuaran augmentant, però “almenys no diran que és culpa nostra”. El sentiment que té el sector és que el govern fa pagar els plats trencats als bars i restaurants, que també estan agonitzant per aquesta crisi.

Un altre maldecap per als restaurants és el trencaclosques de les taules per respectar el metre de distància i, alhora, aprofitar al màxim l'espai. A quarts de dotze, els dos cambrers de Les Marquises, a l’animada Rue Oberkampf, encara hi batallaven. “Amb la nova disposició de taules, hem hagut de sacrificar-ne força perquè l’espai no és gaire gran i, per tant, tindrem menys clients”, lamenta el responsable del bar-restaurant Wall Street Oberkampf.

Aquí, el valor de les begudes s’actualitza cada 100 segons, simulant el sistema borsari. L’objectiu dels clients és, doncs, obtenir el millor preu. Ara només esperen que l’establiment no faci fallida.